Davant de qualsevol esdeveniment, tots tenim una primera reacció emocional molt ràpida i inconscient. Per exemple, si ens comuniquen que ens fan fora de la feina, de cop podem sentir por. És una reacció gairebé instantània que apareix en nosaltres sense que sapiguem d’on ha sortit.
Aquesta primera reacció inconscient seria una emoció, perquè és un impuls involuntari en el sistema nerviós. Podem expressar l'emoció amb reaccions com la respiració agitada, la tremolor, posar-se vermell, pal·lidesa, ritme cardíac, entre d’altres.
Just després que aquesta reacció s’hagi produït, comencem a analitzar conscientment el que ens està passant: comencem a tenir pensaments conscients sobre la situació. Seguint amb l’exemple de la feina, podem començar a pensar coses com: “per què m’ha tocat a mi?”, “i ara què faré?”... Aquests pensaments que venen després modifiquen la primera emoció que havíem sentit. Per exemple, si la primera reacció havia estat la por, depenent del que pensem després, aquesta emoció pot canviar cap a ràbia contra l’empresa, desesperació, tristesa... Aquesta segona reacció, modificada pels nostres pensaments conscients, seria un sentiment. Per això, es defineixen els sentiments com emocions autoconscients.
L'alegria, la tristesa, la ràbia, el fàstic, la sorpresa i la por són les sis emocions principals, però en podem trobar d'altres més complexes o secundàries com l'orgull, la culpa, la gelosia, l'enveja o la vergonya.
Davant de qualsevol situació, és molt difícil controlar la nostra primera reacció emocional, sigui quina sigui. Bàsicament perquè és una resposta inconscient, i tot el que és inconscient s’escapa una mica del nostre control. I també perquè és molt ràpida, no ens n’adonem i la reacció ja s’ha produït.
Però un cop la primera reacció ja s’ha produït, i comencem a ser conscients del que està passant, sí que podem agafar el control. Podem influir conscientment en el que pensem, i controlar així com ens sentim. Si ens fan fora de la feina, podem decidir pensar coses negatives (“quin desastre, “i ara què faré?”…) o coses més positives (“potser la vida m’està dient que haig de canviar de rumb”, “en el fons no estava bé a la feina i això em servirà d’impuls”…).
En ser una resposta conscient, podem influir en ella, i d’aquesta manera podem dirigir els nostres sentiments.
Ens posem a prova? Analitzem les nostres emocions i sentiments? Pensa i explica als companys del teu grup una experiència que hagis viscut aquests dies i que t'hagi generat una de les emocions bàsiques que hem presentat. A continuació, indica què has fet per gestionar-la, és a dir, quins pensaments t'han permès controlar el que has sentit.