Compromís social, econòmic i polític
Pel que fa a la dimensió sociocultural i política, la sobirania alimentària té la intenció d’establir un relleu generacional, des de a petits comerços fins a llocs de treball al camp, de manera que aquests perdurin de generació en generació i no desapareguin. De fet, també busca que els pagesos petits s’associïn entre ells, com a mena de cooperació que els beneficia a ambdós i que amplia els seus límits i la seva xarxa.
Un dels seus compromisos en l’àmbit econòmic i sociocultural és el reconeixement del sector primari i el seu patrimoni cultural, és a dir, donar suport a la cultura que envolta el món de la ramaderia, la pesca i l’agricultura. Per altra banda, reconeix el treball de la dona dins d’un sector on, com a tot arreu, hi ha desigualtats de gènere i la dona treballadora no sempre és tractada de manera equitativa. A més de la de gènere, la sobirania alimentària també està en contra d’altres desigualtats socials i econòmiques com són el racisme, la lgtbifòbia o la diferència de classes, ja no només dins el sector sinó a nivell internacional.
Però, per sobre de tot, lluita contra el neocolonialisme, que és la dependència, en aquest cas agrícola, que tenen països del “tercer món” dels països neocolonitzadors. El principal causant d’això és l’agroindústria, que és l’activitat econòmica que engloba la producció, industrialització i comercialització dels productes. Així doncs, donant pas a la sobirania alimentària, s’obren possibilitats a entitats més petites per fer un comerç local més just i ecològic, que no només beneficia als productors i consumidors, sinó també a la natura.
Compromís ambiental i climàtic
I, pel que fa a la dimensió ecològica, la sobirania alimentària procura que es conservin els recursos naturals, ja siguin renovables o no renovables; aquesta defensa que se'ls ha de deixar regenerar-se per continuar utilitzant-los, ja que no són il·limitats. De la mateixa manera, tracta de conservar i recuperar la biodiversitat de cada territori mitjançant les llavors de plantes, arbres i arbustos, per exemple.
Té com a altre compromís lluitar contre els transgènics,aliments que han sigut creats a partir d'un organisme modificat, i els agroquímics, substàncies produïdes pels humans per "millorar" el rendiment de l'explotació agrícola. Perquè considera que la plantació és un procès que no s'hauria d'accelerar ni modificar ja que, per exemple, podria provocar la resistència de les bacteries orgàniques en alguns antibiòtics útils pels éssers humans o pot causar al·lèrgies degut a la desconeixença de les conseqüències després de la seva ingestió.
Com a últim càrrec, vol promoure la comercialització dels productes locals per evitar emissions associades al desplaçament. Això contribueix a mantenir i desenvolupar l'economia de la nostra zona geogràfica; ajudant, a més, a preservar el medi ambient i contribuir a multitud de factors que ens beneficien a tots: afavoreix una forma d'elaborar el producte i distribuir-lo, té un gran efecte sobre la salut, la preservació de la diversitat cultural i l'ecosistema.