Director del projecte: Alfons Fíguls
Títol del projecte: Stone tools project
Codi alfanumèric: 2018-STP
Àmbit de recerca: Arqueologia prehistòrica i antropologia de la sal
Investigadors: Jorge Bonache, Fidel Grandia, Judit Pons i Olivier Weller
Petrografia i mineralogia: Fidel Grandia i Judit Pons
Mecànica de les peces lítiques: Jorge Bonache
Anàlisi de les peces lítiques: Alfons Fíguls i Olivier Weller
Durant la primera meitat del VIè mil·lenni aC, a occident, l’utillatge dels grups prehistòrics va augmentar amb una nova gamma d’instruments. Dues noves tècniques van acompanyar la domesticació de plantes i animals: la confecció de ceràmica i el poliment de la pedra. A banda de les eines de sílex n’apareixen de pedra polida, que es caracteritzen per la presència d’una vora bisellada i que són obtingudes pel polit de roques dures. La tècnica del poliment va permetre aprofitar una gran varietat de roques. La indústria de pedra polida s’associa a l’aparició de la vida sedentària i les economies productores. Però això no ha de significar que la destral sigui una invenció típicament neolítica, però sí que hi ha una estreta relació entre el neolític i les eines de talar en pedra polida. Les destrals i les aixes són les dues eines bàsiques per desforestar, dues eines fonamentals per garantir que una comunitat pugui desboscar un tros de terra per tal de destinar-lo a l’agricultura o a l’habitatge. Però poden tenir altres utilitats, com la fabricació de recipients de fusta, llevar l’escorça o escorxar animals; i fins i tot la construcció de canoes. Però aquest objecte d’ús comú i, com s’ha dit, indispensable per a les comunitats productores dels seus aliments, també esdevé un element d’ostentació social i sagrat. Com a ús secundari, en alguns casos eren emprades sense mànec i usades com a falques, o bé com a pilons.
Per a ser un útil, cal que aquest objecte sigui emprat (l’ús) i que estigui pensat per a ser utilitzat (la funció). L’eina es crea per aconseguir una finalitat d’ús, però no ha d’estar prèviament concebuda per a tal. En quant a la funció, les eines estan pensades i preconcebudes per a una feina determinada. Ús i funció no s’han de complir conjuntament. Donada aquesta premissa, la funció de les destrals de pedra polida serien les tasques relacionades amb la fusta; però el seu ús pot tenir altres utilitats, ja que són eines tallants.
Els estudis estadístics realitzats a la indústria lítica de Juberri (Andorra) apuntaven a una estandardització de les peces, perquè els resultats mostraven l’existència d’uns patrons regulats en el procés de producció. Per assolir-ho, cal disposar d’un domini cognitiu favorable per transmetre la informació. La manufactura de la industria lítica per part de la comunitat i la seva transmissió en el temps i l’espai no es pot fer sense un entorn tècnic, social i psicològic d’acceptació. Per a que es produeixi la transmissió, és necessària prèviament una condició cognitiva adequada entre el mestre que explica la tècnica productiva i els aprenents els quals han de tenir l’aptitud d’aprendre i recordar.
Per a Carbonell i Rodríguez, l’instrumental lític ha de ser estudiat des de tres punts de vista diferents:
• El morfopotencial. Es refereix a la capacitat teòrica d’intervenció d’una determinada estructura morfotècnica en els processos de treball, quantificada per la morfologia.
• El morfotècnic. És la materialització d’una determinada tècnica que dóna forma a l’objecte.
• El morfofuncional. Consisteix en la forma concreta en que una estructura morfotècnica i potencial és utilitzada.
La proposta, per a integrar aquests tres punts de vista, per a la comprensió històrica de les eines es fonamenta en 5 aspectes :
1. Anàlisi petrogràfica i de comportament del material
2. Anàlisi morfològica morfomètrica i morfotècnica
3. Anàlisi mecànica-funcional
4. Pràctiques experimentals
5. Quantificació analítica
Model per a la comprensió històrica de les eines lítiques polides
Es representa el sentit de la força amb un marcador de fletxa i les alteracions que es produeixen pel treball de percussió i que alteren l’eina inharmònicament i presenta ruptures amb un marcador quadrat. Es representa el sentit de la força amb un marcador de fletxa i les alteracions que es produeixen pel treball de percussió i que alteren l’eina desgastant-la harmònicament amb un marcador de semicercle. Es representen les alteracions produïdes amb quadrat quan les eines han treballat com a un element passiu en el treball de percussió amb un marcador de fletxa invertida. Es representa el sentit de la força amb un marcador de fletxa i les alteracions que es produeixen pel treball de percussió repetitiva que produeix microimpactes bastants homogenis i harmònics amb un cercle. Es simbolitza la fatiga del material o estrès amb una ona sinusoïdal amb triangle a l’inici que representa el sentit de la força i finalitza amb extrem de segment que simbolitza el seu trencament. Es representen els treballs de fregament amb una triple fletxa situada ambdós costats simbolitzant els moviments de fricció.
Observar el grau d’adaptació de les comunitats al medi i les solucions tècniques i culturals que van fer servir.
El procés d'estandarització en la manufactura de les eines polides només es factible pels processos cognitius i d'aprenentatge. Per tant, cal aprofundir en l'estudi d'aquests processos cognitius i d'aprenentatge que se'n deriven de la manufactura de les eines polides.
Estudiar els factors que formen part de la funció de producció. Sintèticament s’expressa aquesta relació mitjançant la funció, que dóna la producció [Q] associada a cada nivell d’utilització dels factors productius, treball [L] i capital [K].
Anàlisi de la captació de les matèries primes.
Estudi del comportament dels cossos sotmesos a l’acció d’un sistema de forces.
Aranda, J., & Suñé, J. (2007). Estudi petrogràfic de les eines polides del terme municipal de Cardona (Bages). A A. Fíguls, & O. Weller (Ed.), Prehistoric and Protohistoric Workshop. Cardona 6 de desembre del 2003 (p. 119-126). Cardona: Institut de recerques envers la Cultura (IREC).
Bonache, J. (2007). Aplicación de algoritmos de Clustering a la clasificación del utillaje de piedra pulimentada lítica de Cardona (Cataluña, España). A A. Fíguls, & O. Weller (Ed.), Prehistoric and Protohistoric Workshop, Cardona 6 de desembre del 2003 (p. 135-140). Cardona: Institut de recerques envers la Cultura (IREC).
Fíguls, A. (2013). Assaig metodològic per a l’anàlisi de les eines lítiques mineres de tall i de percussió de la Vall Salina de Cardona (Bages). Bellaterra: Treball fi de Màster, Universitat Autònoma de Barcelona.
Fíguls, A. (2016). Estudi de la cadena operativa de la indústria lítica polida manufacturada en roques metamòrfiques. A A. Fortó, & A. Vidal (Ed.), Comunitats agrícoles al Pirineu. L’ocupació humana a Juberri durant la segona meitat del V mil·lenni cal AC (Feixa del Moro, Camp del Colomer i Carrer Llinàs 28, Andorra) (p. 161-182). Andorra la Vella: Govern d’Andorra Ministeri de Cultura, Joventut i Esports Departament de Patrimoni Cultural.
Fíguls, A. (2020). Das Vall Salina von Cardona (Katalonien): Abbau anhand mechanischer Methoden während der mittleren Jungsteinzeit 2 in Katalonien (4.200-3.300 v.u.Z.). A T. Stöllner, A. Aali, & N. Bagherpour Kashani, Tod im Salz. Eine archäologische ermittlung in Persien (p. 75-82). Bochum: Nünnerich-Asmus Verlag & Media.
Fíguls, A. (2021). L’explotació del Salí cardoní i l’influx a les comunitats del Neolític mig ple establertes en la Depressió Central Catalana, Prepirineu Central català i Pirineu andorrà. Bellaterra: Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona.
Fíguls, A. (En premsa). Salt mining using lithic tool. A 3rd International Congress on the Anthropology of Salt. Vitoria: Añanako Gatz Harana Fundazioa/ Fundación Valle Salado de Añana.
Fíguls, A., & Bonache, J. (1997). Estudi del material lític del Museu de Sal Josep Arnau (Cardona, Bages). A XXXIX Assemblea intercomarcal d’estudiosos. Cardona 22 i 23 d’octubre de 1994 (p. 143-162). Cardona: Foment Cardoní-Patronat Municipal de Museus de Cardona.
Fíguls, A., & Weller, O. (2006). La primera explotación minera de sal gema de Europa: "La Vall Salina" de Cardona (Barcelona). A I. Rábano, & J. M. Mata-Perelló (Ed.), Patrimonio geológico y minero: su caracterización y puesta en valor. Vo Congreso Internacional sobre patrimonio geológico y minero, St Corneli-Cercs, 2004. (p. 103-116). Madrid: Instituto Geológico y Minero de España (IGME).
Fíguls, A., & Weller, O. (2008a). La primera explotación minera de sal gema de Europa (4500-3500 B.C.). La “Muntanya de Sal” y la “Vall Salina” de Cardona (Cataluña, España). A B. Castellón (Ed.), Sal y Salinas: Un Gusto Ancestral (Vol. 51, p. 19-29). México: Diario de Campo (Instituto Nacional de Antropología e Historia).
Fíguls, A., & Weller, O. (2008b). La minería de la sal durante el Neolítico medio en la Vall Salina de Cardona (Bages, Catalunya). Tecnología, producción, utillaje lítico y prácticas experimentales. A M. S. Hernández, J. A. Soler, & J. A. López (Ed.), IV Congreso del Neolítico Peninsular, 27-30 de noviembre de 2006 (Vol. II, p. 184-192). Alacant: MARQ. Diputación Provincial de Alicante.
Fíguls, A., Bonache, J., Aranda, J., Suñé, J., Vendrell, M., González, J., . . . Sanz, J. (2007a). Neolithic exploitation of halite salt at the Saline Valley of Cardona Catalonia, Spain. A A. Fíguls, & O. Weller (Ed.), 1a Trobada internacional d'arqueologia envers l'explotació de la sal a la prehistòria i protohistòria. Cardona, 2003 (p. 181-200). Cardona: Institut de recerques envers la Cultura (IREC).
Fíguls, A., Grandia, F., Weller, O., Aranda, J., Rossy, M., & Darboux, J.-R. (2010). Introducción al estudio de la industria lítica pulimentada del “Solsonià” (4500-3500 BC): Estudio de la materia prima y su origen. La “Vall Salina” de Cardona y la minería de la sal. A S. Domínguez-Bella, J. Ramos, J. M. Gutiérrez, & M. Pérez (Ed.), Minerales y rocas en las sociedades de la prehistoria (p. 199-213). Cádiz: Ed. Grupo HUM-440, Universidad de Cádiz.
Fíguls, A., Grandia, F., Weller, O., Lanaspa, R. M., & González, J. (2013). Estudi de la potencialitat del riu Segre en la cadena operativa de la indústria lítica polida del neolític mitjà. A L. Fàbregas (Ed.), 3r col·loqui d’Arqueologia d’Odèn [el Solsonès] Darreres investigacions al Pre-pirineu lleidatà 2009-2011 (p. 27-34). Solsona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.
Fíguls, A., Reschreiter, H., & Kowarik, K. (En premsa). Research on the use of Hallstatt's stone axes: Study of mechanics. A M. Alexianu, R. Curca, O. Weller, & A. Dumas, First International Congress on the Anthropology of Salt 20–24 August 2015 “Al. I. Cuza” University of Iași. Iași: University of Iași.
Fíguls, A., Vaquer, J., Weller, O., & Grandia, F. (2018). Taller manufacturer d’indústria lítica polida metamòrfica a Juberri destinada a l’abastiment i a l’intercanvi dins dels canals de distribució nord-sud. A G. G. Remolins (Ed.), Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus (p. 291-325). Barcelona: Museu d'Arqueologia de Catalunya (Col·lecció: Monografies del MAC, 50).
Fíguls, A., Weller, O., & Grandia, F. (2011a). La Vall Salina de Cardona: los orígenes de la minería de la sal gema y las transformaciones socioeconómicas en las comunidades del neolítico medio catalán. A F. J. Abarquero, & E. Guerra (Ed.), Los yacimientos de Villafáfila (Zamora) en el marco de las explotaciones salineras de la prehistoria europea (p. 49-83). Valladolid: Junta de Castilla y León.
Fíguls, A., Weller, O., Bonache, J., & González, J. (2007b). El método de producción minera durante el neolítico medio en la “Vall Salina” de Cardona (Cataluña, España). Estudio del utillaje lítico y prácticas experimentales de explotación minera. A N. Morère (Ed.), Las salinas y la sal de interior en la historia: economía, medio ambiente y sociedad. Inland salt works and salt history: economy, enviroment and society (Vol. I, p. 73-98). Madrid: Universidad Rey Juan Carlos – Editorial Dykinson.
Fíguls, A., Weller, O., Grandia, F., Bonache, J., González, J., & Lanaspa, R. M. (2013). La Primera Explotación Minera de la Sal Gema: La Vall Salina de Cardona (Cataluña, España) The First Mining Exploitation of Rock Salt: The "Vall Salina" of Cardona (Catalonia, Spain). Chungara, Revista de Antropología Chilena, 45(1), 177-195.
Fíguls, A., Weller, O., Grandia, F., González, J., & Bonache, J. (2010). La indústria lítica polida del Solsonià: estudi de la matèria primera, distribució de les eines polides i intercanvi a la Depressió Central Catalana i Prepirineu central català durant el neolític mitjà a Catalunya. A L. Fàbregas (Ed.), 2n Col·loqui d'Arqueologia d'Odèn. Home i Territori. Darreres investigacions al Prepirineu lleidatà 2006-2008 (p. 29-38). Solsona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.
Fíguls, A., Weller, O., Grandia, F., González, J., & Bonache, J. (2011b). La primera explotació minera de sal gemma: la Vall Salina de Cardona (Bages). A Tribuna d’Arqueologia 2009-2010 (p. 85-111). Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Weller, O., & Fíguls, A. (2006). Première extraction de sel minier : place et rôle du sel de Cardona dans le Néolithique moyen catalan (4200-3500 avant J.-C.). Les Cahiers du Sel(19), 17-26.
Weller, O., & Fíguls, A. (2006). Première extraction de sel minier: place et rôle du sel de Cardona dans le Néolithique moyen catalan (4200-3500 avant J.-C.). Les Cahiers du Sel(19), 17-26.
Weller, O., & Fíguls, A. (2007). Première exploitation de sel gemme en Europe: organisation et enjeux socio-économiques au Néolithique moyen autour de La Muntanya de Sal de Cardona (Catalogne). A A. Fíguls, & O. Weller (Ed.), 1a Trobada internacional d'arqueologia envers l'explotació de la sal a la prehistòria i protohistòria. Cardona, 6-8 de desembre del 2003 (p. 201-219). Cardona: Institut de recerques envers la Cultura (IREC).
Weller, O., & Fíguls, A. (2008). Première extraction de sel minier: place et rôle du sel de Cardona dans les échanges communautaires du Néolithique moyen catalan. A M. S. Hernández, J. A. Soler, & J. A. López (Ed.), IV Congreso del Neolítico Peninsular, 27-30 de noviembre de 2006 (Vol. I, p. 353-360). Alacant: MARQ. Diputación Provincial de Alicante.
Weller, O., & Fíguls, A. (2010). Las herramientas líticas del Solsonià: distribución de los útiles de corneana e intercambios durante el neolítico medio catalán". La “Vall Salina” de Cardona y la minería de la sal. A S. Domínguez-Bella, J. Ramos, J. M. Gutiérrez, & M. Pérez (Ed.), Minerales y rocas en las sociedades de la prehistoria (p. 214-223). Cádiz: Ed. Grupo HUM-440, Universidad de Cádiz.
Weller, O., & Fíguls, A. (2012). Los intercambios a media y larga distancia y el rol de la sal en el Neolítico medio en el Altiplano y Prepirineo central catalán. A M. Borrell, F. Borell, J. Bosch, X. Clop, & M. Molist (Ed.), Xarxes al neolític. Circulació i intercanvi de matèries, productes i idees a la Mediterrània occidental (VII-III mil·lenni aC) (Rubricatum, 5 ed., p. 201-211). Gavà: Museu de Gavà.
Weller, O., & Fíguls, A. (2013). Die erste Steinsalzgewinnung Europas und der Tauschhandel als wirtschaftlicher Dynamisierer der mittleren Jungsteinzeit in Katalonien. Archäologisches Korrespondenzblatt, 43(2), 159-173.
Weller, O., Fíguls, A., & Grandia, F. (2007). Première carrière de sel gemme européenne : le Vall Salina à Cardona Catalogne, Espagne. Technologie, minéralogie et pétrologie de l’outillage lithique. A Dumitroaia G., D. Monah, O. Weller, & J. Chapman (Ed.), L'exploitation du sel à travers le temps. Actes du colloque international de Piatra Neamt. Roumanie, 21-24 octobre 2004 (p. 115-134). Piatra Neamt: Muzeu Piatra Neamt.
