2. Fes allò que vulguis

Gargantua i Pantagruel són un conjunt de cinc novel·les escrites en el segle XVI per François Rabelais, en francès. És la història de dos gegants, un pare (Gargantua) i el seu fill (Pantagruel) i de les seves aventures. Incorpora, en el segon volum, una de las més destacades paràboles en la filosofia occidental, la de la “Abadia de Thelema”, que pot considerar-se una crítica a las pràctiques docents de l’època, o una crida a la lliure escolarització (llavors reservada per a uns pocs privilegiats), o tot tipus de nocions sobre la naturalesa humana. La "Abadia de Thelema" era una espècie de comunitat ideal, contraposada a la corrupció existent en els àmbits monàstics d’aquell temps (únic lloc on es tenia accés al coneixement). El lema d’aquesta comunitat utòpica era precisament: "Fes allò que vulguis"

Però què és allò que realment volem?

Donat la bona vida

Resum del capítol 4 del llibre de Fernando Savater titulat "Ètica per al meu fill". Llegir

Les accions concretes que fa un animal són el resultat dels seus instints i dels estímuls que provenen del medi. Un llop famèlic, en veure una presa, no pot fer res mes que intentar caçar-la. L’ésser humà, pel fet de ser un animal, també és mogut per impulsos interns, que l’inclinen a actuar d’una manera determinada. Aquests impulsos, a mes, són reforçats pels estímuls externs, per la, qual cosa comportar-nos d'una manera diferent a la que s'espera és complicat. La publicitat, per exemple, ens impulsa a consumir, la moda ens inculca un model de bellesa,... als que és difícil renunciar.


No obstant això, la naturalesa ens ha dotat de certa flexibilitat per actuar en un sentit o un altre; o no actuar, és a dir, controlar aquestes tendències. La nostra conducta, per tant, no està del tot preprogramada, les respostes als estímuls no estan predeterminades d’una forma única; davant nostre se’ns obren diverses possibilitats. Entre nosaltres i el medi hi ha una certa distància, no hi ha un encaix total, i som nosaltres, per tant, els qui ens hi hem d’ajustar. Per això mateix, ens poden demanar explicacions de les raons per les quals hem triat aquest «ajustament» i no un altre; es a dir, ens hem de justificar.

A partir d’aquestes consideracions, alguns autors diuen que l’ésser humà es «constitutivament (o estructuralment) moral». Ell es responsable de totes les accions que podia haver fet d’una altra manera; és a dir, li poden demanar per què les ha fet i ell n’ha de respondre. La moralitat consisteix, precisament, en aquesta exigència o obligatorietat de respondre dels actes. Pot fer-ho d’una forma o d’una altra, justificar-se de maneres diferents, però la seva acció sempre te un per què imputable a ell. Això, per descomptat, sempre que hagi estat conscient de la seva acció i no l’hagi fet obligat per algú altre. Es a dir, només som responsables de les accions fetes de forma conscient i lliure.

Responsable jo?

Volem viure una bona vida, la millor possible. I ho hem de fer ajustant la nostra conducta a les circumstàncies. Tria entre les dues parelles d'opcions quina penses que t'ajuda a viure la bona vida que vols:

  • Tot m'és indiferent / No tot m'és indiferent
  • Allò que vull és allò que s'espera de mi / Allò que vull és allò que realment m'importa a mi
  • Hi ha coses que estan bé / Hi ha coses que estan malament
  • Busco excuses / Soc el responsable de les decisions que prenc