El documental és un gènere cinematogràfic i televisiu, realitzat sobre imatges preses de la realitat, s’allunya de la ficció i reflecteix esdeveniments reals, tot i que l’autor enfoca el tema des d’un punt de vista propi, és a dir, subjectivament.
Aquestes són les principals característiques del gènere documental:
Els documentals acostumen a utilitzar diferents tècniques per acompanyar la narració. Entrevistes, veus en off i, en algunes vegades, recreacions fetes per actors. A continuació veurem alguns exemples de fragments de documentals.
Documental LOS INVISIBLES, de Marc Silver i Gael García Bernal (2010).
El documental tracta sobre els abusos de les màfies que segresten immigrants que volen passar de Mèxic a Estats Units.
Documental L'11S - un asunto envenenado, de Xavier Deleu (2008).
El documental tracta sobre els efectes negatius per a la salut que va provocar el núvol de pols que es va produir en caure les torres bessones.
Documental El petit equip, (2011)
El documental explica la història d’un equip de futbol que mai havia guanyat. Ni tan sols havia fet un gol. Tracta sobre el valor de la humilitat i les ganes de jugar malgrat no es guanyi.
Documental Frankenstein - 04155, d'Aitor Rei (2019)
El documental tracta l'accident de tren que hi va haver a Galícia l'any 2013.
Trailer del documental SELEME SELEME, Alexandra Rozas (2014).
EL documental tracta sobre l'expriència d'un nen adoptat d'Etiòpia de dos anys i mig.
Quin fragment de documental t'ha agradat més? Per què?
Quins aspectes en comú tenen tots els documentals? Quines diferències hi has vist?
Llegeix la crítica d'una periodista al documental que hem posat en el darrer fragment. Encara que només hagis vist el tràiler, estàs d'acord amb el que diu?
CRÍTICATV
L’actualitat, sobretot la monàrquica, ha fet que fins avui no escrigui sobre un documental que va emetre TV3 fa una setmana. No vull deixar de fer-ho perquè relata una vivència extraordinària, carregada d’amor, de tendresa i d’alegria. Es titula Seleme Seleme, de la directora Alexandra Rozas, i el trobareu a la web del 3alacarta. Aneu alerta si hi feu el xafarder només uns minuts: hi quedareu enganxats i no el podreu deixar de mirar. Seleme Seleme és meravellós per dos motius. El primer, per la història. Explica el cas del Miquel, un nen adoptat a Etiòpia. Un cop aquí, els pares intueixen que el Miquel tenia dos germans més. Al cap d’un temps, tornen a viatjar a Etiòpia i comproven que era el mitjà de tres germans orfes. (...)
El segon motiu pel qual aquest documental és meravellós és per com està explicada la història, que és el que realment t’atrapa. No hi ha veu en off fent una narració clàssica cronològica ni es perd el temps donant detalls de les circumstàncies de la nova família. Tot s’explica amb imatges i gravacions domèstiques i l’important són els nens. Primer el Miquel, el seu procés d’adaptació, el vincle amb els pares adoptius i com de mica en mica es va descabdellant la trama dels germans. Anem descobrint l’alegria i la intel·ligència del Miquel, que es guanya l’espectador amb escassos minuts. I a partir d’aquí vivim els viatges a Etiòpia amb emoció, inquietud i impacte. Tot succeeix davant les càmeres amb una familiaritat i naturalitat increïbles. I amb una sensibilitat exquisida i alegra. El millor és com la discreció de l’objectiu capta el retrobament i la relació entre tres germans que han estat tant temps separats i el procés de la seva adaptació a les noves circumstàncies. Se’ls grava respectant el seu espai per refer vincles, sense la intervenció d’un adult que entorpeixi el relat audiovisual. No cal que s’expliqui res perquè el que t’estan dient cadascuna de les imatges i escenes és mil vegades més potent i més carregat de significat. Seleme Seleme és un obsequi televisiu com pocs. I el regal més valuós i fascinant per quan el Miquel, el Manel i el Joan es facin grans.
Ara que ja saps què és un documental, cal que comenceu a pensar en el vostre. Ahir ja vau enregistrar alguna activitat. Segur que si teniu una idea clara de què fareu us serà molt més senzill decidir què voleu enregistrar i com ho voleu fer.
Quines emocions treballareu? Com? Podem utilitzar-les pel creixement personal?
En el classroom teniu de material un document amb pautes per treballar-hi i anar donant cos al vostre documental. Com sempre, que el secretari en faci una còpia i la comparteixi amb dret d'edició entre els membres del grup.
Organitzem les gravacions que fareu. El secretari del grup ha de crear una carpeta en el seu Drive (dins de la carpeta del projecte) i compartir-la amb els membres del seu grup i amb els professors (SENSE ENVIAR NOTIFICACIÓ).
En aquesta carpeta haureu d'anar creant subcarpetes (una per cada activitat que feu durant el projecte).
Dins de cada subcarpeta, haureu d'anar desant els vídeos que gravareu durant les activitats. Cal ser ordenats, així que caldrà revisar quin són els vídeos que han quedat malament i eliminar-los.
Els vídeos que estiguin ben enregistrats caldrà numerar-los (amb 3 xifres). Cada un portarà un nombre inicial i després el nom de l'activitat.
A nivell individual s'expressen les emocions viscudes, prenent consciència d'un mateix (a nivell físic i emocional).
A més es mostra empatia i es dona consells a partir del diàleg entre ells.
Hi ha unes conclusions sobre propostes o mesures de creixement personal.