La Restauració borbònica constitueix un llarg període de l'Espanya contemporània que va des del pronunciament de Martínez Campos el 1874 fins la dictadura de Primo de Rivera el 1923. Tot i que el tema inclou en la cronologia fins el 1931 moment en que cau la monarquia d'Alfons XIII, el sistema de la restauració com a tal acaba el 1923 amb el cop d'estat de Primo de Rivera. A partir d'aquell moment el sistema parlamentari i tots els principis que definien el sistema de la Restauració deixen de funcionar.
Donat que el període és molt ampli necessàriament l'estudiarem en blocs o apartats diferents. En aquest primer tema de fet estudiarem la primera etapa que inclou el regnat d'Alfons XII i la regència de Maria Cristina. És per tant la part de la Restauració del segle XIX.
La Restauració va significar el retorn de la monarquia borbònica i també del conservadorisme polític. En aquesta etapa el moviment obrer va augmentar la seva força i la influència dels treballadors lligats a moviments com el socialisme i l'anarquisme feien més importants les seves reivindicacions i atemorien les classes dominants amb l'amenaça d'un nou ordre social.
Paral·lelament els nacionalismes van fer trontollar el model de l'Estat liberal que s'havia constituït a partir de 1833 amb voluntat uniformista i centralitzat. Les reivindicacions nacionalistes tindran importància gran a Catalunya i al País Basc
En aquest apartat estudiarem el significat d'aquesta etapa, les bases del sistema i les forces d'oposició que paral·lelament es desenvolupen. Finalment estudiarem la crisi de 1898 i les seves conseqüències. Aquesta crisi junt amb la de 1917 és un dels moments d'
ALTRES ENLLAÇOS D'INTERÈS.