Tipus d'IA

La intel·ligència artificial (IA) fa referència a les operacions d'intel·ligència executades per màquines dissenyades per reproduir les capacitats del cervell humà mitjançant combinacions d'algorismes. En altres paraules, la IA permet a certes màquines percebre el seu entorn i respondre-hi de manera similar al cervell humà.

Això implica la capacitat d'executar funcions com ara el raonament, la percepció, l'aprenentatge i la resolució de problemes.

Hi ha diferents categories i tipus en què es divideix la intel·ligència artificial. 

El que diferencia la Intel·ligència Artificial d'altres programes d'ordinador és que no s'ha de programar específicament per a cada escenari. Podem ensenyar-li coses (Machine Learning, aprenentatge automàtic), però també pot aprendre-les per si mateix (Deep Learning).

Si bé hi ha múltiples variants de cadascun, es poden definir de manera general d'aquesta manera:

• IA (Intel·ligència Artificial): una màquina que és capaç d'imitar el raonament humà.

• ML (Machine Learning): un subconjunt d'Intel·ligència Artificial on les persones «entrenen» les màquines per reconèixer patrons basats en dades i fer-ne les prediccions.

• DL (Deep Learning): un subconjunt de ML en què la màquina és capaç de raonar i treure les seves pròpies conclusions, aprenent per si mateixa.

Hi ha diferents maneres de classificar els tipus d'Intel·ligència Artificial. Aquí ens fixarem en una classificació atenent a la seva capacitat.

Aquest és un dels tipus d'Intel·ligència Artificial més habituals. L'ANI és una IA amb caràcter reactiu, memòria limitada i orientada a objectius específics. La seva funció és estar preparada per actuar en un sol rol, garantint que exerceixi plenament el seu paper.

En aquesta categoria s'inclouen des d'assistents virtuals com Alexa o Siri fins a sistemes de vehicles autònoms, passant pels filtres d'spam al correu electrònic o les recomanacions de publicitat que rebem sobre la base de les nostres cerques.

En definitiva, la Narrow IA es basa a implementar una sèrie d'accions i instruccions a la màquina. 

Dels diferents tipus d'Intel·ligència Artificial, aquest tipus d'IA, des d'un punt de vista teòric, és capaç de fer qualsevol tipus de tasca amb la mateixa efectivitat que un ésser humà biològic. És a dir, es tracta d'una IA cognitiva o, dit d'una altra manera, amb personalitat, tot i que encara està en una fase molt primerenca de desenvolupament. A diferència de la Narrow IA, es tracta de simular a la màquina tots els processos cerebrals humans per a la presa de decisions de forma autònoma en diferents escenaris.

Això implica que l'AGI té la capacitat d‟avaluar i detectar diferents necessitats, processos i fins i tot emocions per actuar en conseqüència. Per exemple, es poden modelar estratègies a partir de les interaccions, els comportaments, els dubtes i les necessitats més comunes dels usuaris d'una plataforma.  

Encara que es desconeix avui dia si es pot assolir aquest grau de complexitat, la súper IA hauria de ser capaç de realitzar qualsevol activitat millor que un ésser humà, sense necessitat de replicar-ne necessàriament el comportament.

Per tant, dels diferents tipus d'intel·ligència artificial tindria la capacitat de pensar, raonar i aplicar judicis propis davant de qüestions complexes de forma conscient i autònoma. I encara més: planificar en base a l'experiència, aprendre i comunicar-se per si sola.

Alguns investigadors consideren que és possible arribar a aquest nivell de tecnologia ja que com que el cervell és un sistema mecànic, hauria de ser possible simular-lo mitjançant materials sintètics, tot i que les complexitats del pensament humà suggereixen una impossibilitat tant física com biològica.

A més, la capacitat de raonament avançat dels éssers humans requereix una anàlisi meticulosa de les possibles conseqüències mediambientals i ètiques que això pot comportar en les futures màquines.