T5a - Treball amb materials

(1º PART)

La fusta va ser un dels primers materials que l'home va fer servir, per fer estris i eines. També el va fer servir per fer foc (per escalfar) i com a combustible (fundicions, obtenció de vapor per moure màquines).

1. Origen i propietats de la fusta

La fusta és un material fibrós que s’obté dels arbres, fonamentalment dels troncs, i de vegades també de les branques i de les arrels.

Si fem un tall transversal en el tronc d’un arbre, tal com indica la figura, hi podem distingir les següents parts:

2. Classificació de la fusta

Tipus de fusta

La fusta és present en el mercat de dues formes:

Fusta Natural: La fusta natural és la que procedeix directament dels troncs dels arbres.
Fusta Artificial.

Les fustes NATURALS solen classificar-se en 2 grans grups:

Fustes toves: generalment procedeixen d’arbres de fulla perenne, de color clar i fàcils de treballar.
Fustes dures: corresponen, normalment, a arbres de fulla caduca. Presenten una elevada densitat i són més costoses de treballar.

Les fustes NATURALS solen classificar-se en 2 grans grups:

Fustes toves: generalment procedeixen d’arbres de fulla perenne, de color clar i fàcils de treballar.
Fustes dures: corresponen, normalment, a arbres de fulla caduca. Presenten una elevada densitat i són més costoses de treballar.

Actualment, per a la construcció de determinats objectes, com ara mobles i portes, i per a altres usos, no es fa servir la fusta natural tal com arriba de l’arbre, sinó fusta que ha estat transformada o reciclada per obtenir-ne plaques o taulers.

Les varietats de fustes ARTIFICIALS solen classificar-se en 4 grans grups:

Tauler de contraplacat. Es fabrica mitjançant la unió encolada i premsada de diverses làmines fines de fusta. Es compon d'un conjunt de fulloles encolades de manera que les fibres que les formen quedin encreuades. El gruix final depèn de la quantitat i el tipus de xapa.

Taulers d'Aglomerat. Es compon d'encenalls i bocins de fusta trinxada barrejats amb cola i premsats a gran pressió. El cost de fabricació és baix perquè es pot aprofitar fusta de poca qualitat o fins i tot reciclada. L'aglomerat és d'ús corrent en la fabricació de mobles i prestatgeries, i normalment es recobreix amb una xapa prima de fusta natural o amb làmines de material plàstic.

Tauler d’aglomerat MDF o DM: També s'anomenen taulers de fibra. És una làmina formada per fibres de fusta (molt més petites que les partícules de l'aglomerat) premsades en sec i encolades amb resina sintètica. L'MDF o DM és força dur i té una textura molt fina i homogènia. Aquesta textura li confereix alguna aplicació més que l'aglomerat normal.

Xapa de fusta: Làmina de fusta molt prima que ha estat tallada amb màquines proveïdes de ganivetes especials molt precises. Es fa servir en l'acabament de mobles, portes i elements decoratius construïts amb fusta transformada. Generalment, la fullola és feta de fusta bona o molt decorativa, i si s'aplica bé, sembla que tot el moble sigui fet d'aquesta mena de fusta.

Vídeos sobre la fabricació de taulers i derivats de la fusta:

Part 1 : https://www.youtube.com/watch?v=yIJRN7x8_cY

Part 2 : https://www.youtube.com/watch?v=fcISU-09J94

https://www.ccma.cat/3cat/mestres-de-la-fusta/video/5584366/

Propietats

El que ha fet de la fusta un material tan utilitzat són les seves propietats característiques, que estudiarem a continuació:

· Fàcil de treballar: És senzill donar-li forma si s'utilitzen els útils adequats.

· Fendibilitat: és la facilitat que presenta la fusta d’obrir-se quan es treballa en el sentit de les fibres.

· Higroscopicitat: és la capacitat que té la fusta d’absorbir o desprendre humitat en funció d’on estigui situada i del clima. Quan absorbeix humitat, la fusta s’infla

· Baixa densitat: Flota a l'aigua, per la qual cosa s'ha usat per a la fabricació d'embarcacions.

· Duresa: Propietat que li confereix resistència, encara que varia molt d'uns tipus a altres de fusta.

· Flexibilitat: Facilitat que presenten moltes fusta per ser doblegada en sentit de les seves vetes.

· Estètica agradable: Presentant una àmplia varietat de colors, textures i reixats.

· Mala conductora de la calor i l'electricitat: Pel que es pot utilitzar com a material aïllant.

· Disponibilitat: La fusta és una recurs natural que tenim a la nostra disposició a tot el món, però debem cuidar la seva explotació i repoblar els nostres boscos perquè ens continuïn proporcionant fusta en el futur.

Obtenció de la fusta

a) Tala d'arbres: Consisteix en tallar els arbres de la muntanya amb serres i destrals. També li treuen les branques, les arrels i l'escorça, que s'utilitzaran per altres utilitats com per exemple l'obtenció de biomassa per a combustible. A partir d'aquest moment, comença l'assecatge.

Els arbres s'acostumen a tallar a l'hivern, ja que és el període en que l'arbre està en repòs i té menys saba. Així l'assecatge, es produeix en menys temps.

És obligatori replantar més arbres que els que es van tallant, d'aquesta manera el subministrament d'arbres, no s'acaba mai.

b) Transport dels troncs: Els arbres que ja han estat tallats, sense branques i sense escorça, han de ser transportats fins a la serradora, lloc on seran tallats de diferents maneres per aprofitar al màxim la fusta.

Els troncs acostumen a ser transportats mitjançant màquines o animals per transportar-los fins als camins on seran carregats en potents camions que els portaran fins la serradora.

També és possible que utilitzin canals d'aigua per on llençaran els troncs fins un nivell inferior on es trobaran els camions de càrrega. O s'aprofiten rius i corrents d'aigua per transportar els troncs fins la serradora que es troba a la riba del riu.

c) Serrat: En aquesta fase la fusta és portada a uns serradores. La serradora l'únic que fa és dividir en trossos la fusta segons l'ús que se li hagi de donar posteriorment. Solen utilitzar diferents tipus de serra com per exemple, la serra alternativa, la serra de cinta, la serra circular. Alguns serradores combinen diverses d'aquestes tècniques per millorar la producció.

d) Assecatge: Aquest és el procés més important per la fusta ja que fa que sigui de qualitat i estigui en bon estat tot i que si fallen els anteriors també falli aquest. Si la fusta amb que es fan els objectes no està ben assecada, es probable que quan s'acabi d'assecar es creïn tensions internes i s'esquerdi, fent malbé l'objecte. Dos tipus d'assecatge utilitzats:

Assecatge natural: Es col·loquen les fustes en piles separades al sòl i amb forats perquè corri l'aire entre ells i protegits de l'aigua. El problema amb aquest sistema és que triga molt de temps i això no és rendible al del serradora que vol que això vagi de pressa.

Assecatge artificial per bomba de calor: En una cambra tancada, s'injecta aire calent, que de mica en mica va assecant la fusta. Mitjançant uns aparell, es mesura la humitat de l'interior de la fusta per determinar si ja s'ha acabat el procés d'assecatge o encara ha de continuar. Un cop assecada la fusta, s'emmagatzema a l'espera de ser transportat cap al lloc on manufacturaran la fusta.

e) Transport de la fusta: Un cop tenim els troncs secs i tallats, es distribueixen entre les diferents fàbriques i distribuïdores de fusta, que s'encarreguen de manufacturar-la i obtenir el producte final de fusta.

f) Manufacturació de la fusta: És el lloc on transformen i construeixen els objectes amb la fusta obtinguda durant els passos anteriors. Poden ser fusteries, fàbriques de mobles...