3.- Conclusions

És necessari (pedagògicament)

integrar la competència digital

en els currículums actuals?

Els currículums actuals han inclòs, entre les competències que els alumnes han d'assolir en acabar cadascuna de les etapes en què està dividit l'ensenyament reglat, la competència digital. Més encara, lluny de mantenir l'assoliment d'aquesta competència dins de l'àrea

de tecnologia, l'han expandit a tot el currículum educatiu. Per què? No seria més fàcil que l'aprenentatge d'aquestes noves eines es fes de la mà dels qui teòricament en saben (els enginyers)? La pregunta és lícita. La majoria dels docents (que són els qui es fan la pregunta, perquè són els únics que tenen l'obligació de conèixer el currículum) coneixen les TIC tan sols com a usuaris; són el que es coneix com a immigrants digitals (tots aquells que no han nascut en un món digitalitzat) i el salt de l'ús a la docència és certament vertiginós. Però aleshores cal demanar-se per a què ensenyem. Si ensenyem per a guanyar-nos la vida, i tots ens la guanyem, el cert és que la complicació no paga la pena. Però crec que el que la societat espera de nosaltres és que ensenyem per a garantir el futur de la nostra societat a través d'aquells alumnes, fills de tots, que algun dia seran ciutadans de ple dret. I si és per això que ensenyem cal plantejar-se si ens imaginem un futur sense TIC, perquè no pot ser que la societat evolucioni en una direcció i l'educació romangui immòbil, utilitzant els mateixos recursos i mètodes de fa 30 anys. L'aparició de les TIC permet concretament això: fer classes més dinàmiques, amb recursos de tot tipus, visuals, auditius, socials... per aconseguir una major motivació i atenció per part del alumne.

Costa. I molt. I el pitjor és que, si pensem que els més matiners de nosaltres vam descobrir internet l'any 95 i que avui dia, només 15 anys després, existeix una cosa anomenada web 2.0, on podem incorporar les nostres vides, fer trobades virtuals, compartir documents... Si pensem en tot això, encara costa més saber què necessitaran saber els nostres alumnes el dia que hagin de trobar el món, cara a cara, i sense el nostre ajut.

Cal, a més, que l'alumne aprengui a ser crític amb el mitjà digital, i per això un punt important en l'assoli

ment d'aquesta competència digital hauria de ser l'educació en pantalles (d'ordinador, de mòbil, de televisió...): de la mateixa manera que s'analitza un text (conèixer-ne el missatge, extreure'n conclusions i saber-ne opinar), cal ensenyar a fer el mateix amb les pantalles. Les pantalles, però, són d'ús més comú que els llibres, a la nostra societat, que se'n fa més ressò. Des de les famílies (és més fàcil trobar uns pares que es quedin moltes hores mirant la tele que llegint un llibre), fins a la pròpia industria (que les omple de publicitat constant), de manera que hem d'anar agafats de la mà (tots, perquè és tot el clan, qui educa) en la mesura del possible i ajudar els alumnes a ser crítics amb el que se'ls presenta per qualsevol tipus de pantalla. Per tot això, la competència digital, tal com està plantejada en el currículum va molt més enllà de fer servir les TIC:

"implica gestionar la informació, des de com accedir-hi fins a la seva transmissió, tot usant distints suports, incloent-hi l’ús de les TIC com a element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se",

i implica, també,

"una actitud crítica i reflexiva en la valoració de la informació disponible, contrastant-la quan calgui, i respectar les normes de conducta acordades socialment per regular l’ús de la informació i les seves fonts en els distints suports, i per participar en comunitats d’aprenentatge virtuals".

I és això el que serà útil als nostres alumnes en l'incert món de demà: saber trobar, digerir i transmetre informació per a aprendre, comunicar-se o, simplement, saber què passa al seu voltant. I per a això, en un món on la informació sobreïx, cal esperit crític per tal de seleccionar quina és la informació vàlida, i reconèixer-ne l'autoria.

Els temps en què el saber romania impassible al pas del temps semblen haver desaparegut, i quan nosaltres no siguem al seu costat, els nostres alumnes hauran de ser capaços de seguir aprenent els canvis del món. Per això, la competència digital ha de ser inclosa en totes les àrees del

currículum, perquè el dia de demà sigui natural en tots els ciutadans gestionar la informació en totes i cadascuna de les branques del saber: des del caixer del supermercat fins als presidents de l'ONU i el BM. Els docents l'hem de veure, doncs, com un recurs educatiu important per al desenvolupament de les nostres classes (en general, no només les de tecnologia); un recurs del qual cada àrea currícular pot treure els seus propis avantatges i al qual cada vegada serà més necessari adaptar-se metodològicament.

ROSER ORQUIN

JORDI SÁEZ