EL MOVIMENT OBRER AL S.XIX

L'assoliment de l'Estat liberal a partir de 1833 va implicar l'inici d'un seguit de canvis en les estructures polítiques i econòmiques, però també en l'àmbit social. La societat estamental va desaparèixer per donar pas a una nova societat en la qual els individus eren jurídicament lliures i iguals davant la llei i les relacions socials s'establien  a partir del poder econòmic, la riquesa i en definitiva de la propietat privada. La burgesia va esdevenir classe dominant a tot Europa tot i que a Espanya el pes de la noblesa terratinent i de l'Església va se considerable al llarg del segle. A Catalunya, però si que la Revolució Industrial va consolidar una burgesia industrial propietària de les fàbriques . Aquesta burgesia es va convertir en classe dominant i va imposar els seus valors a la societat. El gran problema però d'aquesta burgesia va ser sens dubte la manca de control de l'Estat que  va continuar en mans d'una noblesa i burgesia agrària i terratinent. 

Les classes menys afavorides eren els camperols i els proletaris industrials. Les dures condicions de vida van donar lloc en les zones industrials a l'aparició de sindicats i organitzacions que lluitaven pels drets dels obrers. Van aparèixer també corrents ideològics que presentaven alternatives al sistema econòmic capitalista. L'anarquisme i el marxisme es van estendre per tot el territori amb un paper predominant per part de les tesis anarquistes.