Espai Creatiu

La buena mentira és una pel·lícula que es va estrenar l’any 2014. Va ser dirigida per Philippe Falardeau, amb una duració de 110 minuts de drama constant. Ens deixa entusiasmats. Aquesta pel·lícula americana (encara que dirigida per un director francès) succeeix durant la segona guerra civil sudana.

Hem triat aquesta pel·lícula perquè ens sembla que la manera que tenen d’explicar pel que passen les persones en els camps de refugiats i el procés d'adaptació en arribar a EEUU és molt realista, i ens pot ensenyar molt. És un molt bon exemple a seguir, aquests nens que venen de camps de refugiats, són resilients, pacients, responsables, tenen un sentit de la vida molt diferent de nostre. Valoren coses a les quals nosaltres estem molt acostumats, com menjar cada dia, i no només un cop, sinó cinc.

La pel·lícula comença explicant la vida d’uns nens, que viuen amb la seva tribu i són atacats per soldats. Per això, marxen sense els seus pares, que han caigut morts. El germà gran és ara líder, i els condueix pel desert durant molt de temps. Finalment, arriben a un camp de refugiats, on passen tota la seva vida. Ja d’adults, el seu nom surt en una llista per viatjar a Kansas City (EEUU). En arribar una noia els ajuda a trobar treball, el període d’adaptació és llarg i complicat, però ens posa molt en la pell d’aquesta gent.

La qualitat productiva d’aquesta pel·lícula és alta, la imatge està molt ben disposada, els elements són harmònics dins la pantalla i no hi ha molta variació de color. Per què és bo que no hi hagi massa variació de color? Imagina que estàs a casa teva, al sofà amb els llums apagats, la pel·lícula és fosca i de sobte hi apareix una pantalla blanca que molesta els ulls, si alguna cosa et molesta, perds el fil del que estaves fent, això no pot passar. Encara que la pel·lícula va passant en el present tota la estona, no es perd la continuïtat, i s'entén a la perfecció. El decorat va perfecte amb cada lloc, al Sudan tot és un desert, colors càlids mentre que a EEUU els colors són més freds, encara que acollidors.

Amb aquesta pel·lícula, els creadors, volen transmetre’ns, o millor dit, ensenyar-nos a mirar a la gent dues vegades, una als ulls i l’altre a l’ànima, mai saps com ha sigut la vida per a algú, has de respectar, aprendre i posar-te en la pell dels altres.

Si t’ha agradat aquesta pel·lícula, pots mirar, Camino a la escuela, va sobre uns nens i tot el que han de caminar per arribar a l’escola, ho aguanten tot sense queixar-se perquè aprecien molt la seva escolarització.

Des del nostre punt de vista, aquesta és una pel·lícula, que val la pena, aprens molt com a persona, aprens a observar de manera detinguda i pacient al món i a les persones.

La Bona mentida:

‘La Buena Mentira’ es una película estadounidense estrenada el 3 d’octubre del 2014 i dirigida per Philippe Falardeau. Dura 1 hora i 50 minuts i es una película dramàtica.

Aquesta pel·lícula ha guanyat un premi, el WGA o Premis Paul Selvin, el va guanyar la guionista, Margaret Nagle, per ambientar molt bé els personatges.

La pel·lícula tracta de com uns habitants de Sudán arriben a Terres Americanes després d’haver sigut perseguits durant molt de temps, i veuen que tot és molt diferent i que les persones americanes no es donen conta de tot el que pateixen els africans o les persones de països no desenvolupats o perseguits militarment.

Entre tots els personatges que hi ha aquests son els principals:

Carrie Davis-Reese Witherspoon

Jeremiah-Ger Duany

Mamare-Arnold Oceng

Abital-Kuoth Wiel

Paul-Emmanuel Jal

El paisatge que representa el desert està gravat a l'Índia i està molt aconseguit.

Es una bona pel·lícula, t’ajuda a reflexionar i donar-te conta de que en altres països els quals no estan desenvolupats tenen moltes necessitats, allà hi ha coses que per a nosaltres son imprescindibles i ells no ho poden utilitzar per falta de recursos. Això ens fa arribar ha pensar que hi ha gent que amb coses que per a nosaltres son essencials per a ells és tot un regal i no es queixen per varies accions que han d’anar fent per poder sobreviure abans d’arribar al lloc de refugiats.

Estàs avorrit a casa?

No saps si la pel·lícula escollida és la millor?

Tenim la solució, després d'un llarg dia de treball, l'únic que tots necessitem és estirar-nos al sofà i veure una pel·lícula que ens agradi.

Doncs, nosaltres les periodistes, no ens agrada massa dir el que està malament o bé, però sí volem dir el que opinem i així els lectors tenen en compte la nostra valoració. Amb això volem dir que cap lector de la nostra crítica es senti malament, és a dir, nosaltres volem escriure el que opinem perquè els altres ho llegeixin.

Tenim una pel·lícula de la qual volem parlar-te. "La bona mentira".

Tracta d'una història situada a Sudan en les que un grup de gent es troba en una situació complicada en la que els ataquen, aconsegueixen no ser matats però son portat a un camp de refugiats fins que un dia en unes llistes apareixen els seus noms i poden marxar cap als estats units a començar una nova vida. La història está escrita per Philippe Falardeau. El seu gènere és el drama, i va sortir el dia 7 de setembre de l'any 2014. Els personatges principals de la primera part de la pel·lícula "la bona mentira" són els tres germans de Sudan, els personatges secundaris són tots aquells que els envolten o ajuden. Encara que duri 1 hora i 50 minuts, val la pena veure-la. L'original és en Anglès i s'anomena "The good lie".

Creiem que el que volen transmetre els creadors de la pel·lícula, es el tracte social a les persones d'una altra raça, idioma o color. Hem pogut apreciar el que ens volen transmetre gràcies a alguns petits detalls, com: un dels germans veu que el lloc on treballa cada dia tiren un munt de menjar, ell reflexiona i decideix donar part d'aquell menjar als pobres. També ens ensenya cada cop més la relació que tenen entre ells i el que significa per ells la família i Déu. La pel·lícula significa l'esforç per a la gent que ha rebut de la guerra, tot el que fan per aconseguir una nova vida per a ells. Ens fa reflexionar, sobre les nostres condicions i com les superem comparant a les persones que no tenen res. Realment no tenen res de menjar però la relació entre tots són molt íntimes.

Mirant des de la imatge i pantalla, l'entorn és exterior i natural, els plànols estan endreçats i ens ajuden a entendre millor el que està passant, els elements estan perfectament col·locats i enfocats. Encara que la llum és insuficient, les ombres són fortes, ja que la llum es rep des de diferents punts, però la insuficiència de llums ens ajuda a apreciar encara més la seva vestimenta.

Vesteixen amb robes de colors que contrasten molt bé amb la seva personalitat, al principi ens transmeten el missatge del fet que són pobres però després a l'arribar a estats units cada un agafa la seva. Tot i que segueixen sense vestir luxosament, és clar, ja que els hi costa integrar-se.

Sembla que no porten massa maquillatge per apreciar encara més l'emoció de la cara, encara que és bo també que tingueu una mica d'efectes especials... Hem trobat, que en realitat ens ha despertat els sentiments i hem pogut viure-ho, com si diguéssim formar part d'aquelles escenes per exemple amb la banda sonora que ens ha acompanyat durant tota la pel·lícula.

És un bona pel·lícula sobre la vida animal, amb la seva història de traïció i el creixement personal del protagonista Simba.

Té moltes cançons.

Tot comença amb el naixement de Simba i l'escena on s'ho ensenyen al poble com a futur rei, allà ja es veu a Scar que trama alguna cosa, més aviat veiem com Simba i Nala s'investigaran i es topen amb un grup de hienes a les que Mufasa els planta cara. La peli transcorre tranquil·la fins que Simba se'n va al gran canó on l’atrapa una estampides de nus i la gran escena de la mort de Mufasa i la desaparició de Simba poc després apareixen Timon i Pumba i la resta és creixement personal de Simba per enfrontar-se a Scar.

Està ben ordenada i estructurada.Té bona il·lustració.

Els animal son molt realistes i tenen bastants detalls que fan es vegin millors. És una pel·lícula amb molts colors càlids, què fan que es distingeixen els personatges.

Parlen com si fossin persones, quan rugeixen el so és fa més fort, cada personatge té una veu diferent.

Els personatges canten en moments aleatoris i importants, les cançons reflexen l’escena i la pel·lícula.

És un entorn natural i fantàstic.

Aquesta pel·lícula està representada a l'Àfrica,està ambientada a la sabana .

Data d'estrena: 24 de juny de 1994 (Estats Units)

Directors: Rob Minkoff, Roger Allers

Adaptació de: Hamlet

Música composta per: Elton John, Hans Zimmer

El rei lleó és una pel·lícula musical animada estadounidense de 1994, feta per Walt Disney Feature Animation i dirigida per Roger Allers i Rob Minkoff. La trama de la pel·lícula està basada en la tragèdia Hamlet, de William Shakespeare.

El rei lleó es una pel.lícula fantástica que representa la historia d’un nadó, que es va fent gran i va superant les pors de la vida i els reptes, però gràcies als seus amics ell sap com afrontar-les devidament i es converteix en un rei de manada molt important, com era al seu pare i li fa un homenatge a tot el que li ha ensenyat des de que era un nen petit .Aquesta pel·lícula també té molts valor ètics a la vida d’una persona com : el lideratge, la fortalesa, la generositat i saber superar les males situacions i afrontarles.

En aquesta pel.lícula juguen molt amb els tons càlids (les escenes que estan a la sabana) i amb els tons freds (quan estan a la selva amb els seus amics).Però molt sovint comet una errada de la qual fan moltíssimes pel·lícules. Els doblatges,si aixo es una errada molt comun en les pel.lícules amb persones no es tan de pel·lícules animades pero en les cançons cometen una petita errada que quan canten no s'entén el que diuen si vols llegir els llavis ja que esta traduida i no va al ritme de la música .

El plantejament d’ aquesta pel·lícula és impressionant tot el que vol demostrar i els valors que aporta com bé hem dit abans la generositat, la fortaleza son uns valors el qual ens fan créixer com persona i si els inculques des de ben petit després de grans ja els tindrem incorporats.

Pero el desenllaç deixa molt que desitjar, pensaràs perquè diem això pues senzillament perquè deixa un final obert del qual donava per fer un altre pelicula.Sincerament nosaltres creiem que sí que poden fer una pel.lícula explicant sobre com ha avançat la seva vida sent lleó.

També la escenografía és de les millors que hi han perquè es bastant natural s'ha dir per estar fet per un ordinador és bastant reial;els canvis d’escena es efectuen molt ràpids el cual ajuda al espectador a que no es distregui davant de la pel.lícula.

Per nosaltres aquesta història representa part de la nostra infantesa.Des dels 5-8 es un conte del cual veiam en tots moments i de que mai ens cansarem, per a nosaltres a dia d'avui seguim pensant que transmet mols valors i cal efectuar-los a la vida actual perquè si no al cap dels any la gent ja no tindrà respecte cap a res i encara més important cap a ningú i això no pot acaba passant.

En general no em va desagradar, però tampoc no em va fascinar, per algun que altre detall que va marcar la diferència.

Al principi, crec que va ser el que més em va agradar, ja que va ser molt emotiu, veure com els actors rebien les cartes que els conviden al retorn i com, a poc a poc, van arribant.

Un altre punt a favor, és que a mida que va passant l’especial, et van dient curiositats que van passar durant el rodatge, com que en Daniel Radcliffe, es va enamorar de la Helena Bonham Carter i fins i tot li va escriure una carta que la Helena li va dir que llegís. Una altra cosa que em va encantar, va ser que van posar una que altre escena de darrera de càmeres, com l’últim dia de rodatge i com ho van passar d’emotiu. L’última cosa que em va agradar, va ser les converses dels personatges entre si ja que es coneixen molt i es van dir coses molt boniques entre ells i de la saga.

El que més em va avorrir, va ser que no el doblessin en espanyol, ja que amb el seu nivell de parlar en anglès, és quasi impossible entendre'ls, a més, si sumem la velocitat amb la que parlen, no arribes a poder llegir tots els subtítols i se't fa pesat. El segon punt en contra, és que van fer dos errors de producció: un d'ells va ser que van posar una foto de la Emma Roberts en contes d’una de la Emma Watson; el segon, va ser que van confondre el nom dels bessons James y Oliver Phelps. La darrera cosa que em va molestar, va ser que van faltar molts membres del elenc importants com: Maggie Smith, Warwick Davis, Julie Walters,Verne Troyer, Devon Murray…

En general, va estar molt ben representat i m’ha donat la sensació que han aconseguit el seu objectiu ja que en cap moment sents que falta algún tros de especia que no han pogut filmar, tan sigui per el pressupost o pel temps, no, tot està al seu lloc i amb coherència l això ajuda molt. Li dono 3 cartes de Hogwarts i mitja perquè que el fet que no hi haguessin tots els personatges importants ( he mencionat alguns al paràgraf anterior), i que no estigués doblat a l'espanyol, és un gran “què”.