Cada 8 de març, el món s'uneix per celebrar el Dia Internacional de la Dona. És una jornada per reflexionar sobre els avenços que s'han aconseguit en la lluita per la igualtat de gènere i, al mateix temps, per recordar les moltes batalles que encara queden per guanyar.

Les nostres lluites, encara que diferents en molts aspectes, estan interconnectades per un objectiu comú: la dignitat i el respecte per a totes les persones, independentment del seu gènere.

En aquesta data, no només celebrem els èxits i les contribucions de les dones a la nostra societat, sinó que també ens adonem de les desigualtats persistents que continuen existint. Encara avui, moltes dones es troben lluitant per accedir a oportunitats iguals als homes en àmbits com la feina, la política, l'educació i la salut.

Però també volem reconèixer que encara hi ha molta feina per fer. La sororitat no només consisteix a celebrar-nos un dia a l'any, sinó a comprometre's amb la causa feminista cada dia de les nostres vides. Significa reconèixer i abordar les desigualtats internes dins del moviment feminista.

La sororitat ens anima a escoltar-nos i a comprendre les experiències de les altres dones. Ens recorda que les nostres veus tenen poder quan estan unides. És mitjançant la solidaritat i el suport mutu que podem afrontar els reptes que ens presenta la desigualtat de gènere, des de les petites injustícies fins als grans obstacles estructurals.

En aquest sentit, cadascun de nosaltres té un paper a jugar. És responsabilitat de tota la societat fer front a les desigualtats de gènere i construir un futur en el qual la igualtat sigui una realitat tangible, no només una aspiració.

En definitiva, el dia de les dones ens recorda la importància de la lluita per la igualtat de gènere i ens convida a continuar treballant per aconseguir-la. Encara queda molt per aconseguir una societat més justa, igualitària i lliure de violència de gènere. Avui, més que mai, cal unir forces i treballar junts per aconseguir un futur millor per a tothom. 

Estela, Elena, Lola

La ignorància de les persones cap a alguns aspectes de la desigualtat fa que donem menys importància a temes rellevants. Per això en el dia de la dona tenim l'oportunitat per donar a conèixer la justícia que han de rebre les dones que realment ho necessiten.

De vegades manifestem superficialment reclamant drets que ja són un fet, quan realment hauríem d'aprofitar els nostres privilegis per donar veu a aquelles dones que no tenen drets, no poden treballar, no tenen educació... Aquestes dones no han tingut l'oportunitat de conèixer la llibertat i es mereixen el mateix que els homes.

D'un altra banda, les empreses han utilitzat aquest dia com a una estratègia de promocionar marques, productes i més, en comptes d'abordar problemes reals que afecten a les dones. Això fa que les dones se sentin més escoltades i les impulsa a comprar innecessàriament.

Com a estudiants, és fonamental que siguem conscients d'aquestes desigualtats i que treballem per a canviar-les. Això implica afrontar els estereotips de gènere, promoure la inclusió i la diversitat, i defensar polítiques que garanteixin la igualtat d'oportunitats per a tots, independentment del gènere.

També és molt important reconèixer que la igualtat de gènere beneficia a tota la societat, no sols a les dones, ja que quan homes i dones tenim les mateixes oportunitats per a aconseguir el seu màxim potencial, podem extreure molts beneficis per a tot. Per tant, és la nostra responsabilitat treballar junts per a crear un món on la igualtat de gènere sigui una realitat.

Hem de reconèixer que, a part de les crítiques, sí que és veritat que gràcies a algunes d'aquestes manifestacions, en aquesta data, hem obtingut donar a conèixer i donar visibilitat a històries silenciades de víctimes afectades, com ara agressions a joves del nostre col·lectiu, això fa que sortim al carrer amb por de que ens pugui passar el mateix. Raons com aquestes són les que veritablement hem de manifestar i no podem deixar passar.

En definitiva, el dia de la Dona ha de ser una crida a l'acció per una igualtat real i una celebració dels progressos aconseguits, tot alhora.

Minerva, Emma & Isabel

És bona idea per la felicitat dels més petits i una càrrega pels més grans.

Has pensat alguna vegada com seria la vida sense la Mona de Pasqua? I com es senten els nens que no reben un regal? Creus que hi ha gent a qui no li agradi la tradició de la Pasqua? La pasqua transmet felicitat e il·lusió als més petits pel regal, que sol ser xocolata. 

A tu que et sembla la Mona de Pasqua?

D'una banda, els dies de la Mona de Pasqua són molt feliços per alguns. La mona és un moment d'unió en les famílies, passen l'estona tots junts mentre els nens gaudeixen de la seva mona de xocolata. Les famílies gaudeixen i els nens també, i les botigues incrementen els seus beneficis econòmics.També marca un moment de felicitat en el temps litúrgic de Quaresma.

Però d’altra banda els dies de Pasqua causen estrès a l'espera de comprar la mona de xocolata. També es una càrrega pels padrins. Cada cop pugen més els preus, cosa que també causa disminució en l'economia de les famílies. Les botigues també han d'encarregar més aliments a les fàbriques per la producció de tantes mones, el que pot causar tràfic en les carreteres. 

A més a més, cada vegada es fan mones més divertides i originals i així els nens disfruten més. També ara complementen la mona de xocolata amb ninots, plomes...

La creativitat ha estat un punt a favor en la repostería, perquè ha fet que totes les

elaboracions siguin més boniques y la gent tingui més interés en elles.

Segons el nostre punt de vista, és un bon regal per celebrar aquest dia. Tot i així, creiem que per als nens que no reben, és un dia trist perquè no tenen l'alegria que altres nens tenen. Hi ha gent qui no celebra la Pasqua, perquè no és de la seva religió o simplement perquè no li agrada. La Mona ha estat un augment de felicitat en la majoria de nens d’Espanya.

I a vosaltres que us sembla? Alba Pérez, Paula Gálvez, Ainoa Gilabert i Alba Teruel.

La mona de Pasqua, bona o dolenta? 

La mona de Pasqua ens va genial per unir a totes les nostres famílies en el dia de Pasqua, ja que estem de vacances i ens distanciem.La gent que treballa a pastisseries, aquella setmana, guanya molts diners perquè venen molt degut a la tradició.

Però a  les pastisseries no tot son coses bones perquè també hi han que han sigut acusades dels tipus de mones que fan, accusant-les per les pujades de preu durant tot l'any degut a la inflació com per exemple venent mones que poden arribar a valer fins a 40 euros, o acusant-les de racisme per posar en venta una mona d’una dona de color agafant coses com si fos una serventa i subestimant-la com si no fos res. Aquest és el cas d’una pastisseria a Sant Cugat del Vallès anomenada Sabat.

A més a més, les mones són molt cares per el que són, i cada any aumenten el seu preu, a més, si arribes a l'últim moment, no trobaràs cap.

No a tots els llocs es celebra aquesta tradició, així que no es una cosa internacional i no tothom a Espanya la coneix o la pot celebrar.Per això si vols tenir una mona o viure aquesta tradició has de vindre a catalunya per menjar-te una o dues.

Per tant, la mona de Pasqua té coses dolentes i coses bones, per un costat és una tradició bonica i especial per als nens petits que estan emocionats per veure quina mona els hi regala el seu padrí, però la tradició ha provocat molta polèmica degut als motius que us hem explicat abans. 

I per a vosaltres la mona de Pasqua que és, bona o dolenta?

Lucia Campos, Sofía Caso, Ariana Fernández i Clara Nolan.

Has pensat com seria un món sense mona de pasqua? 

Quantes mones hauràs menjat en tota la teva vida? 

Els nens que reben per primer cop la mona de pasqua és un moment molt emocionant i divertit.

En canvi, els adolescents no tenen tanta il·lusió, ja que no li donen tanta importància.

La pujada dels preus ens afecta?

La pujada dels preus és clar que ens afecta ,podem veure que els pobles estan aclaparats per preparar tantes mones, però obtenen un bon resultat.

És una sort o una desgràcia pels padrins, ja que si tenen molts fillols han de comprar per a cadascú, ha de buidar la cartera.

La gent va com boja, en aquestes èpoques, els padrins estan bojos ja que estan pensant: per on compren la mona, quan ho compren, que li pot agradar, ho pot menjar i altres coses.

A més a més, els nens petits ho gaudeixen molt, ja que veuen que és diferent per a ells i poden passar-ho bé amb la família, quan tots es reuneixen.

En quin moment et sents més identificada?

D'una banda has de compartir la mona amb els teus germans o cosins, no fos cas que ells no tenen o que ells tenen el mateix padrí, això fa que de vegades és baralles entre ells i que tinguin conflictes.

D'altra banda, hi ha nens que tenen una mona només per  ells, ja que no ho han de compartir amb ningú; això fa que els nens mengin més sucre, i que no es trobin del tot bé.

Com veiem nosaltres la mona de pasqua?

Segons el nostre punt de vista veiem la mona de pasqua com un pastís normal per menjar-lo qualsevol dia, però dins aquesta figura hi ha més, és un moment molt emocionant no només per a la família, sinó que Jesús ha ressuscitat i és hora de trencar la penitència és a dir el dejuni.

La crisi energètica és una escassetat en la provisió de fonts energètiques. Normalment, fa referència a una disminució de la disponibilitat de petroli, electricitat o altres recursos naturals i afecta a la resta de l'economia i provoca una decreció. També afecta a la pujada de la factura elèctrica a les llars.

La crisi actual és un recordatori de la fragilitat i la insostenibilitat del sistema energètic mundial, segons l’AIE (Societat d'Artistes Intèrprets o Executants d'Espanya) hi veuen una oportunitat per reformar-lo i fer-lo més net i segur.

La situació de la crisis energètica és que l'actual model d'implantació d'energies renovables es considera que no és solidari i que malmet el territori de forma irreversible. Consideren que les administracions estan facilitant que les multinacionals s'instal·lin on vulguin en funció dels seus marges de benefici. 

Poques comarques concentren la majoria de molins de vent i plaques solars. Si ens fixem, en l'energia eòlica, gairebé tots els aerogeneradors en servei o projectats són al sud o al centre del país. Al Baix Ebre i a la Terra Alta és on n'hi ha més, seguides de la comarca de les Garrigues, mentre que al nord no n'hi ha cap.

La distribució de l’energia solar és molt desequilibrada. Pràcticament no hi ha parcs construïts, però els que estan en funcionament o projectats, la majoria es concentren a la mateixa zona: el Segrià, l'Anoia i la Ribera d'Ebre. 

Catalunya arribarà al 50% d'energia renovable l'any 2030?

L'actual decret d'energies renovables protegeix els espais naturals i també els cultius de més qualitat, i dedica les superfícies més degradades als parcs eòlics i solars, amb una aposta clara per l'autoconsum domèstic i industrial. 

En total, es preveu que Catalunya necessita 80.000 hectàrees per a la producció de renovables, un 2,5% del territori català.

Tot i així, el govern admet que caldran alguns grans parcs d'energia verda. És el mateix que defensen alguns experts, ja que sense aquests megaparcs serà difícil satisfer l'elevada demanda elèctrica, en alça.

De fet, molts d'aquests experts no creuen que Catalunya pugui complir l'objectiu europeu de generació del 50% d'energia verda l'any 2030.

Conclusió

En conclusió, per reduir la crisis energètica podem comprar electrodomèstics amb una bona classificació d’energia, altres que t’ajudin a estalviar energia, utilitzar llums de baix consum energètic, apagar l’ordinador quan no l’utilitzis. Nosaltres pensem que la factura de l’electricitat puja molt i que té que reduir encara que sigui una mica.

Una de les energies que més afecta a la crisis energètica es el desajust entre l'oferta i la demanda energètica.

Que és la sequera?

La sequera és un període extens de temps en el

qual un territori pateix una deficiència en el

subministrament d'aigua. Generalment, passa quan

plou per sota del que és habitual. Aquest fenomen

produeix, per tant, un desequilibri entre la disponibilitat

natural d'aigua i el consum que en fa l'activitat humana.

A Catalunya, les pluges tenen un caràcter irregular,

alternant llargs períodes d'absència de pluges amb

episodis de pluges torrencials, fruit del clima mediterrani,

la qual cosa ens fa especialment vulnerables a patir episodis de sequera. La sequera està afectant molt en el món perquè sense pluges i sense aigua no podem viure. El ésser humà per exemple un 90% està fet d'aigua, i el nostre cos és el que ho necessita.

Com es produeix?

La causa de la sequera es produeix pel canvi climàtic, els rajos ultra violetes estan afectant a la terra perquè a la capa d'ozó s'ha produït un gran forat i permet que entrin els rajos del sol i calenta la terra.

Queda un 26% d'aigua dolça en el món.

Els pantans ja no són els d'abans ara estan molt més vuits per causa de la sequera, ja no baixen corrents d'aigua de la muntanya, i quasi no neva prou.

Girona s'avança

Durant molt de temps la terra ha descuidat molt els subministraments d'aigua. Com és així a Girona han tancat les dutxes de piscines i centres esportius per prendre mides més gratificants. Així, els usuaris i esportistes no es podran dutxar després dels entrenaments o de fer ús de les instal·lacions, i només ho podran fer després dels partits i competicions en què participin. Això afectarà tant els esports de base com els professionals, i l'única excepció seran les dutxes del costat de les piscines per poder-se treure el clor del cos. També es reduirà el reg de la gespa artificial.

Què pensem?

Nosaltres sigui un cas extrem o no, pensem que durant tot aquest temps s'ha descuidat molt les reserves d'aigua, creiem que fa molt de temps que busquem mides per frenar la sequera en comptes d'actuar com hauríem d'actuar.

Sincerament, és evident que fer una o dues restriccions no serà la solució als nostres problemes, per això estaria bé que la gent es conscienciï i ajudem tots. Perquè com diu Johnny Depp: prendre aigua ens dona vida, prendre consciència ens donarà aigua.

Aina Estevez, Marina Cobos i Inés Gómez.

Recentment, l'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha publicat dades sobre l'atur al desembre de 2023, i les xifres han pujat una mica, arribant al 11,8%. Encara que no és un augment enorme, hi ha dues raons per les quals hauríem de preocupar-nos.

En primer lloc, això marca la fi d'un bon moment en què estàvem reduint l'atur. I en segon lloc, això passa just quan l'economia està millorant, de manera que sembla que el problema de l'atur no es resol tan ràpid com voldríem.

Les raons d'aquest augment d'atur al desembre són diverses. Una part es deu al fet que més persones estan buscant feina, i també hi ha menys nous llocs de treball que es creen últimament.

Aquest augment és com una alarma que ens avisa que alguna cosa no va bé. Necessitem que les autoritats prenguin mesures per mantenir la creació d'ocupació i reduir la quantitat de persones sense feina.

Entre les mesures que es podrien adoptar per reduir l'atur es troben:

• Més Educació i Formació: Assegurar-nos que les persones tinguin les habilitats necessàries per als treballs disponibles.

• Facilitar Diners a les Empreses: Ajudar a les empreses proporcionant-los recursos perquè puguin crear més llocs de treball.

• Millorar l'Equilibri entre la Feina i la Família: Facilitar que les dones i els homes puguin treballar al mateix temps que cuiden de les seves famílies.

És crucial actuar ràpidament per evitar que el problema de l'atur empitjori. Una alta taxa d'atur afecta a tots, no només a les persones sense feina, sinó a tota l'economia i societat. Necessitem prendre decisions intel·ligents ara per assegurar un futur millor per a tots.

Ainara Arrondo i Daniela Vivar

D'una banda, les esportistes compten amb molt poca representació als mitjans de comunicació i quan hi apareixen es tendeix a cosificar-les i parlar més del seu físic que de les seves fites esportives. D'altra banda, trobem una clara diferència entre els equips masculins i els femenins: pitjors horaris d'entrenament, pitjors equipacions, dificultats amb els patrocinadors, comparacions constants entre homes i dones i càntics o insults referits a elles.

Segons la RAE, el masclisme és una actitud de prepotència dels homes respecte de les dones. És una realitat que ens envolta dia a dia en l'escola, al centre comercial... i fins i tot al futbol. Paguen més als homes que a les dones, encara que tots dos entrenin per igual. I, encara que els homes diguin que no, potser elles juguen millor.

Un 63% d'aficionades al futbol han patit masclisme als camps. Per exemple, Jennifer Hermoso va patir un assetjament masclista per part de Lluís Manel Rubiales: el president de la Federació Espanyola de Futbol va fer-li un petó als llavis sense el consentiment de la jugadora. La Jennifer retreu: "En cap moment em podia esperar que passés al final una cosa així (...) En una persona de confiança crec que ningú s'esperaria que utilitzés aquell moment per fer alguna cosa així, per molt espontani que fos".

També, un exemple d'aquesta falta de difusió és el Mundial al Canadà de l'any passat. No va ser retransmès per la televisió i només es podia veure a través d'Internet de manera que, la gent que no hi estava directament relacionada no ho va veure perquè, en la majoria dels casos, no sabien ni que se celebrava.

Tots dos s'esforcen, però, potser, com a les dones no els hi paguen tan bé com els homes, s'han de buscar un altre treball per alimentar les seves famílies. L'escassa visibilitat dels esports femenins provoca una manca de referents per a les noies, que no tindran interès per a convertir-se en esportistes si no veuen models de referència als mitjans que les envolten. En canvi, als homes els hi sobren els diners, i no han de trobar un altre treball per viure.

Encara que hi hagi masclisme, per exemple, al futbol, hi ha persones com, “Asociación Mujeres Juristas Themis”, “Confederación Nacional de Mujeres en igualdad” i “’Associació Ca La Dona”, que ens donen exemple  per ser persones més justes.

Amb això volem dir que mereixem igualtat de gènere, ningú ha de patir pel masclisme / feminisme. Tots tenim la sang vermella, tots som iguals, tots mereixem els mateixos drets.

Irene Balaguer i Lourdes Artacho

Orígens

Aquesta guerra va començar el 1947, quan els israelites van conquerir Palestina. Des de l'any 1946 fins a l’any següent van estar en guerra, el territori va ser guanyat per Israel. Les  dos nacions van tornar a estar en guerra al 1949 i van durar 18 anys més. Israel es va coronar guanyador un altra vegada. Més tard en el 2010 van tornar a entrar en guerra i Israel va guanyar novament.

Actualment el territori isrreali és molt més extens que el territori de palestina. El dia 7 d’octubre la guerra va esclatar una altre vegada i dura fins el dia d’avui.

Aquests conflictes son originats per què el territori actualment israelita és, segons els textos cristians, la terra promesa per Déu.

La situació actual

El 7 d’octubre Hamas, un grup terrorista, va llançar més de 1000 coets contra Israel.

Hamás va captura decenas de ostatges i matan milers israelites.

En resposta a aquest atac,les autoritats israelis van declara la guerra.

Alhora, almenys quatre hospitals de la Franja de Gaza van deixar de funcionar completament pels continus bombardejos d'Israel, ha informat aquest dijous el portaveu del Ministeri de Sanitat de l'enclavament, Ashraf al-Qudra.

Els morts a Gaza pels bombardejos israelians ja són almenys 3785, entre els quals hi ha almenys 2604 dones, nens i ancians, ha informat avui el Ministeri de Sanitat de Gaza.

Reflexió desde un punt de vista cristià

És per reflexionar que un dels terrenys amb més conflictes bèl·lics, sigui la terra de Déu. Ell ens instrueix en l’amor i la pau.  Nosaltres no podem anar a la guerra pero podem ajudar desde les nostres cases: enviant ajuda humanitaria o resant. Encara que no ho sembli cadascun de nosaltres podem contribuir i canviar la guerra i el mon només amb l'oració a Déu.

Aquestes notícies ens porten a fer nos preguntes:

perquè hi ha tantes guerres?   Perquè som tan  violents?   

Perquè no hi ha pau?  Perquè som tan cruels?

que podem fer per ajudar nosaltres? 

tenen respostes les nostres preguntes?

Mia sham, una de les primeres segrestades en ser vista.

Tot comença quan Mia Sham una noia de 21 anys va anar a un festival musical “Supernova”, que va ser afectat per Hamas, un  grup terrorista. La jove Mia va ser segrestada i portada a Gaza, perquè va rebre dos dispars, un al genoll i l’altre al colze. El dilluns al matí van rebre una gravació, en la que la segrestada explica el succeït, i demana que la alliberin el més aviat possible.

Paraules de consol

Quan diem: “tot té solució” dubtem?

Doncs no hauria de ser així, hauríem de poder confiar el nostre futur a Déu, sense dubtes.

hauríem de poder dir: “si, hi han guerres per què tenim lliure albir, i podem pensar i fer coses meravelloses o coses horribles. Jo agrairia les coses bones i contribuiria  a curar les ferides que causen els fets dolorosos.

El que es indubtable, es que l’odi només provoca més odi i que la única manera de vencer es posant  amor, això ja ens ho va ensenyar Jesús, el Fill de Déu, fa 2000 anys a la mateixa terra de Palestina.  

Autores: Gloria Farré, Marta Prat, Ariadna Salvador i Claudia Font.       

Es una pregunta que escuchamos frecuentemente cada vez que vamos a pagar a un establecimiento; los avances tecnológicos y la digitalización han hecho que cada vez sea más sencillo pagar con un dispositivo móvil, con una tarjeta de crédito, a través de Bizum o con criptomonedas. Por eso el uso del dinero cash ha disminuido un 17% respecto a los años anteriores a la pandemia .

Suiza, está barajando la posibilidad de eliminar por completo el uso de efectivo en su región;  esto ocasiona un gran revuelo en otros países en los que el uso  

de la tarjeta no está tan potenciado. A nosotras nos parece bien ya que ayudaría en varios aspectos, como la lucha contra el fraude fiscal ,la mayor seguridad, ya que llevar billetes encima puede suponer gran inseguridad por el riesgo de pérdida o de robo,  la facilidad en el pago entre países extranjeros, porque no sería necesario cambiar la moneda local. 

En conclusión, en nuestra sociedad el pago en tarjeta se debería de incrementar; no obstante  el cash también tendría que ser una opción a la hora de pagar, ya que las personas de tercera edad y discapacitados suelen tener problemas para recordar sus códigos de tarjeta o los niños que no pueden disponer de una. El dinero en efectivo no es un mal medio de pago ya que a sido el utilizado toda la vida no obstante no nos podemos negar al avance de las tecnologías porque aunque a veces nos pueda resultar un mundo nuevo lleno de misterios la digitalización y el avance de las nuevas tecnologías nos están ayudando y facilitando nuestra vida cotidiana.

L’equip de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar del Vall d'Hebron ha creat una nova tècnica, completament robòtica. És impressionant que un robot realitzi un trasplantament de pulmó sense que al pacient li resulti dolorós havent finalitzat l’operació.

Pensem que la nova tècnica, que esperen anar perfeccionant, s'oferirà de moment a pacients molt seleccionats i estan convençuts que això canviarà la manera d'operar arreu del món.

Vosaltres penseu que s’hauria de seguir estudiant la carrera de cirurgià o tot es pot amb la tecnología? La tecnología canviarà el nostre entorn de vida, la millorarà?

Pensem que és important seguir estudiant la carrera de cirurgià perquè la tecnología no perdura per sempre i que ho pot substituir tot però les altres carreres són importants tal com són. També el cirurgians participen en les cirurgies comprovant que tot va bé. Es probable que canviï la nostra vida i fins i tot que la millori en pocs anys.

Quant temps han treballat en aquest projecte?

Han passat anys fins que han trobat la manera, i ho han dissenyat. Després ho han estat practicant en entorns de simulació, i finalment ho han practicat en un centre especialitzat en cirurgia experimental amb animals, per practicar tots els moviments.

És millor que realitzi una cirugía un robot?

Nosaltres creiem que no perquè si el robot Da Vinci comet un error, es pot convertir en un greu problema pel pacient, però en canvi els cirurgians ho han estudiat, s’han graduat a la universitat i saben més que la intel·ligència artificial.

Per tant, considerem que si aquesta tècnica es segueix utilitzant, pot canviar la nostra vida i també desenvolupar la medicina ja que ara  la tecnología ho està fent gairebé tot i que és un avanç molt important en la tecnología avançada per a el pacients als hospitals.

Els llibres en català no són tan llegits com semblen. Si més no així ho diuen les xifres, que mostren com cada dia es publiquen un centenar de llibres, però només una quarta part són en català. La resta són en castellà, i en un percentatge mínim, en altres idiomes. 

Això és una desgràcia pels catalans ja que estimem molt la nostre llengua i no la volem perdre.

Els joves d’avui en dia podríem dir que estan gairebé tot el dia consumin xarxes socials, i no utilitzen el seu temps lliure per llegir, i encara menys en català. A més a més, a Catalunya hi ha molta gent que parla en castellà i els nens a l'escola cada cop parlen menys el català ja que fan moltes assignatures en castellà les quals es poden fer en català. A nosaltres això ens preocupa, ja que s'està perdent el català i ningú se n'assabenta.

La majoria dels escriptors opinen que la lectura s'està perdent, però no només això si no que també estem perdent la cultura i la llengua. 

Els experts diuen que una de les moltes raons d’aquest problema és pel fet que els nens segueixen els exemples dels adults, però això han de cuidar les seves accions i donar-ne un exemple a seguir. 

Opinem que els adults haurien de llegir més en català, no fer barbarismes i parla el català adequadament sense canviar d’idioma al castellà. 

Avui en dia hi han molts escriptors en català i de molt coneguts, el problema és que no hi ha suficient lectors, la gent està perdent la costum de llegir en català, a causa d’això s’està perdent la nostra llengua. També hi ha molta gent que al no llegir en català el parla malament i fan barbarismes. 

Nosaltres creiem que ens haurien d’ensenyar des de petits a llegir més en català per aprendre més sobre la llengua e interessar-nos més amb tot l’entorn, i així ens acostumem a fer més activitats en català.

Normalment el dia de Sant Jordi amb la llegenda de la princesa i el drac, les dones regalen un llibre al home i els homes una rosa a les dones. A causa d’això molta més gent està llegint.

En aquest Sant Jordi ha augmentat els percentatges de ventas en català. El diumenge 23 d’abril ha augmentat un 3% les vendes en català més que els altres anys, la gent ha comprat molt més llibres en català que els anys passats. Aquest any el català ha superat amb un 54% de vendes de llibres a el castellà, en canvi el castellà a disminuït amb un 46% de vendes de llibres. També ha augmentat molt als infants amb un 55% de vendes de llibres en català més que en el castellà. Estem molt agraïdes de que Sant Jordi ens ha tornat a salvar, ha salvat la llengua catalana. Gràcies a la llegenda de la rosa i el llibre han aconseguit vendre molts llibres en català.

Per finalitzar ens agradaria donar vos 

la nostre opinió. Com hem pogut observar en els arguments següents veiem que el català està morint. Però com també hem vist  aquest any Sant Jordi ens ha ajudat molt reviure aquella força que gairebé estava morta.Tenim molta sort que ens hagi ajudat com cada any,  ja que per poc perdem la nostra llengua i la nostre cultura.

A Espanya, al 2023 ha pujat molt el risc de sequera, el passat mes de març, ha sigut el segon mes més càlid de la història a nivell global, la cobertura de gel marí polar ha estat la segona més petita des que van començar els registres, la temperatura dels oceans disparada per primera vegada per sobre dels 21ºC … totes aquestes coses son les que estan començant a passar i moltes més passaran si no començem actuar, és molt greu i sembla que a la gent no es preocupa.

Ara que s’apropa l'estiu, comença un període de sequera intens, els equips de Prevenció Forestal estan tots actius per si hi ha algun accident.

Durant tot l'any ha fet molta calor a tota Espanya i els polítics estan pensant noves idees per la campanya d’estiu i millorar aquest gran problema que no sembla que es vagi acabar ben aviat, per culpa del canvi climàtic. El govern l’únic que ha fet es gastar 5 milions d’euros per impulsar la campanya contra la sequera. Creiem que no és una bona forma de solucionar-ho perquè en comptes de d’ implicar-se i fer els canvis lo abans posible, estan donant diners que venen dels nostres sous i que encara no hem vist ninguna evolució.

El que si son canvis, és que en alguns pobles petits el batlle decideix tancar l’aigua durant tot el dia per reduir el seu ús .

A continuació, os volem parlar sobre els llacs, de com el nivell d’aigua ha disminuït. 

És molt fort que en pocs mesos hagi baixat tant; un dels exemples  que segurament tots coneguem és el llac de Torreciutat. Durant poc mesos el nivell ha canviat.  Dona molta pena  haver de veure la natura d’aquesta manera, i tot a causa del canvi climàtic (que no plogui), o també la contaminació i la  brutícia que nosaltres generem.

Hem de buscar canvis i solucions a tots aquests problemes.

Nosaltres no entenem com la gent no pot agafar un senzill tros de paper del terra, és molt trist pensar que dintre d’uns anys potser els nostres fill, nets… es quedin sense aigua per responsabilitat nostre, veure que la gent només pensa en ella mateixa, a nosaltres ens sembla una falta de respecte que ells només vulguin la seva comoditat. 

Ho com pot ser que en els esports reguin els seus caps de joc i després la gent que té camps de cultiu no els puguin regar. Al final ens acabem perjudicant a nosaltres mateixos en tots els espectes, perque son ells els que ens generen menjar, i som nosaltres els que si no camviem la nostre manera de fer ens quedarem sense aigua i sense menjar.

TOT AJUDA, si tothom posa de la seva part poc a poc la cosa millora, només necessitem que cada una de les personas en aquests món cada cop que es renti les dents, no deixi l’aixeta oberta mentre se'ls raspalla, que s’estiguin ensabonant a la dutxa, tanquin l’aigua, que al arribar a casa i s'omplen el got d’aigua perque tenen set que se'l oplin de poc a poc i no molt de primeres per després tenir que tirar l'aigua a la pica… i moltes més.

Abans d’acabar os volem concluir que això comença i evoluciona molt ràpid, i que si tots ens esforcem aconseguirem millorar, potser no de cop però ens uns any estem segures que ho agrairem.

Per suposat, no podem saber amb certesa el que passarà en el futur, ja que la tecnologia, cap al 2050, haurà canviat molt. Segons el Dr Pearson, un matemàtic i futuròleg, prediu que la intel·ligència artificial, els robots i nous projectes, faran revolucionar la nostra societat, i té tota la raó.

Creiem, que gràcies a totes les investigacions dels científics, es podrà veure el que somia la gent, o hi hauran càmeres voladores en forma d’insectes. Això ens sembla que aniria contra la privacitat de les persones, perquè no podrien saber si els hi estan observant o no.

En l'àmbit de transports, els AVES seran diferents. Estaran formats per càpsules d’una capacitat de 28 passatgers, que passaran dins de uns túnels esfèrics elevats i que circularan a una velocitat de 1220k/h. Això ens beneficiarià, ja que arribariem més ràpid als llocs.

També la tecnologia haurà avançat molt als hospitals, ja que gràcies a un article de la clínica universitaria de Navarra, hem pogut veure que s’ha creat un robot per ajudar els cirurgians, fent el treball dels metges. Això ens fa pensar que si ara s'estan creant robots, per realitzar aquestes feines que milloren els resultats de les operacions, cap al 2050, tot allò relacionat amb la medicina, podria estar controlat per màquines.

A més a més, els mòbils, tablets, i tots els aparells electrònics, seran molt diferents de com els coneixem avui en dia, perquè aniran evolucionant la seva capacitat, forma i tamany.

En conclusió, nosaltres en pensar en el futur ens fa por,  ja que sabem que la tecnologia seguirà evolucionant, i pensem que podria arribar a causar un

desastre. No obstant, ens pot beneficiar fins a un cert punt però s’ha de ser prudent perquè tot el que s’inventi podria arribar a fer la nostra feina.

La Declaració d’Independència dels Estats Units es va aprovar i llegir públicament el 4 de juliol de 1776 a Philadelphia. Des de fa molt de temps, als Estats Units, es permet l'ús d’armes pensant que serà una manera de disminuir els atacs. Però nosaltres considerem que permetre l'ús d’armes, no ho disminuira, en canvi augmentaran les trucades  la policia per persones suicidades, atacades…

Als EUA hi ha 89 armes per cada 100 habitants, l'índex mundial més gran. La Constitució dels Estats Units amb el nom de Declaració de Drets (Bill of Rights) estableix que a través de la Segona Esmena que els ciutadans nord-americans tenen el dret a tenir i portar armes per preservar la llibertat. Aquesta llei es va crear per reduir els incidents i fer que la gent estigui més feliç i segura. Pero si ho pensem, creieu que crear aquesta llei serviria per aconseguir el propòsit que tenien? O penseu que  facilitar l'ús de poder utilitzar armes als criminals és una idea lógica o bona?

En 29 estats, els civils poden portar armes llargues carregades obertament. 

Únicament cinc estats, inclosos Califòrnia i el Districte de Columbia, prohibeixen el port obert d'armes llargues carregades, mentre que només Massachusetts, Minnesota i Nova Jersey requereixen permisos per portar armes llargues obertament. En aquest paràgraf, hem arribat a la conclusió de que es normal que hi hagin tants crims, i víctimes per armes de foc, si de fet només en el 5% dels estats units està prohibit portar armes.

Les causes de mort per armes de foc als Estats Units són:

• La majoria de les morts per armes de foc són causades per pistoles, seguides de rifles i escopetes.

• El 79% dels homicidis als Estats Units són per armes de foc..

• El 53% dels suïcidis són amb armes de foc. En les àrees no metropolitanes i rurals es van presentar les taxes més altes.

• L'1% per accidents.

• Un 2% per intervenció legal és a dir quan les fan servir els policies, foc creuat és a dir, els tirotejos o lluites amb armes entre bandes de persones i altres causes desconegudes.

• També hi ha un gran nombre de persones ferides per armes de foc.. El percentatge més alt de morts per armes de foc està entre joves, adults joves, especialment homes i les persones de raça negra no hispanes i le indoamericanas o nativas de Alaska no hispanes.

Nosaltres opinem que el sistema de possessió d'armes als Estats Units és molt complex. Creiem que per disminuir aquestes morts per armes, les lleis haurien de ser més exigents a l'hora de poder obtenir una arma i que les persones que els vulguin posseir per qualsevol motiu haurien de passar per una prova psicològica per accedir-hi, com passa actualment a Espanya.

Pensem que la Constitució d’Estats Units contempla la societat des de la perspectiva de conflicte permanent entre els ciutadans, contra el qual cal estar preparats. A més, dóna per suposat que aquests solucionaran els seus conflictes amb les armes. Creiem que les diferències, en qualsevol país s’haurien de resoldre dialogant.

Si estigués redactada des del fet d’una convivència més o menys tolerant, malgrat els conflictes inevitables en qualsevol societat, ningú, a excepció d’algunes professions o càrrecs concrets, en podria tenir legalment.

Avui dia l'addicció a la plataforma de Tik Tok, està afectant a molts adolescents ja que actualment son un 16% dels adolescents els que la fan servir en moments puntuals de la seva rutina i un 67% de manera més habitual. 

Concretament,  aquesta plataforma va començar a resultar addictiva a principis del confinament. On els usuaris van augmentar 387.88%.

Mentrestant,  els adolescents troben que tik tok és una app la qual poden connectar molt bé entre ells i poden trobar coses interessants adaptades als seus gustos però això és el que els està fent desenvolupar una severa addicció ja que admeten que poden estar hores sense adonar-se, perquè continuen explorant, pensant que serà l'últim. Fins hi tot també aseguren que degut aquesta app tenen baixa autoestima ja que  hi ha molt contingut amb el qual es poden comparar.

Actualment, creiem que els adolescents haurien de ser conscients del què es realment és aquesta app i del que els pot arribar a passar si no saben controlar-se abans de que sigui massa tard.

Per tant, considerem que Tik Tok no és una bona influència  per a  menors de 16 anys ja que no tenen l'edat suficient per saber per diferenciar en allò que està bé d'allò que està malament ni per controlar-se ells sòls el seu temps d'ús.

Finalment  arribem a la conclusió de que els nens d'aquesta edat haurien estar jugant a fora amb amics reals, disfrutant de l’exterior allunyats de les pantalles.

El tabac és una droga molt addictiva que pot ser capaç de matar a gent que l'utilitza habitualment, ja que les cigarretes ens “ajuden” a combatre l'estrès.

Suposem que el govern Australià vol augmentar l’edat de prohibició per por a la reducció de la població, perquè en l’últim any va disminuir considerablement.

Des del punt de vista dels fumadors, la nova llei de Nova Zelanda pot ser un desavantatge perquè no podem fer ús de cap cigarret. Ens sembla molt injust que ho prohibeixin d’aquesta manera tan de cop i sense previ avís.

Actualment, creiem que la llei establerta a Nova Zelanda pot ser una bona solució i ens agradaria que s’apliqués també a Espanya i altres països. Buscant informació sobre aquest tema, hem trobat que més del 13% anual de la població mor a causa del tabac.

Pensem que haurien d’introduir la mateixa llei o incloure un nou control del tabac. Hem d’impedir que la gent comenci a fumar abans que sigui massa tard. 

Les pantalles s'estan tornant els millor amics dels adolescents.

Costa d’entendre que nou de cada deu adolescents tinguin pensat demanar una pantalla per Nadal. Pot ser una tauleta, un mòbil, un ordinador, etc.

Hi ha altres coses per regalar aquest Nadal?

Molts dels adolescents pensen que Nadal només és demanar i demanar...

Però el més important no és estar davant d'una pantalla tot el dia o menjar torrons, polvorons... sinó passar una bona estona gaudint de Nadal o jugar a jocs de taula, sense les pantalles i gaudint de la gent que estimes: la família, els amics, etc. Moltes persones no poden aprofitar aquesta època tan maca perquè només pensen a tenir un dispositiu electrònic al davant o bé no tenen una família amb qui passar el temps.

Entre grups d'adolescents s’estan creant petites competicions per qui té el mòbil, la tauleta o l'ordinador més nou, més costós o més gran del mercat; aquesta situació, està arribant a tenir greus conseqüències pels nens i nenes. Els joves han de saber que no qualsevol persona es pot permetre tenir el mòbil més nou, que no tothom té els diners suficients o directament no vol comprar-se'l perquè no ho troba necessari. Avui en dia un aparell electrònic et pot servir per fer moltes coses, però no és necessari tenir el millor.

Últimament, els nens i nenes passen aproximadament cada dia cinc hores amb una pantalla davant els ulls.

Creiem que per aquestes festes de Nadal no és el més important o el millor demanar un mòbil, un ordinador, o cap altra dispositiu per aquest Nadal.

Comparteix els millors moments de Nadal amb la família i oblida't de les pantalles! 

Fa només un parell d’anys a Barcelona es va donar un cas insòlit de solidaritat amb l’Enric Pons, un sensesostre.

El gener del 2019, l’Enric tenia vuitanta-cinc anys i ja en feien més de 50 que vivia als baixos del carrer Cardenya. Ell tenia una pensió de 600 euros i els del lloguer li’n feien pagar 530 i, en començar el gener, fins i tot ho van anar pujant fins a 541.

Aquí, per sort, és on apareix en Lagarder. Un veí que va declarar el cas de l’Enric a les xarxes socials dient que si el volien ajudar, podien comprar un llibre que havia escrit ja feia uns anys; “El hombre del traje pistacho”. El llibre explica la vida de l’Enric sota el nom de Kheto Rigol. Ens conta com va treballar a l’editorial Bruguera i també la seva actual feina.

El dijous 2 de gener, el van visitar, no només la gent que li comprava el llibre, sinó que també treballadors de Bruguera. L’Enric es va endur una gran sorpresa, se'n va alegrar molt.

L’anomenat Lagarder, és un veí que viu al costat de l’Enric, a l’antiga Casa de Cadis de Barcelona, amb una trentena de persones més. També és un sensesostre i un activista. Els veïns que viuen amb en Lagarder, en conèixer el cas de l’Enric, el van començar a ajudar. Li van arreglar la calefacció que tenia espatllada. L’Enric  els hi va agrair.

Aquesta història ens mostra un cas de solidaritat no gaire comú. Arreu del món hi ha milers de casos com el de l’Enric i no tothom té la sort de trobar-se amb gent com en Lagarder. Nosaltres a l’escola La Vall, i més ara que és Nadal, us suggerim idees de gestos solidaris que podeu portar a terme:

• Donar el que no utilitzis

• Fer voluntariats

• Ajudar a algú del teu entorn que ho necessiti

• Donar sang

• Col·laborar amb una ONG

• Donar almoina a missa

• Participar en carreres solidàries 

I qualsevol gest que us vingui al cap! Tan sols actueu pensant en els altres i en el que puguin necessitar, encara que no ho demanin.

Normalment, ens queixem que les xarxes socials són dolentes, però no és així, o almenys no sempre,  ja que en aquest cas sense elles l’Enric no se n'hauria sortit. En Lagarder no l’hauria pogut ajudar si no fos per les xarxes socials així que sí, són dolentes, així i tot, també són bones. Tenen els seus punts forts i els seus punts febles, com qualsevol altre invent dels humans perquè no som perfectes.

Fins ara, molt poca gent vacunava als seus fills que tenien aquesta edat perquè ni els metges la recomanaven, perquè no sabien segur com podria reaccionar a aquestes edats, ja que sabien que la vacuna només estava preparada per a les persones majors dels dotze anys, i no els feia gràcia que vacunessin a nens amb una vacuna no preparada per a ells. Per tant, a les famílies li agafava por i no els volien vacunar, perquè no volien que li passés qualsevol cosa als seus fills. Però qualsevol mare o pare, vol vacunar els seus fills perquè volen la protecció pels seus fills, i esperaven impacients la vacuna per poder vacunar-los.

Tanmateix, ara els científics ja ho han aconseguit. Han fet la vacuna adequada per als infants d'entre 5 i 11 anys. Al principi, no s'avien com fer-ho perquè es van adonar que molta gent passava por quan treien als seus fills, que no podien vacunar, als carrers. De manera, que fent moltes proves, s'han adonat que adaptant la vacuna dels adults, si li fiquen només un terç de la dosi que es dona a les persones majors de dotze anys, obtenen una vacuna que als infants, no els afecta tant. Això no obstant, encara que els infants rebin una quantitat menor, volen que rebin dues dosis com fan a la resta d'edats. Per altra part, tenen una condició per poder vacunar-se de la segona dosi i és que s'hauran de vacunar amb un interval de vuit setmanes.

Gràcies a aquest descobriment, els metges ja aproven que vacunin als nens, fins i tot, ho estan demanant, per així poder protegir millor a la població. Això ha provocat que moltes persones, comencin a demanar hora per vacunar als seus fills, ja que se senten segurs i

volen que els seus fills estiguin protegits. I el que més li agraden als pares, és que poden vacunar els seus fills qualsevol dia a partir del 15 de desembre, és a dir, no vacunen als nens amb un ordre d'edat. Per tant, hi ha molta més gent que ha demanat cita per vacunar als infants. 

Què és la solidaritat?

La solidaritat és un valor que ens caracteritza per la col·laboració entre les persones, cosa que permet aconseguir la superació dels desastres més terribles, com guerres, pestes, malalties, entre d'altres.

El valor de la solidaritat ensenya els infants a treballar en equip, a compartir, cedir, respectar i conviure amb altres persones, evitant l'individualisme i l'egoisme. Els nens no neixen solidaris, la solidaritat s'ensenya als nens a través de moltes maneres.

Aquesta acció de donar, ajudar i donar suport a una altra persona que veiem o sabem que ho necessita sense esperar que ens tornin aquesta acció.

És el suport o l'adhesió circumstancial a una causa o a l'interès dels altres, per exemple, en situacions difícils. La paraula solidaritat és d'origen llatí “solidus” que significa “solidari”. Quan dues o més persones s'uneixen i col·laboren mútuament per aconseguir un fi comú, es parla de solidaritat.

La solidaritat a la comunitat fa referència al suport que es poden donar les persones mútuament, es tracta d'entendre que les i els altres tenen necessitats que poden ser similars a les nostres i que si les atenem, es pot obtenir o dur a terme activitats que ajudin a tots, per exemple, si a la nostra comunitat hi ha poca.

Per què hem de ser solidaris?

Perquè no és just que hi hagi persones que visquin al carrer, perquè no estigui bé que a Àfrica hi hagi tantes persones que morin de gana cada dia i sense que ningú els ajudi. Ja que no és just que a Haití, o a Xile, passin les desgràcies que hem vist a la televisió. I perquè no està bé que els nens de la República Dominicana, per exemple, que no tinguin una escola en condicions per poder aprendre, per això i per molts motius més hem de ser solidaris.

La solidaritat consisteix a donar alguna cosa a algú, sigui material o emocional, sense esperar res a canvi. Aporta avantatges emocionals: està demostrat que ajudar els altres implica un benefici per a les persones. Augmenta l'empatia, la positivitat i la sociabilitat.

La solidaritat és necessària per fer el gran projecte humà de crear un món més just. Estem construint una casa comuna on tots puguem gaudir i com tots tinguem problemes, ens hem d'ajudar els uns als altres. Al món hi ha molta gent que pateix, hem d'actuar.

Ser solidaris implica estar disposat ajudant, per exemple el nostre temps ajudant a altres persones desfavorides, o els nostres diners per fer una donació per col·laborar. Implica que no ens agraden que altres persones visquin en la pobresa o en la necessitat, i nosaltres acceptem aquesta realitat i intentem canviar-la.

5 països més solidaris:

1. Estats Units. És una de les nacions més generoses del món. Així ho ha demostrat el 'CAF World Giving Índex. La comunitat autònoma més solidària d'Estats Units és Utah.

2. Irlanda. La solidaritat irlandesa és coneguda mundialment

3. Austràlia. Un país solidari amb estudiants internacionals.

4. Nova Zelanda. Una campanya promoure l'ús del vel en solidaritat amb les musulmanes a Nova Zelanda.

5. U.K. Milers de soldats del Regne Unit han format part de les operacions de pau de les Nacions Unides.

Persones més solidàries:

Angelina Jolie i Brad Pitt. La parella, a més de ser la més famosa, també són un dels matrimonis més solidaris.

La parella Beckham. Victoria Beckham ha visitat al costat del seu fill Brooklyn l'escola amb un elevat nivell de pobresa de Clay Country a Kentucky a través de l'organització Save The Children.

Leonardo DiCaprio. L'actor està compromès totalment amb el medi ambient.

Madonna. Ella mateixa va crear una fundació el 2006 i per la qual ajuda nens orfes i desafavorits en qüestions de salut i educació.

Ricky Martín. Ajuda als metges que treballen en plena quarantena per la Covid-19

Shakira. Va construir una escola al barri del bosc, a Barranquilla, a través de la seva Fundació Pies Descalzos.

Solidaritat en la societat.

Podem definir la solidaritat com a valor social universal (producte de l'empatia i la tolerància), pel qual les persones se senten i reconeixen com a iguals i tractats per igual en una mateixa tasca; és el requisit social fonamental i no hi ha hagut cap societat sense solidaritat.

La solidaritat fa referència al sentiment i l'actitud d'unitat basada en metes o interessos comuns; és un terme que es refereix a ajudar sense rebre res a canvi amb l'aplicació del que es considera bo. Així mateix, es refereix als lligams socials que uneixen els membres d'una societat entre si.

La solidaritat té a veure aleshores directament amb el desenvolupament social. En aquest sentit, és important aclarir que per solidaritat entenem qualsevol acte desinteressat que pugui significar un benefici per a un tercer i que en el fons també suposa algun nivell de satisfacció per a aquell que el duu a terme.

La solidaritat és un valor que es transfereix a través de la cultura amb l'exemple per imitació inconscient del que es percep. Viure en un entorn, familiar o social, on sempre hi hagi voluntat i ànim d'ajudar els altres és el que fa que aquest valor imperi, creixi i es desenvolupi com a cultura de vida d'una persona.

La solidaritat porta associat ser conseqüents amb allò que diem i després fem. Ser solidaris és tenir un gest encertat cap als altres; és compartir, cedir, prendre consciència que hi ha una altra realitat social menys afortunada que pateix. No oblidem renunciar a coses que ens importen o consumir recursos propis a favor d'algú que ho necessita, és una cosa bonica però també difícil de fer.

És important fomentar el fet de ser solidaris des de la infància, amb petites coses, des de l'amor i el respecte per la natura, fins al suport a les amistats i les persones que es troben en situacions difícils.

És freqüent que la solidaritat sorgeixi en temps crítics, a països que travessen per guerres, epidèmies, desastres naturals i altres condicions extremes. Els països s'agermanen i s'uneixen en una causa comuna, en defensar, ajudar i brindar tota mena de suport per protegir la integritat d'aquesta localitat. La solidaritat no és obligatòria, tanmateix, hauria de ser un compromís moral per als que podem ser capaços d'ajudar algú, en situació de risc o necessitat extrema.

La solidaritat és tan rellevant que representa la base de molts valors humans, com l'amistat, la companyonia, la lleialtat i l'honor. Ser solidaris ens permet sentir-nos units sentimentalment a les persones a qui brindem suport, i per descomptat de les que el rebem.

Opinió

Penso que ser solidaris no només és ajudar als altres, sinó que també ens fem millors persones a nosaltres mateixos. En ajudar als altres ens fa millors persones, que podem arribar molt alt, a costa de la nostra solidaritat i bondat que donem als altres. La nostra generositat és de gran ajuda pels altres.

La solidaritat és tan important que representa la base de molts valors humans, com l'amistat, la companyonia, la lleialtat i l'honor. Ser solidaris ens permet sentir-nos units sentimentalment a les persones a qui els brindem suport, i per descomptat de les que el rebem. 

L'últim divendres del mes de novembre comença el Black Friday i amb ella campanya de recollida d’aliments per Nadal; gràcies a aquesta campanya molta gent pobra pot sobreviure a força de menjar durant Nadal.

Què vol dir solidaritat:

Una persona solidària és aquella que ajuda per l'empatia el saber que l’altre necessita ajuda.

La solidaritat es fa de forma voluntària i per fer un únic benefici, ajudar als altres.

Per què hem de ser solidaris?

Hem de ser solidaris perquè hi ha moltíssima gent que no pot viure en unes bones condicions tant com sanitàries que com d'alimentàries, i per això hem de contribuir i ajudar-los, donant menjar, diners, etc.

Arxius de solidaritat - Dies Internacionals

Estaràs pensant, jo com puc col·laborar amb la recollida d’aliments?

Molt senzill, quan vagis a un supermercat i vegis a la gent de Càritas a la porta, o altres entitats d’ajuda, els hi pots preguntar amb què els pots ajudar. O, si vas a alguna església, pots parlar amb el mossèn o la persona encarregada de la parròquia. A la teva escola també pots col·laborar portant el menjar o el material.

Altres maneres d’ajudar:

Quan vegis a un sense sostre, o altre tipus de gent demanant diners, veritat que no et costa res donar-li 1 Euro o 2 Euros?

També a la teva escola pots aportar com per exemple:

Menja tot el que et fiquen al plat sense rondinar per molt que et costi; pensa que hi ha gent que no esmorzar, dinar, berenar o sopar cada dia de l’any i tu sí. Però, veritat que això no ho valorem?

Encara que no t'ho creguis, fer aquests petits gestos és ben senzill i fàcil, i ajudes a la gent i també ets més solidari.

També es poden fer aportacions econòmiques solidàries a entitats ONG, o altres tipus d’entitats, que col·laboren amb el repartiment de menjar per la gent més necessitada.

Què passava anys enrere?

Actualment, la gent és molt egoista i té bastant ego, en canvi, si tirem enrere, als anys quaranta, ens trobem en gent molt senzilla amb molt poques coses com 2 pantalons, 2 samarretes, 2 pars de sabates i 3 pars de mitjons, i encara que la gent no tenia molt, eren feliços tal com vivien i sempre donem més del que tenen. En altres paraules eren més solidàries.

Col·laboradors:

Col·laboradors hi ha moltíssims, però de veritat ho fan pel bé o ho fan per enriquir la seva pròpia imatge?

Aquesta és una pregunta que ens fem nosaltres, tanmateix mai ho sabrem contestar, ja que sempre diran (no és per ser solidari) tanmateix no sabrem si és veritat o és mentida.

Això és un misteri el qual nosaltres no podem fer res per endevinar. Si no que cada ocult fins que algú torni i es fiqui i ho esbrini.

El que sí que sabem és que les persones més solidàries són sempre les persones més senzilles i que no ho diuen, s’ho queden per ells mateixos.

D'això es tracta ser solidari, és fer un gest bonic i senzill (tot i això, realment costa) i d'oferir-lo tu mateix i de fer-ho pels altres sense importar la teva pròpia imatge.

“Acabo de viure un dels moments més bonics i intensos dels meus disset anys de vida madrilenya al Metro de Madrid”. Així comença el seu relat Lucas, un jove que fa gairebé dues dècades que viu a la capital madrilenya, i que va ser testimoni inesperat d'un acte altruista i solidari que va aconseguir emocionar-lo i inspirar-lo de tal manera, que ha volgut compartir-lo amb tots els seus seguidors, en un emotiu fil que no ha deixat indiferent ningú.

Tot va començar quan Lucas tornava amb metro d'un concert. Al seu vagó, hi entra un passatger peculiar que es converteix en protagonista de tota la història.

Però el motiu pel qual plorava no és el que ens esperàvem:

Per a Lucas, tota aquesta situació és una cosa inesperada, i mai en tot el temps en què havia viatjat amb metro, s'havia trobat amb una cosa semblant. Què hauries fet tu si haguessis vist un addicte entrar al vagó plorant? La majoria hauria canviat de lloc, segur. No obstant això, per a Lucas, l'acte del marroquí havia estat el més humà que havia vist en molt de temps. Aquest és el perfil d'una persona addicte al drama

En Lucas decideix donar-li 20 euros que tenia a la cartera, però el marroquí no el vol agafar.

"Li dic que tant de bo se'ls hagués pogut donar a l'anterior noi, que almenys valguin per ajudar-lo a ell i que no dormi al carrer per ajudar a un altre. Em diu que no els vol", , "Insisteixo fins que els agafa. Em diu que d'acord, així i tot, que si em pot fer una abraçada. Ens abracem. Surto per la porta i em quedo a l'andana. Atordit. Emocionat. I encara estic així."

Al final, de l'emotiu gest queda una valuosa lliçó:

La història viscuda per Lucas s'ha convertit en viral, amb més de 2.400 comparticions i gairebé 4.000 “m'agrada”.

"Gairebé 24 hores després em sorprèn l'impacte que ha tingut aquest fil. M'alegra veure que compartir-ho ha estat en part bona idea (no acostumo a fer aquestes coses) i que força persones entenen el que va passar com jo ho vaig viure".

Potser aquesta història no et dirà res, o potser se t'haurà saltat una llàgrima en comprovar que encara queda humanitat al món. Sigui com sigui, no podem negar que vivim en una societat on només ens preocupem per l'altre quan en tenim necessitat. Sí, l'ésser humà és egoista per naturalesa, però és possible anar més enllà; és possible donar més, a banda del que ens sobra.

Aquesta guerra està fent molt de mal a tothom per tots llocs. Està arribant a molt lluny. Fins que han bombardejat l'estació nuclear de Zaporiyia. Es la més gran d’Europa. Això va tenir lloc el dia 4 de Març de 2022. El motiu per el qual hem escollit aquest tema és perquè opinem  que una persona no es pot arribar a imaginar el mal que pot fer una explosió nuclear. 

Es va provocar un incendi a la central nuclear. Malgrat Rússia va continuar disparant ignorant el patiment i la por de les persones. Una bomba nuclear fa molt mal, com per exemple: pot fer que de generació en  generacions es quedin amb la malaltia de la radiació, et pots morir en el moment o després d'un temps i apareix un núvol de pols i molta cendra.

Per sobreviure a una explosió nuclear cal fer:

1. Aneu immediatament endins                                          2. Traieu-vos la roba,            

d’un edifici. El millor que pots fer                                   renteu-vos el cos i després

és mantenir-te tan lluny com sigui                                    vesteix-te amb roba neta.                                                                                            possible de les parets i del sostre

 de l'edifici.

                                                       3. Cobreix-te el nas amb una mascareta, una    

                                                           tovallola…

Opinen que es una situació molt difícil pels ucraïnesos i per tot el món.L'estació nuclear es una cosa molt perillosa i molt difícil d'evitar que exploti si els rusos segueixen bombardejant.

Las ONG estan ajudant molt portant roba,menjar que la gent dona, per els que no tenen res per viure perquè ho han deixat tot en les seves cases.També grups de families acullen a nens i famílies en les seves cases fins que això tan terrible que està passant acabi. 

La conclusió es que les plantes nuclears poden explotar i pot afectar a moltes zones d’Europa i això implica un desastre molt greu. 

Desde el 24 de febrer, més de 3 milions de persones, han hagut de fugir a països veïns o dins de la Unió Europea per aquesta atroç y dolenta invasió. Desde aquest moment, Russia, ha estat conquerint part del territori ucraïnès per la força militar i la gent s’ha vist implicada en mig del conflicte.

El motiu pel qual hem escollit parlar sobre aquest tema és perquè ens ha afectat i  impressionat com estan vivint i tot el que han de fer aquestes persones.

La guerra entre aquests dos països  ha impactat a tothom. Per això volem donar la nostra opinió i donar a conèixer com estan vivint les persones que volen sortir d'Ucraïna per causa de la invasió Russa.

Les persones que viuen a Ucraïna volen sortir del país, per això algunes organitzacions com: l’Alt Comissionat de l’Onu per als Refugiats (ACNUR),  han deixat que, al voltant de 100.000 persones, fugint d'Ucraïna a aquests centres. També molts ucraïnesos s’estan anant a zones rurals o a països fronterers;  la major part a Polonia, Hungría, Eslovaquia, Moldavia, Rumania y Bielorrusia. 

Però aquestes persones que volen anar a les fronteres, ho tenen molt complicat, perquè poden ser atacats pels russos, bombardejats, o  poden morir. També hi hauria moltes dificultats per trobar menjar, un lloc per dormir, si necessiten atenció mèdica, podria ser un problema. A més, les carreteres podrien estar-hi destruïdes, pels atacs militars del russos.

Esperem que tot acabi bé, perquè ens fa molta pena, veure a aquestes persones tan valentes lluitant pel seu país  i també per poder una altra vegada, viure una vida millor y sense la guerra al costat.

Tot això va començar fa 30 anys, el 1991 quan es dissol la Unió Soviètica, (formada per: Rússia, Transcaucàsia, Ucraïna, Bielorússia) i els seus territoris es converteixen en repúbliques independents. Ja que creiem que comencen a haver-hi conflictes entre integrants de la unió i l'únic que generaven eren problemes.

Anys més tard Ucraïna es comença a familiaritzar amb l'OTAN (Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord), tant que Ucraïna arriba a rebre una oferta per introduir-se a aquesta organització, personalment creiem que Ucraïna si volia acceptar i l'únic motiu per el que no accepta la invitació és per les amenaces de Putin, que havia rebut després de la oferta. Putin va començar a enviar les amenaces per por a que ucrania accepti ya que si l'accepte Rusia perdería tota influencia sobre aquest país. Ucrania portaven ya uns anys reben amenaces, y Rusia no es va decidir a atacar fins que altres països van intervenir. Finalmente l'atac militar cap a Ucraïna va començar el 24 de febrer de 2022.

Ara Ucrania i Rusia estan negociant per arribar a un acord. En la primera reunió que van fer, no van arribar a cap acord. Pero la següent vegada que es van reunir van arribar a l'acord de que Rusia deixaria marxar als ciutadans de Ucrania sense fer-lis mal. Per ara Rusia no esta complint molt bé el seu acord. Per això nosaltres creiem que Rusia no cumplirá el seu acord ya que l'únic que vol és acabar amb Ucraïna i qui sap si voldria seguir conquistant europa.

En conclusió creiem que aquesta guerra se lis esta anan de les mans, perquè cada minut 55 nens ucraïnesos passen a ser refugiats. Això no és bo ja que alguns traficants de nens o violadors poden aprofitar la situació actual a favor seu per això a les fronteres hi ha policies. 

Som unes alumnes del col·legi la vall de segon de l'ESO. Volem donar la nostra opinió sobre el conflicte o la guerra d'Ucraïna des d'un punt de vista econòmica i social.

Després d’una pandèmia que va suposar un gran impacte econòmic i la vegada  una crisis mundial. La pandemia ha suposat una gran davallada en el mon sencer. Han rebaixar els sous de la gent fent que molts no puguin pagar-se las necessitats bàsiques

La desocupació de treballs fa que la gent no pugui pagar l'increment dels costos del gas, gasoil i electricitat que han augmentat un 30% més,una varveritat fent que la gent no pugui agafar el cotxe per necessitats bàsiques o intentar modificar l’hora de consum de llum per poder pagar-ho.Aquesta guerra no només afecta a Ucrania y Rusia sino que afecta al món sencer.

Els costos de l'energia, l'estabilitat dels mercats financers i l'exportació de productes agrícoles comencen a sentir les conseqüències del conflicte.

Nosaltres creiem que aquest atac de rusia a ucrania és una estratègia per aconseguir més terreny, diners i recursos. L'atac de Putin és fruit de la seva avarícia pel poder i per poder ser un dels països més poderosos del món.

Que aquesta guerra és innecessària després d’una pandèmia, ja que està matant a molta gent que no so mereix,  està destruint moltes famílies i persones per la seva avarícia.

Aquest títol ens diu el perquè, del que podria passar a ser una guerra entre 2 països a la 3a guerra mundial. Això ha causat que deixi de ser un conflicte entre dos països (Ucraïna i Rússia) i que passi a ser un conflicte a escala mundial, encara que la part bèl·lica només afecta per al moment a Rússiai Ucraïna. Per ara , afecta en aspectes socials i econòmics a molts d'altres països.

Aquesta guerra ha provocat que activitats esportives, econòmiques, xarxes socials, marques de roba, etc. Afectin Rússia, per posar un exemple, la FIFA no deixa als equips russos jugar a la seva competició. Això no és gens just perquè la gran part de la població no té cap culpa. La població de Rússia

tampoc pot utilitzar xarxes socials. Aquesta és una situació injusta perquè no està bé privar a la gent de la comunicació amb el món. Finalment, a altres països els ha afectat amb el preu de la gasolina, menjar, materials domèstics… 

Per tant, tots aquests motius que involucren a altres països, incitarien que si Rússia ataques, a Polònia després d’Ucraïna hi hauria una 3a guerra mundial.

Tothom ha sentit a parlar de la guerra d’Ucraïna. Dels atacs militars, dels bombardejos… Però… I la societat? Què fan la resta de països del món per ajudar Ucraïna? Es queden de braços plegats? Al fer-nos aquestes preguntes, hem decidit fer un article d’opinió sobre això. 

Pensem que l’exemple més clar són el  número de refugiats que múltiples països han acollit. Tan sols després de tres setmanes, hi havia 3.169.897 ucraïnesos refugiats. Moltes persones han acollit nens i nenes a les seves cases, i estan cuidant d’ells com si fossin fills seus: els porten a l’escola, els alimenten, els hi donen un lloc on viure… 

Molts països també estan fent una donació per a Ucraïna, i donen productes de primera necessitat com diners, aliments, roba o tan sols 

raspalls, medicaments, mascaretes… Opinem que és impactant que tantes persones facin servir els seus diners per ajudar a persones desconegudes que passen per una situació complicada. 

Aquesta guerra ha provocat moltes desgràcies, però també la unió dels països per defensar-ne un altre. Una mostra de que la gent es preocupa pels altres!

Dóna als altres el que t’agradaria que et donessin a tu! Estima’ls i demostra-ho!

                                                             Com i per què va començar ? 

L’inici de la guerra va tenir lloc el 24 de Febrer de 2022 ,però en realitat el seu origen  fa més de 30 anys. Quan l’any 1991 la unió soviètica es dissol i es converteix en diverses repúbliques independents , una d’elles Ucraïna .

 Entre Gener i  Febrer d’aquest any  Ucraïna demana accés a l’OTAN , però Rusia es nega a que Ucraïna en formi part . Ja que el seu president Vladimir Putin descarta que pugui formar part d’Occident. Aleshores l’ exèrcit rus entra a envair el territori d’ Ucraïna enviant el primer misil i entrant amb els tancs per terra devastant tot el que troba al seu davant.

Tots el països europeus  i els Estats Units estan en contra d’aquesta guerra ajudant a la població ucraïnesa amb armament militar i acollint a la seva població. 

Tot això està influenciant a tota Europa amb pujades de preus en les energies i amb productes de primera necessitat.  

 Nosaltres opinem  que aquesta guerra està ensenyant al món a ser generós i valorar el que tenim ajudant  als demés quan ho necessiten.  

Zelinski no deixarà de defensar el seu país.

El dia 24 de febrer Vladímir Putin, president de Rússia, va declarar la guerra a Ucraïna. Els primers dies no van tirar gaires míssils i no van destruir gaires coses, per això, pensem que va començar sense molta importància, però ara, ja han sigut bombardejades diferents zones de Kíev, com per exemple: un edifici residencial, un centre comercial (on van morir 6 persones, 2 eren nens) i un teatre.

En aquests bombardejos han mort moltes persones, però el que ens sembla més impressionant és que a Vladímir Putin no li importa la gent ni els nens perquè en la nostra recerca hem vist que en el centre comercial ja han mort dos nens.

Creiem que la guerra s'està descontrolant molt. I que Vladímir Putin s'ha passat de la ratlla, també pensem que és una situació complicada, ja que afecta la pau i a l'economia mundial.

Zelinski, president d'Ucraïna, demana que el món s'uneixi a ells per aconseguir la pau i també demana més armament a l'OTAN.  

Tothom sap que Putin, el president de Rússia va començar una guerra contra Ucraïna. Segurament hem culpat a tota Rússia dels seus errors. Però, us heu plantejat, el que realment està passant allà? Hem decidit investigar-ho. Les diverses manifestacions a Rússia en contra de la guerra ja ha comportat la detenció de més de 5.500 persones. Es veuen missatges de “No a la  Guerra” en pancartes, roba, complements i accessoris.                                  

A causa de les amenaces de Putin, els manifestants russos busquen noves maneres d'expressar la seva oposició. La periodista Marina Vladímirovna es va ficar dins de la zona de gravació d’una cadena de televisió i va penjar una atrevida pancarta de “NO A LA GUERRA”. Pensem que és molt valent de la seva part fer-ho, ja que ha perdut el treball i ha acabat a la presó.

Els residents Russos se senten molt pressionats, pel fet que per una pancarta que posi NO A LA GUERRA o qualsevol altre protesta, pot acabar a la presó durant cinc anys, com a mínim. 

Tres russos a Catalunya ens han volgut explicar el que està passant allà:

L’Anna, de 32 anys diu:

-"No són els russos, és el govern de Rússia qui va començar la guerra"

La Nadia Bobkova, de 30 anys ens explica que:

-"Jo he publicat massa coses a Facebook i a les meves xarxes socials com per pensar que puc tornar a Rússia mentre Putin estigui al poder."

Evgeniy, de 31 anys raona que:

-"A Rússia hi ha un nivell de paranoia i de por tan forta que no podem dir als nostres fills el que realment pensem." 

En conclusió, no creiem que sigui just que, només per dir que no els hi agrada la guerra, els empresonin. Igualment, encara que no ens agradin les raons de Putin, no vol dir que hem de jutjar a la resta del poble rus com dolents.  Per això demanem al públic que no jutgeu sense conèixer. 

Qui sap, potser en uns anys tindràs un millor amic rus!             

QUÈ ÉS EL REGGAETON?

El reggaeton és un estil de música innovador. Al principi només s'escoltava entre els portoriquenys joves, o gent desfavorida, però a partir de l'any 2000 se'n va fer un nou i important gènere musical, escoltat actualment a Spotify per 328 milions de persones, que és un 52% dels usuaris .

El reggaeton es caracteritza per incloure una base repetitiva i enganxosa, que es pot escoltar a llocs d'oci i és ballable. Però el que més ho descriu són les cançons amb lletres que poden resultar sensibles a certa part del públic.

Uns dels cantants més famosos d'aquest gènere són Bad Bunny, Anuel AA, Omar Montes… conegut per cançons com: titi em va preguntar, ullets bonics, sorra i sal…etc. Llegint algunes de les seves lletres ens hem adonat que se'ls té poc respecte a les dones, i això ens ha alarmat, ja que hi ha moltíssima gent, sobretot d'aquest col·legi, que lluita per aconseguir igualtat entre els homes i les dones però que per altra banda també escolten cançons que poden arribar fins i tot infravalorar-nos i menysprear-nos.

EL TÀLEM

Pensem que és contradictori que vulguem una societat lliure del masclisme en què ens vulguin per la nostra manera de ser i no tant per l'exterior però que per altra banda seguim escoltant aquest estil de música. Aquesta pot tenir efectes que poden ser fatals per a la societat, i aquí us explicarem perquè.

Tenim una part del cervell anomenada tàlem que s'ocupa de processar la informació sensorial i motora. És a dir, tot el que veiem, olorem, sentim i ESCOLTEM. Aquesta part del cervell també s'encarrega de filtrar els sons que arriben fins a la nostra ment. Per això, si estàs molt concentrat en alguna cosa, pot ser que no arribis a escoltar amb atenció allò que diu la teva amiga, la professora… etc.

Però la música se salta aquest filtre.

Imagina't que estàs fent els deures i mentrestant, decideixes escoltar música. Segur que mai t'ha passat que t'has desconcentrat. Això és perquè el tàlem no filtra la música, és més, se centra més en les cançons, i totes les lletres i melodies queden gravades al teu subconscient. Per això, si escoltes cançons que parlen sobre la violència o el masclisme, aquesta informació es va quedant lentament a la teva ment i van afectant la teva manera de ser, la teva manera d'actuar. Si la gent escolta cançons en què es menysprea les dones, lentament la societat comença a tenir aquesta mentalitat i cada cop serà més difícil erradicar el masclisme.

EL MASCLISME, RELACIONAT AMB LA MÚSICA?

Volem tenir els mateixos drets que els homes? Volem ser valorades?

Aleshores, per què escoltem aquesta música?

Nosaltres no estem  aquí a dir que el reggaeton és dolent, ja que sabem que moltes de vosaltres ho escoltareu. El que volem dir és que, com tot, hem d'aprendre a manejar-ho, no deixant-nos influir totalment per les lletres i el contingut i escoltant també altres tipus de música.

Perquè hi ha una gran pregunta que ens hem de fer,

Estem escollint o ens estan imposant aquest estil de música? De debò ens agrada o ens deixem influenciar per les xarxes socials i les modes?