1.- Síntesi sobre conductivisme
Conductivisme
Característiques
Autors més representatius
Iván Petróvich Pávlov
Primera meitat del s. XX
El conductivisme intenta explicar el comportament basant-se en la interacció de l'individu amb el medi: l'individu aprèn segons els resultats obtinguts i les experiències obtingudes amb l'entorn. Segons això, l’ésser humà es limita a reaccionar davant els factors externs, ja que són els únics que vertaderament es poden observar. El comportament ha de ser l'únic objecte d'estudi. Els termes mentals (creença, objetius, afectes etc.) no tenen cap interès per a determinar la conducta. Per tant el conductisme és una disciplina que s'interessa només pel comportament.
Així, l’evolució de les persones està relacionada amb els seus aprenentatges, de tal forma que el desenvolupament actual no és més que la suma de tots els aprenentatges que han tingut lloc en aquella persona fins ara, sense tenir en compte els aspectes innats que hi poden influir. L'individu és la suma d'una sèrie d'aprenentatges, obtinguts al llarg de la seva vida per les experiències viscudes.
D’aquesta manera hauríem de considerar que el desenvolupament humà és mecànic i determinat: cada vegada que es produeix un estímul, l’organisme (o l'alumne) respon passivament donant una resposta prèviament apresa. Això presuposa que els alumnes són éssers "buits" i incapacos d'iniciativa. El fet que diferents individus donessin una resposta diferenciada a un determinat estímul, i la causa d'aquesta diversitat no interessava.
La influència del conductivisme sobre l'activitat docent ha estat enorme al llarg de tot el s. XX.
Va desenvolupar la teoria del reflex condicionat (condicionament clàssic) on estudiava els reflexos i les connexions mecàniques entre estímuls incondicionats i respostes incondicionades com a accions innates predeterminades genèticament. El seu treball sobre el sistema digestiu dels gossos li va donar renom universal. On podem veure en el següent enllaç l'explicació de la seva teoria:
Per a Pavlov, l’educació consistia en l’encadenament d’estímuls condicionats vinculats amb els reflexos complexos. Segons aquesta idea, es poden afavorir els aprenentatges tot controlant els estímuls del medi que actuen sobre l’alumnat i vinculant-los a experiències agradables.
John Broadus Watson
Va desenvolupar una teoria basada en dues lleis:
Llei de la freqüència, segons la qual com més vegades es repeteix l’associació entre un estímul i una resposta, més possibilitats hi ha de consolidar la relació entre l’un i l’altre.
Llei de la proximitat temporal, que manté que la primera resposta (la més propera en el temps) que es dóna a un estímul és la que té més probabilitats de quedar associada a l’estímul.
Burrhus Frederic Skinner
És l'autor més representatiu del conductivisme. Els seus estudis es basen en el concepte de condicionament operant, es a dir, el procés que fa que el subjecte controli l’ambient de manera eficaç, i es fonamenten en el que ella anomena reforços: si la conseqüència d'un comportament ens aporta quelcom agradable, tenim més probabilitats de repetir aquella resposta i per tant assolir-la com a aprenentatge, i a l'inrevés.