8 de març
8 de març. Dia internacional de les dones
Els confosos orígens del Dia Internacional de la Dona
El 8 de Març se celebra a tot el món, excepte els països mulsulmans, el Dia Internacional de la Dona. Però per què, el 8 de Març? Els orígens d’aquesta celebració, encara que no tan llunyans, són molt confosos. La historiografia espanyola els vincula a la commemoració de l’incendi d’una fàbrica tèxtil de Nova York el citat dia de 1857, segons unes fonts, i de 1908, segons d’altres.
Les obreres de la Cotton s’havien declarat en vaga per les condicions de treball insuportables que patien i havien ocupat la fàbrica.El propietari les va tancar i va calar-hi foc; van morir les 129 treballadores que hi havia dins. La historiografia nordamericana, en canvi, relaciona el 8 de Març amb una manifestació espontània de les treballadores del sector tèxtil a Nova York, també el 8 de Març de 1857 o de 1908, depenent de les versions.
Les treballadores protestarien pels salaris baixos, la jornada laboral de 12 hores i l’augment de càrregues laborals. Moltes obreres van ser detingudes i algunes trepitjades per la multitud. D’altres fonts parlen d’una marxa de costureres de la companyia Lower East Side de Nova York convocada al Març de 1857, que reclamaven una jornada laboral de 10 hores.
Ana Isabel Álvarez desmenteix aquestes versions a Los orígenes y la celebración del Día Internacional de la Mujer, 1910-1945 (KRK Ediciones). Aquesta investigadora no ha trobat proves de l’existència de l’incendi de la fàbrica Cotton ni de la manifestació de treballadores, com tampoc ho han fet historiadores com Renée Côte, Liliane Kandel o François Picq.
Manifestació a favor del vot femení a Nova York a l'any 1913
En canvi, sí s’ha trobat constància de la vaga de les obreres de la companyia de bruses Triangle, l’any 1909 a Nova York. En recolzament de les treballadores de Triangle, el Sindicat Internacional de Treballadors del Vestit va iniciar una vaga que va durar tres mesos, a la qual es fan afegir sufragistes, socialistes i dones de la burgesia. La vaga finalitzà el Febrer de 1910, però sense haver aconseguit les demandes laborals, la qual cosa va resultar tràgica un any després: el 25 de Març de 1911, un incendi va destruir gran part de la fàbrica i van morir 146 treballadores. No obstant, segons la historiadora Mari Jo Buhle, aquest esdeveniment tampoc seria l’origen del Dia Internacional de la Dona, sinó que ésimportant perquè va constituir la primera vaga als Estats Units de dones treballadores per demanar millores en les seves condicions laborals.
El cert és que els orígens del Dia Internacional de la Dona estan lligats als moviments obrers i als partits socialistes dels Estats Units i Europa. Les dones del partit socialista nordamericà van ser les primeres a instaurar el Woman’s Day o Dia de la Dona, unes jornades de reflexió i acció. La primera va tenir lloc el 3 de Maig de 1908 a Chicago, reivindicava el sufragi femení, que no van aconseguir fins el 1920, i rebutjava l’esclavitud sexual. A Europa, Clara Zetkin (1857-1933), líder de les socialistes alemanyes, proposa l’any 1910 a la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, a Copenhague, instaurar el Dia Internacional de la Dona, que es va celebrar per primera vegada el 19 de Març de 1911 a Àustria, Alemanya, Dinamarcai Suècia.
Més d’un milió de dones hi va participar, segons l’Assemblea General de l’ONU. A més del dret a votar i a ocupar càrrecs públics, demanaven el dret a treballar, a l’ensenyament vocacional i la fi de la discriminació laboral. El dia exacte de celebració va anar canviant, fins que l’any 1914 s’institueix definitivament el 8 de Març.
La història del Dia Internacional de la Dona no es pot vincular a un únic esdeveniment aïllat, sinó que està formada per processos i esdeveniments que mostren una societat en trasformació que es va fent cada vegada més complexa: la Primera Guerra Mundial, la Revolució Russa, el sindicalisme femení de les primeres dècades del segle XX, la lluita pel sufragi femení o les pugnes entre socialistes i sufragistes.
Nacions Unides recolza el Dia Internacional de la Dona
Nacions Unides va proclamar el 1975 com a Any Internacional de la Dona. Amb motiu d’aquesta celebració, Nacions Unides va començar a observar el 8 de Març com a Dia Internacional de la Dona i el 16 de desembre de 1977, l’Assemblea General va convidar tots els Estats a què proclamessin, d’acord amb les seves tradicions històriques i costums nacionals, un dia de l’any com a Dia de les Nacions Unides pels Drets de la Dona i la Pau Internacional. La resolució 32/142 demanava els Estats que continuessin ajudant a crear condicions favorables per a l’eliminació de la discriminació de les dones i per a la seva plena participació al procés de desenvolupament social. L’Any Internacional de la Dona, el 1975, obria les portes del Deceni de les Nacions Unides per a la Dona (1976-1985), proclamat per l’Assemblea General de l’ONU
Extret de http://www.adpc.cat/new_site/?page_id=283
Diez casos en los que los hombres borraron de la historia a mujeres
"Durante la mayor parte de la historia, Anónimo era el nombre de la mujer". Lo dijo Virginia Woolf y estos casos lo demuestran
Eva Güimil, El País, 12/03/2019
KATHERINE JOHNSON
Virgínia de l'Oest,
26 d'agost de 1918 - 24 de febrer de 2020
Física, científica espacial i matemàtica estatunidenca que contribuí a l'aeronàutica dels Estats Units i als programes espacials amb l'aplicació primerenca de les computadores electròniques digitals a la NASA. Coneguda per la seva precisió en la navegació astronòmica informatitzada, va calcular la trajectòria per al Projecte Mercury i el vol de l'Apollo 11 de 1969 a la Lluna. Tenia tres germans. El seu pare va ser llenyataire, pagès i finalment personal de manteniment a l'hotel The Greenbrier. La seva mare va ser mestra. Tant el pare com la mare van considerar molt important l’educació del seus fills i filles A una edat molt primerenca, Johnson va demostrar talent per a les matemàtiques. Es va graduar a l'escola secundària als 14 anys i als 15 va ingressar a la Universitat Estatal de Virgínia Occidental. Va assistir a tots els cursos de matemàtiques que oferia la universitat. Molts professors i professores van prestar-li especial atenció, incloent la química i matemàtica Angie Turner King, qui ja li havia ensenyat a la secundària, i W.W. Schiefflin Claytor, el tercer afroamericà a obtenir un doctorat en matemàtiques als Estats Units.
Claytor afegí assignatures de matemàtiques especialment per a Johnson, que va graduar summa cum laude el 1937, en matemàtiques i francès, a l'edat de 18 anys. Després de la seva graduació, Katherine Coleman Goble Johnson es va traslladar a Marion (Virgínia), a ensenyar matemàtiques, francès i música en una petita escola. L'any 1938, Katherine va ser la primera dona afroamericana a acabar amb la segregació a la Universitat de Virgínia Occidental a Morgantown. Va ser un dels tres estudiants afroamericans, i l'única dona, seleccionada per realitzar estudis de postgrau després de la decisió de la Cort Suprema dels Estats Units al cas Missouri ex rel. Gaines v. Canada.En una reunió familiar, un parent va esmentar que la NASA estava oferint llocs de treball. En particular, buscaven dones afroamericanes per al Departament de Guia i Navegació. L'any 1953, li van oferir un lloc a Johnson, qui va acceptar immediatament. La seva capacitat i reputació per l'exactitud dels seus càlculs van ajudar a establir confiança amb la nova tecnologia. Va calcular la trajectòria de vol de l'Apol·lo 11 cap a la Lluna.Durant l'allunatge, Johnson es trobava reunida a les muntanyes Pocono juntament amb un petit grup davant d'una petita pantalla de televisor observant els primers passos en la Lluna. El 1970, Johnson va treballar en la missió del Apol·lo 13. Una vegada que la missió va ser avortada, el treball de Johnson en implementar procediments i cartes de navegació de suport va ajudar que la tripulació pogués tornar fora de perill a la Terra quatre dies més tard.
Las maestras de la República és una pel·lícula documental espanyola de l'any 2013, dirigida per Pilar Pérez Solano.
Les mestres republicanes van ser unes dones valentes i compromeses que van participar en la conquesta dels drets de les dones i en la modernització de l'educació, basada en els principis de l'escola pública i democràtica. El film rescata la memòria i la rellevància de les mestres que van treballar durant la república i que foren peces clau en la conquesta dels drets de les dones i en la modernització de l'educació. La pel·lícula s'articula a través de la recreació del paper d'una mestra de l'època, la utilització d'imatges d'arxiu i l'entrevista a investigadors i familiars.
Gemma Lienas
El diario rojo de Carlota era una deuda que tenía con las chicas y, de paso, con los chicos jóvenes. En el pasado, muchas generaciones de mujeres fueron estafadas y tuvieron que descubrir la sexualidad solas, sin ayuda, con muchas dificultades, con sentimientos de culpabilidad y con angustia. A las mujeres que nacieron a mitad del siglo xx, nadie les contó que tenían una vulva, tina vagina y, menos aún, un clítoris. Eran mujeres asexuadas: a su sexo lo llamaban «culete» o «pipí», y solamente servía, por supuesto, para orinar o parir; nadie hablaba de la masturbación femenina porque se suponía que no existía, cosa que producía una neurosis de «anormalidad» en las que la habían descubierto; la sexualidad femenina se
obviaba porque el paradigma femenino era el de la Virgen María, madre —objetivo esencial en la vida de una mujer— sin pasar por la sexualidad...
Las mujeres eran, por lo tanto, como los ángeles: no tenían sexo. Actualmente, la situación ha cambiado: el sexo está en todas partes, desde los anuncios hasta las películas, pasando por las revistas o las páginas web... Por desgracia, sin embargo, hay muchos contenidos sexuales y poca información sexual, incluso, en algunos casos —por ejemplo, en lo que respecta a la pornografía—> podríamos hablar de «desinformación» sexual. Además, aún en la actualidad, las chicas tienen pocas posibilidades de ver un sexo masculino en erección hasta que se encuentran con él en la vida real, ya que casi todas las imágenes sexuales corresponden a mujeres desnudas y raramente a hombres desnudos.
Y también siguen siendo las chicas las que asumen la contracepción; de momento, los chicos no se sienten implicados en ella. Si a todo esto le sumamos las estadísticas: • cada 14 segundos un/a adolescente se infecta con el virus del sida en el mundo. • en 2002, en España, se diagnosticaron 2.336 casos nuevos de sida entre los y las jóvenes de 16 a 21 años. • cada año, en el mundo, 14 millones de adolescentes dan a luz un bebé. • durante 2002, en España, 400.000 chicas estaban en situación de riesgo de quedarse embarazadas. • cada año, en España, se quedan embarazadas 12 de cada 1.000 chicas de entre 15 y 19 años. ... estaremos de acuerdo en que la gente joven aún necesita mucha información sexual. Por eso he escrito este libro. Por eso y porque me gustaría que las generaciones futuras tuviesen una vida sexual afortunada.
Laura Viñuela de Espora Consultoría de género
Soy Laura Viñuela (Gijón, 1976), feminista, musicóloga y una apasionada de la coeducación. En 2005 monté mi propia empresa, Espora Consultoría de Género, con la que he llevado a cabo multitud de proyectos de igualdad y donde he aprendido gran parte de lo que sé sobre cómo llevar la igualdad de la teoría a la práctica.
Por qué las mujeres no debemos decir "Disculpad el autobombo"
Hace un tiempo una amiga me preguntó en Facebook porqué decíamos "mujeres empoderadas" en lugar de "mujeres poderosas". Le prometí vídeo-respuesta y estoy en ello, pero sospecho que no será un vídeo cortito porque abrir el melón del poder y el empoderamiento lleva tiempo, investigación y, por mucho que una sintetice, necesita una explicación un pelín más elaborada de lo habitual. Pero pensando en ello, me dí cuenta del ejemplo que os cuento hoy, de cómo es tan habitual que las mujeres digamos eso de "disculpad el autobombo". Y no debemos decirlo porque eso es darle bola al patriarcado.
El verdadero cuento de la criada
Aunque llevo ya más de veinte años vigilando al patriarcado, todavía hay momentos en los que me pilla a contrapié. O, a lo mejor, es precisamente por eso, porque llevo media vida mirando para él y no me puedo creer que siga funcionando con esas estrategias tan evidentes. Hoy os cuento un ejemplo real de androcentrismo e invisibilización de las mujeres y la moraleja que saco yo de esta historia.
"Pues yo" no es un argumento
Hoy vuelvo al vídeo con una reflexión sobre cómo articula la gente sus resistencias ante el feminismo. Hay personas que lo hacen a lo bestia, en plan agresivo, pero luego hay otras que intentan "argumentar" y entonces llegan esas frases que empiezan por "pues yo". Pero lo que te dan después no es un argumento, es una excusa.