TEMA 6: INSTAL·LACIONS EN ELS HABITATGES

Entenem per instal·lacions de l'habitatge el conjunt d'elements encarregats de subministrar i distribuir l'aigua, l'energia i es comunicacions.

B. LA XARXA DE SANEJAMENT

La xarxa de sanejament, és la instal·lació encarregada d'evacuar les aigües residuals per gravetat cap al clavegueram 

El sistema de climatització més adequat per a un habitatge dependrà de factors com; 

•  el model d'emissió de fred o calor triat

• la quantitat d'energia consumida

• tipus d'habitatge a la qual es destinarà el sistema

Climatitzar un espai tancat consisteix en donar-li les condicions de temperatura, humitat realitva de l'aire, i a vegades també de pressió, necessàries per a la salut o la comoditat dels qui la ocupen.

A. SISTEMES DE CLIMATITZACIÓ

Sistemes de climatització aigua -aigua

Aprofiten la temperatura de l'aigua per a aclimatar, així com per al seu ús en ACS.

Sistemes de climatització d'expansió directa (aire-aire)

 Disposen d'un fluid refrigerant que absorbeix la calor de l'aire de l'estada i l'expulsa a l'exterior, recollint al seu torn el fred de l'aire exterior necessari per a portar-lo a l'interior.

Sistemes de climatització aire-aigua

Extreuen l'energia calorífica de l'aire mitjançant un fluid refrigerant i el transmeten a un circuit d'aigua fent que l'aigua es refredi o s'escalfi. El sistema més conegut és l'aerotèrmia.

B. SISTEMES DE CALEFACCIÓ

Segons el tipus d'habitatge a què va destinada, la calefacció pot ser:

• Individual. Proveeix únicament a la unitat familiar. La caldera o bomba ha d'instal·lar-se en el propi domicili.

• Central. Proveeix a tota la comunitat. La caldera o bomba ha de tenir un espai destinat dins la comunitat.

Segons l'energia utilitzada, la calefacció pot ser:

• Calefacció de gas natural (d'ús més popular. Mitjançant una caldera. Instal·lació més cara que la calefacció elèctrica però més rentable perquè el consum d'energia és menor)

• Calefacció elèctrica (d'ús més popular però d'alt consum. Idoni per a llocs no molt freds)

• Calefacció de gas propà (el seu preu és el doble del gas natural. Dipòsit central per a zones que no arriba el gas natural a la zona)

• Calefacció de gas butà (ús de bombones que es poden sol·licitar a domicili o comprar en alguns establiments)

• Calefacció de gasoil (ús de gasoil B o C com a combustible. Una mica més car que el gas natural)

• Calefacció de biomassa (ús de pel·let com a combustible)

Segons el model d'emissió es poden instal·lar:

• Calefacció per radiadors (radiadors elèctrics o per aigua)

• Calefacció per sòl radiant (instal·lació sota paviment, pot ser elèctric o per aigua)

• Calefacció per ventiloconvector.

Elements d'un sitema domòtic

Els principals elements d'un sistema domòtic són: 

• els senors: són els elements encarregats de captar qualsevol canvi físic en un espai determinat i transmetre aquesta informació a l'actuador directament o mitjançant un controlador.

Tipus de sensors: de moviment, de fum, d'humitat, de gas, etc..

• els actuadors: són els dispositius que en rebre una ordre de la unitat de control o directament del sensor fa una acció determinada a la instal·lació. Exemeples: encendre o apagar una làmpada, etc..

• la unitat de control o controlador: és la central que gestiona el sistema de domòtica i només exiteix en els sistemes de domòtica centralitzat (PLC o PC personal)

Classificació dels sistemes domòtics: 

• Instal·lacions centralitzades:  tots els sensors i els actuadors estan connectats al controlador, els sensors a les entrades i els actuadors a les sortides. Això permet reprogramar des de la unitat central qualsevol element del sistema, però, per altra banda, si falla l’alimentació del controlador tot el sistema deixa de funcionar, per la qual cosa sol disposar d’un sistema d’alimentació suplementari per alimentar el sistema en cas que falli el subministrament elèctric. 

• Instal·lacions distribuïedes: no hi ha unitat de control, i normalment els elements del sistema estan units per mitjà d’un típic cablatge en bus. 

• Instal·lacons mixtes: són instal·lacions descentralitzades en què el control del sistema es realitza amb diversos controladors petits. D’aquesta manera, si una unitat de control deixa de funcionar, no afecta la resta del sistema, que continua funcionant.