Directors del projecte: Alfons Fíguls

Títol del projecte: Experimental salt archaeology project

Codi alfanumèric: 2018-ESAP

Àmbit de recerca: Antropologia de la sal i arqueologia experimental

Investigadors:  Fidel Grandia, Judit Pons i Mercè Vendrell.

Introducció

La tasca de l’historiador és comprendre les societats humanes en el seu temps i en el seu entorn. En aquest sentit, l’arqueologia experimental esdevé una eina fonamental per a la investigació de la prehistòria, al mateix nivell que disciplines com l’etnoarqueologia o la paleontologia.

L’ús de l’experimentació en ciència es fonamenta en el principi que els processos tècnics poden ser replicats i responen a lleis naturals constants. Això implica que, en condicions controlades, una mateixa causa genera una mateixa conseqüència, tant en el present com en el passat. D’aquesta manera, l’experimentació permet aproximar-se als aspectes tecnològics i funcionals de les societats prehistòriques a través de la replicació de processos i de la cultura material.

Des d’una perspectiva empírica, l’experimentació constitueix un mètode de contrastació d’hipòtesis que permet respondre a qüestions fonamentals com el què, el com, el per què i el quan dels processos tècnics. En aquest marc, és imprescindible que els experiments siguin compatibles amb el context tecnològic i cronològic estudiat.

Aplicat al cas de la Vall Salina de Cardona, l’arqueologia experimental permet plantejar com es van explotar els afloraments d’halita durant el neolític, mitjançant la identificació de les tècniques i els instruments emprats en els processos d’extracció i producció. Tal com assenyala Eudald Carbonell, “la tecnologia és el principal motor de desenvolupament espai-temporal”.

Des d’un punt de vista tècnic, la producció s’entén com la combinació de factors orientada a l’obtenció d’un bé mitjançant processos definits i observables. Així, el punt de partida de l’experimentació és la reconstrucció dels processos de producció a partir de les evidències arqueològiques.

Segons Yvonne Lammers-Keijsers, es poden distingir dos tipus d’experiments:

• Experiments generalitzats o de formació d’hipòtesis: permeten controlar les variables i establir les bases del model experimental.

• Experiments orientats a problemes o de contrastació d’hipòtesis: es duen a terme per validar interpretacions específiques quan no existeixen equivalents directes.

 Objectius

L’objectiu general és contrastar experimentalment les hipòtesis derivades del registre arqueològic i comprendre els processos de producció de sal en contextos prehistòrics.

Els objectius específics són:

• Validar hipòtesis sobre la funcionalitat i els processos tècnics associats a la producció de sal

• Analitzar les diferents tècniques d’extracció desenvolupades per les comunitats humanes al llarg del temps

• Diferenciar i reproduir els processos productius de la sal, que es poden agrupar en dos grans tipus:

Processos fisicoquímics

Basats en transformacions físiques del material:

• Lixiviació de materials que contenen sal

• Obtenció de sal per evaporació:

  • natural (sal solar)

  • artificial (sal ígnia, mitjançant l’acció del foc)

Aquests processos impliquen seqüències tècniques complexes, condicionades per la naturalesa de les matèries primeres i pels coneixements tecnològics disponibles.

Procés mecànic

Basat en l’acció directa de les eines sobre el recurs:

• Percussió sobre el front d’explotació

• Extracció de blocs d’halita

Es tracta del sistema més directe d’obtenció de sal, tot i que pot implicar una tecnologia complexa quan el recurs no és superficial (galeries, pous miners).

Bibliografia

Fíguls, A. (1997). Sant-Ponç-Arqueologia Experimental: una aproximació al Grup de Sepulcres en cista des de l'experiment provocat. A XXXIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Cardona 22 i 23 d'octubre de 1994 (Vol. I, p. 123-142). Foment Cardoní-Patronat Municipal de Museus de Cardona.

Fíguls, A., & Weller, O. (2008). La minería de la sal durante el Neolítico medio en la Vall Salina de Cardona (Bages, Catalunya). Tecnología, producción, utillaje lítico y prácticas experimentales. A M. S. Hernández, J. A. Soler, & J. A. López (Ed.), IV Congreso del Neolítico Peninsular, 27-30 de noviembre de 2006 (Vol. II, p. 184-192). Alacant: MARQ. Diputación Provincial de Alicante.

Fíguls, A., Weller, O., Bonache, J., & González, J. (2007). El método de producción minera durante el neolítico medio en la “Vall Salina” de Cardona (Cataluña, España). Estudio del utillaje lítico y prácticas experimentales de explotación minera. A N. Morère (Ed.), Las salinas y la sal de interior en la historia: economía, medio ambiente y sociedad. Inland salt works and salt history: economy, enviroment and society (Vol. I, p. 73-98). Madrid: Universidad Rey Juan Carlos – Editorial Dykinson.