El sistema nerviós
Una qüestió de tints...
Imagineu que ens trobem al segle XIX. Que els científics de l'època volen descobrir com funciona la funció de relació i qui la fa possible. Analitzen cervells però el que troben quan miren les seves preparacions al microscopi és una xarxa de gran quantitat de fils que fan molt difícil el seu estudi. A aquests científics la història els bateja com a reticulistes.
Però al 1875... eureka! un científic, Camillo Golgi troba un mètode per tenyir les cèl·lules. Permet diferenciar unes quantes cèl·lules nervioses, que ja no s'ajunten amb els teixits del voltant. Com us podeu imaginar aquest descobriment fa història i amb ell es comença a definir millor com és el sistema nerviós.
La fama en aquest camp queda repartida amb un altre científic: Ramón y Cajal. Ell millora la tinció amb una tècnica de doble impregnació. I llavors, s'apropa més a la realitat: observa que aquest sistema està format per cèl·lules separades, ben definides. Dels seus estudis va deduir que les cèl·lules nervioses eren unitats anatòmiques i funcionals i que s'havien de comunicar entre elles a través d'espais buits. Va desenvolupar la doctrina de la neurona.
Cajal va enfrontar-se a la teoria reticulista i per tant, a la majoria dels grans científics de l'època, i va trobar en Golgi el més ferm detractor seu, qui es va negar a donar suport a les seves investigacions. Tot i això, Cajal va seguir estudiant i, apassionat pel que veia, va formular moltes hipòtesis, va descobrir moltes funcions i estructures del sistema nerviós que es desconeixien fins aleshores i investigà camps com el somni, la degeneració i regeneració del sistema nerviós o els enllaços entre les sensacions, el pensament i la voluntat (adaptació Viquipèdia).
Hem de donar gràcies a la tinció, doncs, i a la rigorosa observació de les mostres que van permetre a Cajal, seguint el mètode científic, fer un pas molt important cap al coneixement actual del SN.
Veurem que en aquest apartat us proposem fer una part pràctica, on jugarem a ser Cajals i una part més teòrica on situarem les neurones en el cos humà i les dibuixarem i les farem dansar.