Per entendre les diferències entre el mètode de projectes, el procés tecnològic i els processos de fabricació, és important distingir el context en què s’utilitzen cadascun d’aquests termes, ja que tot i estar relacionats amb la producció i la creació, tenen enfocaments i aplicacions diferents.

Diferència principal

• El mètode de projectes és un enfocament pedagògic o de gestió que se centra en la creació d'un projecte complet, normalment en contextos d'aprenentatge o de desenvolupament.

• El procés tecnològic és un conjunt estructurat de passos utilitzat per aplicar tecnologia amb l'objectiu de resoldre problemes concrets.

• Els processos de fabricació són les tècniques i operacions utilitzades per produir objectes físics a partir de materials.

Aquests tres conceptes es poden relacionar en un entorn industrial o educatiu, però cadascun aborda una part diferent del cicle de creació, des del disseny conceptual fins a la producció física.

El cicle de vida d'un producte són les fases que segueix un producte des de la seva creació i introducció al mercat fins a la seva desaparició. Es divideix en 4 etapes: Introducció, Creixement, Maduresa i Declivi

La tria de materials sovint implica un compromís entre aquests factors, depenent de les prioritats del projecte.

1. Factors físics:

• Definició: Són les propietats físiques que determinen com es comporta un material en condicions concretes.

• Exemples: Densitat, duresa, resistència a la tracció, resistència al desgast, conductivitat tèrmica i elèctrica.

• Impacte: Aquests factors són essencials per garantir que un material pugui suportar les condicions mecàniques o ambientals a les quals serà sotmès.

2. Factors químics:

• Definició: Són les propietats químiques que afecten la durabilitat i la reactivitat del material.

• Exemples: Resistència a la corrosió, estabilitat davant agents químics, resistència a l'oxidació o la decoloració.

• Impacte: Són importants quan el material s'utilitzarà en entorns exposats a substàncies químiques o condicions extremes com la humitat, la calor o l'àcid.

3. Factors econòmics:

• Definició: Fan referència al cost del material, tant pel que fa a la seva adquisició com a la seva manipulació i manteniment.

• Exemples: Preu del material, cost de producció, facilitat de fabricació i manteniment, disponibilitat al mercat.

• Impacte: És un dels factors més determinants, ja que el material triat ha de ser rendible econòmicament dins del pressupost del projecte.

4. Factors de funcionalitat:

• Definició: Estan relacionats amb l’ús pràctic del material i la seva adequació per a la funció específica del producte.

• Exemples: Durabilitat, flexibilitat, resistència mecànica, facilitat d'instal·lació.

• Impacte: Aquest factor assegura que el material pugui complir les funcions per a les quals es va dissenyar, com per exemple resistir càrregues, proporcionar aïllament, o ser modelable per a determinades formes.

5. Factors de sostenibilitat:

• Definició: Són els factors relacionats amb l'impacte ambiental del material al llarg del seu cicle de vida.

• Exemples: Emissions de CO₂ durant la producció, possibilitat de reciclatge, durabilitat (per allargar el temps de vida), toxicitat ambiental.

• Impacte: Avui dia són cada cop més rellevants, ja que els materials sostenibles redueixen l'impacte mediambiental i poden afavorir l'ús de recursos renovables o reciclats.

6. Factors estètics:

• Definició: Són els factors relacionats amb l'aparença visual i l’atractiu estètic del material.

• Exemples: Color, textura, capacitat de brillar o mat, transparència, acabat.

• Impacte: Els factors estètics tenen gran importància en productes o estructures on l'aparença és fonamental, com a l'interiorisme, el disseny de productes o l'arquitectura.

Resum:

• Els factors físics i químics determinen la resistència i la durabilitat.

• Els factors econòmics tenen a veure amb els costos.

• Els factors de funcionalitat asseguren que el material compleixi la seva funció prevista.

• Els factors de sostenibilitat consideren l'impacte mediambiental.

• Els factors estètics afecten l'atractiu visual del producte o projecte.

A continuació, et detallo els principals tipus de residus:

1. Residus sòlids urbans (RSU):

• Definició: Són els residus generats per activitats domèstiques, comercials o en espais públics.

• Exemples: Restes de menjar, plàstics, paper, cartró, vidre, roba, mobles.

• Tractament: Generalment es recullen per a reciclatge (plàstics, vidre, paper), compostatge (orgànics) o van a abocadors i incineradores.

2. Residus industrials:

• Definició: Són els generats per processos industrials o de fabricació.

• Exemples: Subproductes químics, metalls, fangs de depuradora, residus de construcció, tints, dissolvents.

• Tractament: Depenent de la seva perillositat, poden ser tractats per reciclatge, reutilització o eliminats en abocadors especials.

3. Residus perillosos:

• Definició: Són aquells residus que, per la seva composició química o biològica, suposen un risc per a la salut humana o per al medi ambient.

• Exemples: Productes químics tòxics, bateries, pintures, dissolvents, residus mèdics, materials radioactius.

• Tractament: Són tractats amb protocols especials per evitar contaminació; poden ser incinerats, encapsulats o sotmesos a processos de neutralització.

4. Residus orgànics:

• Definició: Són els residus biodegradables que provenen d’éssers vius.

• Exemples: Restes de menjar, fulles, herba, closques d'ou, fusta, restes de jardineria.

• Tractament: Es poden compostar per convertir-se en adob orgànic o, en alguns casos, s’utilitzen per a la producció de biogàs.

5. Residus sanitaris o biomèdics:

• Definició: Són els residus generats en hospitals, clíniques o laboratoris, incloent materials infecciosos o contaminats.

• Exemples: Xeringues, agulles, guants, draps amb sang, productes químics, medicaments caducats.

• Tractament: Aquest tipus de residus es recull en contenidors especials i es destrueix amb processos com la incineració o l'esterilització.

6. Residus de construcció i demolició (RCD):

• Definició: Són els residus generats per la construcció, renovació o demolició de construccions.

• Exemples: Formigó, maons, teules, fusta, metalls, materials d’aïllament.

• Tractament: Molts es poden reciclar o reutilitzar (per exemple, el formigó es pot triturar i utilitzar com a base per a carreteres).

7. Residus electrònics (e-waste):

• Definició: Són els residus procedents de dispositius electrònics i aparells elèctrics obsolets.

• Exemples: Ordinadors, mòbils, electrodomèstics, televisors, bateries.

• Tractament: S’han de gestionar adequadament per recuperar components valuosos com metalls (coure, or) i evitar la contaminació per substàncies tòxiques.

8. Residus agropecuaris:

• Definició: Provenen d'activitats agrícoles i ramaderes.

• Exemples: Restes de collites, excrements animals, plaguicides, fertilitzants.

• Tractament: Poden ser utilitzats per a compostatge o per a la producció de biogàs, mentre que els químics han de ser tractats adequadament.

9. Residus nuclears:

• Definició: Són els residus generats per activitats relacionades amb l'energia nuclear o la medicina nuclear.

• Exemples: Materials radioactius com combustible nuclear gastat, equips contaminats, residus de radioteràpia.

• Tractament: S'emmagatzemen en llocs segurs durant llargs períodes o es sotmeten a tractaments especials per reduir la seva radioactivitat.

10. Residus d'aigües residuals:

• Definició: Són les aigües utilitzades en activitats domèstiques, industrials o agrícoles que contenen substàncies contaminants.

• Exemples: Aigües residuals domèstiques, aigües industrials amb químics, aigües de clavegueram.

• Tractament: Aquestes aigües passen per processos de depuració per eliminar contaminants abans de ser retornades al medi ambient o reutilitzades.

EMPRENEDORIA I CREATIVITAT

Els casos actuals d'emprenedoria d'èxit no consitsteixen  únicament a projectar productes basant-se en la utilitat, sinó que, a més, fant propostes creativesi originalsper destacar entre la competència. D'aquesta manera, aconsegueixen donar noves respostes a necessitats socials i , alhora, creen propostes realment atractives.

Les persones emprenedores i creatives que solen trobar propostes originals i innovadores ho fan gràcies a una sèrie de capacitats:

• Capacitat observadora (fonamental examinar l'entorn i identificar-hi les necessitats del mercat)

• Capacitat investigadora (ser d'esperit obert i curiós)

• Capacitat reflexiva (saber refelxionar i identificar casos d'encert i d'error tant al nostre entorn com al mercat)

• Capacitat imaginativa (saber trobar solucions creatives)