Directors del projecte: Alfons Fíguls

Títol del projecte: Experimental salt archaeology project

Codi alfanumèric: 2018-ESAP

Àmbit de recerca: Antropologia de la sal i arqueologia experimental

Investigadors:  Fidel Grandia, Judit Pons i Mercè Vendrell.

Introducció

La feina de l’historiador és intentar descobrir i comprendre l’home en el seu temps i el seu entorn. L’Arqueologia Experimental és una font indispensable d’informació en la investigació de la Prehistòria, tan important com pot ser la pròpia etnoarqueologia, la paleontologia o qualsevol altra disciplina lligada a la Prehistòria. Però, la justificació de l’ús de l’experimentació en la ciència en general es troba en el supòsit que els processos tècnics es poden replicar i sempre segueixen les mateixes lleis naturals. Aquest concepte implica la suposició que els processos no canvien amb el temps. Cada causa tindrà la mateixa conseqüència, si aquestes es realitzen en el present o en el passat. En una situació ideal, s’ha de ser capaç d’adquirir coneixements sobre els aspectes tecnològics i funcionals de les societats del passat pels processos de replicació i cultura material en el experiments. Es podria argumentar que els experiments (i els seus resultats) en si mateixes constitueixen la relació de semblança entre el passat i l’experiment per algunes característiques comunes que s’aplica a les dades arqueològiques.

L’empirisme té un paper essencial per a donar respostes sobre el què?, per què?, on? i quan?. L’experimentació es basa en preparar un test científic, un model de contrastació d’hipòtesis de forma rigorosa que s’admeti la seva validesa. S’ha de contrastar de manera experimental els processos tècnics compatibles amb la tecnologia  imperant en la fase cronològica i social que s’estudia, per la qual cosa l’experimentació comporta un procés. Això vol dir que si es pretén esbrinar com es va poder explotar durant el Neolític els afloraments d’halita del Salí cardoní, cal d’establir un procediment de treball en aquest cas la determinació de les tècniques i instruments utilitzats en l’explotació i la producció. Tal com assenyala Eudald Carbonell, “la tecnologia és el principal motor de desenvolupament espai-temporal. La tecnologia permet l’acceleració d’aquestes dues dimensions”.

Es pot definir producció des de tres punts de vista: l’econòmic , el funcionari-utilitzari  i el tècnic. En aquest cas interessa el tècnic, ja que és la combinació dels factors de producció basada en l’observació i el seguiments d’uns processos definits prèviament, amb la finalitat d’obtenir un bé.

Si un experiment s’ha de plantejar a partir dels resultats-objectius d’una activitat arqueològica i, a l’hora, que admeti la validesa de forma rigorosa, per a fases del Neolític, d’un procés tècnic desenvolupat en l’actualitat, el punt de partida és resoldre com es realitzà el procés de producció. 

Segons la investigadora holandesa d’Yvonne Lammers-Keijsers , per a donar-li la validesa que es pretén, es poden fer dos tipus d’experiments:

•  Experiments generalitzats o experiments d’hipòtesis de formació. També poden ser considerats com una espècie de pre-prova en la qual un tracta d’obtenir el control sobre els diversos factors que juguen un paper en l’experiment final.

• Els experiments orientats cap als problemes o experiments de prova d’hipòtesis s’han de dur a terme quan no tenen un equivalent.

 Objectius

L'objectiu de l'arqueologia experimental és comprovar les hipòtesis i/o les teories que aporta l'evidència arqueològica, així com possibles interpretacions sobre la funcionalitat dels béns materials documentats. Així doncs, la prova o observació permet verificar la hipòtesis i/o la teoria, destinada de fet, a entendre i conèixer el nostre passat.

Cal insistir que hi ha una gran varietat de concentracions i d’elements salats naturals. Les comunitats humanes han elaborat una àmplia gamma de tècniques d’extracció de sal al llarg de la història. Les operacions per transformar una matèria primera que conté sal per tal d’aconseguir el bé final es poden dividir en dos processos (Fig. 14):

1. D’una banda, els processos fisicoquímics, els quals impliquen una transformació mitjançant un canvi físic. És l’obtenció més freqüentment de la sal documentada en el registre arqueològic. Es duen a terme mitjançant la lixiviació d’un element (continent) que conté sal. S’obté la cristal·lització a partir d’aigües, terres, arenes o llots salats, o plantes halòfites mitjançant el procés d’evaporació natural (sal solar) o d’evaporació artificial (sal ígnia, és a dir, s’obté per l’acció del foc). Els processos productius fisicoquímics presenten una seqüència d’activitats diverses com a conseqüència de les matèries primeres. És a dir, els coneixements i els procediments (tecnologia) són diferents. 

2. D’altra banda, el procés mecànic es basa en el moviment que realitzen les eines mineres per tal de percudir sobre el front d’explotació de sal de roca o de les cristal·litzacions d’halita produïdes per la saturació salina de l’aigua per tal d’obtenir blocs en brut d’aquest recurs natural (l’halita és el propi continent). Es pot considerar que és el procés més simple d’aconseguir sal, la qual cosa no significa que sigui el més fàcil. Si la sal no es troba en superfície, la seva explotació implica emprar una tecnologia força més complexa, construcció de galeries i pous miners. 

L'objectiu d'aquest projecte és contrastar mitjançant processos fisicoquímics i mecànics la producció de sal, per mitjà de l'experimentació. 

Bibliografia

Fíguls, A. (1997). Sant-Ponç-Arqueologia Experimental: una aproximació al Grup de Sepulcres en cista des de l'experiment provocat. A XXXIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Cardona 22 i 23 d'octubre de 1994 (Vol. I, p. 123-142). Foment Cardoní-Patronat Municipal de Museus de Cardona.

Fíguls, A., & Weller, O. (2008). La minería de la sal durante el Neolítico medio en la Vall Salina de Cardona (Bages, Catalunya). Tecnología, producción, utillaje lítico y prácticas experimentales. A M. S. Hernández, J. A. Soler, & J. A. López (Ed.), IV Congreso del Neolítico Peninsular, 27-30 de noviembre de 2006 (Vol. II, p. 184-192). Alacant: MARQ. Diputación Provincial de Alicante.

Fíguls, A., Weller, O., Bonache, J., & González, J. (2007). El método de producción minera durante el neolítico medio en la “Vall Salina” de Cardona (Cataluña, España). Estudio del utillaje lítico y prácticas experimentales de explotación minera. A N. Morère (Ed.), Las salinas y la sal de interior en la historia: economía, medio ambiente y sociedad. Inland salt works and salt history: economy, enviroment and society (Vol. I, p. 73-98). Madrid: Universidad Rey Juan Carlos – Editorial Dykinson.