1.3.1 Pavo salvaje

En ficar en una coctelera els últims estudis publicats sobre els adolescents espanyols, obtenim un beuratge difícil d'empassar: el retrat d'uns individus que han crescut amb tots els drets, que disposen de més mitjans, informació i possibilitats que mai i que, no obstant això es comporten com tirans immadurs, consumistes, alguna cosa més que brètols, no valoren l'esforç ni suporten la contradicció, i a més coquetegen més que mai amb l'alcohol i les drogues.

És cert que la majoria dels adolescents són bons nois i noies, sensats, respectuosos i solidaris. Però en la sensació general guanya la imatge d'aquests altres xavals que van per la vida arrasant sense reparar en ningú més que en ells mateixos. Educadors, sociòlegs i psicòlegs coincideixen a assenyalar que la forma de comportar-se dels teenagersd'ara mateix és fruit d'aquesta societat tecnològica, individualista i consumista. Molts d'ells creixen molt sols perquè els pares tenen tota la jornada ocupada per la feina, s'estan educant gairebé sense límits ni pautes perquè estem en un procés de canvi social sense precedents, ia més són bombardejats per una publicitat brutal.

La família

Conviure amb nois i noies en efervescència hormonal comporta sovint crisis familiars. Bronques, desconfiança, preocupació... Aquest és l'ambient que es respira en el 43% de les llars espanyoles amb adolescents, els pares reconeixen que no saben com manejar-los. Aquesta generació d'adolescents no està disposada a viure d'experiències passades. No obstant això, la família continua sent per a ells el més important. Hi troben un refugi gairebé perfecte, amb moltes concessions, poca competència (hi ha molt fill únic o amb només un germà) i poca exigència.

Les relacions que s'estableixen a partir de la pubertat varien molt depenent de com siguin els pares i de l'educació que fins llavors hagin rebut els nois. El sociòleg Mariano Fernand assenyala que "hi ha hagut un parell de generacions que, com a reacció a la seva infància en un context repressiu, han preferit ser pares en excés permissius". La psicòloga Mirtha Cuco incideix: "S'ha passat de l'autoritarisme a deixar-los fer el que vulguin per por a frustrar-los, fins arribar a l'actual buit de normes."

El cas és que a partir dels 12 o 13 anys pot començar a resultar difícil viure amb els propis fills. Es tornen rondinaires, tot just col · laboren, es tanquen hores a la seva cambra, lluiten sense treva per prolongar l'hora d'arribada i menteixen impunement per fer el que els ve de gust. El sociòleg Javier Elzo, autor del llibre El silenci dels adolescents, ho resumeix així: "Hi ha un nivell de coexistència pacífica, però la comunicació entre pares i fills es mou entre la banalitat i l'alarmisme."

La panda

Els amics són un punt de referència vital, el que més els importa és el que té a veure amb el seu grup. Fóra d'aquesta bombolla. molts nois gairebé no s'interessen per res. Els adolescents mostren poca consciència social. Per a la majoria, la seva meta és saber què faran aquest cap de setmana, i la resta del món tot just els inquieta.

A aquesta edat, els pares ja no poden competir amb els amics, i els preocupa molt que la colla amb la qual surten els seus fills sigui l'adequada, perquè va a exercir sobre ells una influència molt forta. En la panda aprenen a desenvolupar-se socialment i sorgeixen els primers enamoraments. Les relacions entre nois i noies són molt igualitàries, i les relacions sexuals molt liberals.

Tecnologia

La majoria disposen de telèfon mòbil, ordinador personal, mp4 i televisió en la seva pròpia cambra. "És lògic", assenyala la psicòloga Mirtha Cuco, "perquè aquesta societat promou conductes addictives i l'ús compulsiu que fan els adolescents de la tecnologia és un exemple clar.

La imatge i el consum

L'aspecte personal adquireix una importància desmesurada. Es comparen amb el tipus perfecte dels mitjans de comunicació, i encara que sostenen que no els afecten són molt vulnerables. No és estrany que es frustrin, que no els agradi el seu cos, que es deprimeixin.

Els adolescents d'avui ho tenen tot. Gaudeixen d'avantatges desconegudes per a generacions anteriors, però volen més.

La febre del consumisme és un tret altament preocupant ja que avui ho tenen tot fàcilment i sense esforç, però a la molt prop els espera una realitat dura, amb treballs precaris i habitatges gairebé impossibles.