1.3. Les raons de la nostra conducta

Totes les persones desitgem ser feliços. Ara bé, com que no hi ha cap manual de "10 lliçons per a ser feliç", no tothom entén el mateix per felicitat. És aquí on, per acabar-ho d'adobar, intervé la qualitat pròpiament humana i que ens fa ser "animals ètics": el conflicte. Constantment ens adonem que l'«això és» i l'«això ha de ser» gairebé no coincideixen mai. Allò que voldria fer i allò que faig semblen no coincidir...

Per què fem allò que fem? Quins són els motius que ens porten a decidir? Podem fer sempre allò que volem? En realitat, la majoria de vegades, els nostres actes els fem de manera quasi automàtica, sense pensar gaire. És més còmode i eficient. Però si reflexionem una mica sobre les raons de la nostra conducta podem trobar tres tipus: fem allò que ens obliguen a fer, fem allò que estem acostumats a fer i fem allò que volem fer sense més. Ordres, costums i capritxos. Les ordres es fonamenten en els premis i els càstigs, els costums en la comoditat. Mentre les ordres i els costums semblen arribar de fóra, els capritxos sorgeixen de dintre nostre, semblen ser espontanis. Però hi ha situacions en què la resposta no es pot justificar ni per les ordres, ni pel costum, tampoc per l’espontaneïtat del capritx. Només aquestes situacions són ètiques. Quan les circumstàncies es posen serioses de veritat cal inventar perquè no n’hi ha prou amb seguir la moda, els hàbits o els nostres impulsos...

Però hi podem haver situacions en les quals no ens serveixen ni les ordres, ni els costums ni els capritxos i encara i així haguem de decidir? Sí! Tots ens hem trobat… I què passa llavors? Que ens trobem davant d’una situació ètica en estar pur. Quan les circumstàncies es posen serioses de veritat, quan no valen les respostes establertes per costum o per ordres cal inventar, quan no n’hi ha prou amb seguir la moda, els hàbits o els nostres impulsos i encara i així hem de decidir, ens trobem davant d’una situació ètica…