Vull veure aquest canvi pel qual van lluitar les nostres àvies, suportant humiliacions i vexacions i que consentien per protegir els nostres pares.
Aquest canvi que van començar les nostres mares suportant injustícies amb resignació i esperant que les seves futures filles no haguéssim de patir i lluitant perquè poguéssim tenir l'opció de triar.
Ara ens toca a nosaltres hem de conscienciar a les nostres filles i fills que són iguals, que les dones no hem de tenir por i podem arribar on nosaltres vulguem.
M'agradaria pensar que les nostres filles puguin cridar en un futur no llunyà "aquell canvi ens va semblar meravellós"
Et penses que a tu no et passarà mai però això és com un joc d’ atzar, en els que tots juguem i el nostre nombre pot ser l’ agraciat.
El cel s’ ennuvola. Entres en una espiral de malsons i caus en l’ abisme d’ un infern del qual no hi pots sortir. Però allà on sembla que no hi ha esperança, al fons de tot s' intueix un raig de llum; que et fa aixecar i anar amunt.
Això va fer la Marta quan va caure malalta. Primer es va enfonsar com un castell de sorra engolit per l’ onada del mar, però la seva família la necessitava. Del seu interior, aquella llum la va fer tornar al mon dels vius i aquell canvi ens va semblar meravellós. Ella havia tornat i amb força.
Amb una vareta màgica vam capgirar el món. Aquell canvi ens va semblar meravellós.
Si ens demanessin pintar els nostres pensaments, diríem que amb ones aiguamarines per capbussar-nos-hi dins. Si ens diguessin tocar, respondríem que amb el celeste com el cotó fluix, suau, tou com la vostra pell. Si haguéssim de parlar, seria amb l'anyil, purament sòlid. Si ens demanessin un desig, desitjaríem amb un color turquesa, seria el somni fet realitat. Si haguéssim de somniar, navegaríem dins un pot de pintura blava i enlairaríem amb teles de seda aiguamarines les veles afortunades i hissades per salpar i surar pels oceans tintats de blau.
És de nit. Torno a sortir de la foscor que m’envolta. Fum, alcohol... una amalgama de sensacions m’envaeixen i em fan sentir viva.
Encara recordo aquella tarda gèlida d’hivern. Arraconada, silenciada i marginada, així em va trobar. Suaument em va oferir la seva mà, em sentia afortunada, i des del primer instant la connexió era evident. Ell també buscava algú amb qui pogués tocar el cel i aquell canvi ens va semblar meravellós.
M’agafa entre els seus braços, la mà s’alça mirant al cel i amb determinació la deixa caure acaronant així les meves cordes. Vibrem plegats.
Era boinica i llisa de tant de temps de ballar pel mar.
L'agafà.
Un paper envellit pels anys en sortí.
Un missatge: Aquell canvi ens va semblar meravellós.
Menorca: 1984
Era un missatge que algú havia escrit i que ara tenia la llibertat, com un geni després de ser alliberat.
L'Univers amb sa saviesa li contestava, li deia que es llencés a un canvi en sa vida.
Li faria cas, ja que ell no anava a la platja, però una raó invisible,el portà a la vora de la mar.
Va trobar la resposta que cercava, en un dia clar d'hivern.
Quan vaig apartar-me d’ell ja no respirava.La mirada nua, ja lluny, ja mort. La sang ho tenyia tot, el seu cos, les meves mans... vaig clavar els ulls a la fulla del ganivet, el reflex era jo, jo però diferent, jo però poderós, jo però assassí. Resultava impactant pero aquell canvi em va semblar meravellós
Un golpe de aire le devolvió a la vida. Desde el callejón lúgubre, mugriento, desprovisto de galones, deshilachado, desdibujado y sin final.
Lejos quedaron los bordados dorados, las manos sedosas acariciando sus lomos a la lumbre de la biblioteca del Gran Capitán. Ahogado, ahora, por el bullicio de la ciudad, deslumbrado por tanta pantalla; droga indescriptible que te absorbe y no te deja pasar tiempo en tu hogar.
Acomodado en el banco frente al mar y agradecido de las juguescas infantiles que me quisieron trasladar. El sol seca mis heridas y oigo a las olas susurrar. El fuerte olor a sal y sal anda me recuerda que hay que luchar! Aquel cambio me pareció maravilloso, algo que celebrar, sin olvidar lo apasionante que es el mundo y que no debemos olvidar, qual libro maltrecho en el umbral.