IREC Lab = Archaeology + Networks + Digital Systems

Visió artificial

Des de la Grècia clàssica, la relació entre visió i coneixement ha estat objecte de reflexió. Plató va distingir entre opinió i coneixement científic: mentre que la primera es basa en les imatges i els objectes sensibles, el segon aspira a comprendre les idees i les estructures profundes de la realitat.

Avui sabem que la visió continua sent clau en la construcció del coneixement. El nostre cervell interpreta la informació visual per identificar objectes, formes i posicions en l’espai, una capacitat essencial per a la majoria de les nostres activitats.

En aquest context, la visió per ordinador (computer vision) esdevé una eina fonamental per a la recerca científica. Més enllà de la simple observació amb instruments òptics, permet analitzar imatges de manera automatitzada i extreure informació precisa sobre les propietats i el comportament dels objectes.

La visió artificial es basa en el reconeixement d’elements d’interès dins d’una imatge i en la deducció automàtica de les seves característiques tridimensionals. Mitjançant aquests processos, és possible identificar patrons, formes i traces que sovint passen desapercebudes a l’observació directa.

Per aquest motiu, des de l’IREC Archaeological Research Lab impulsem l’aplicació de la visió artificial en l’estudi del material arqueològic, amb l’objectiu de millorar l’anàlisi mecànica i funcional de les peces i obrir noves vies d’interpretació.

Fonts de llum i sistemes d’il·luminació

En els sistemes de visió artificial, l’elecció de la font de llum és un element clau per garantir una correcta adquisició i interpretació de les imatges.

Les principals fonts utilitzades són:

• LED (Light Emitting Diode): font d’energia radiant basada en l’emissió de llum produïda per l’excitació d’un semiconductor amb impureses controlades. Ofereix estabilitat, eficiència i gran control sobre la il·luminació.

• Làser i llum estructurada: s’utilitzen especialment per ressaltar relleus i obtenir informació tridimensional dels objectes.

Des del punt de vista òptic, la llum es pot modelitzar com un conjunt de raigs, fet que permet analitzar la formació de la imatge i optimitzar-ne el processament. Per aquest motiu, la selecció del tipus d’il·luminació és determinant dins de qualsevol sistema de visió.

Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG)

La creació de bases de dades analítiques per part de geòlegs i geògrafs, integrades en entorns SIG, permet una lectura multiescalar de les dinàmiques poblacionals i dels sistemes de difusió. Aquest enfocament facilita la formulació d’hipòtesis i la proposta d’escenaris a partir de processos de modelització i simulació espacial.

Al laboratori treballem principalment amb QGIS, una eina clau per a l’anàlisi geoespacial, la gestió de dades i la representació cartogràfica dels resultats.

Aquest enfocament es complementa amb l’aplicació d’eines d’anàlisi d’accessibilitat i mobilitat, com ara r.walk, que permeten modelitzar els desplaçaments en funció del relleu i altres variables ambientals. Això facilita una comprensió més precisa de l’organització del territori i de les dinàmiques d’ocupació i ús de l’espai.

Recursos naturals

L’estudi dels recursos naturals és fonamental per comprendre l’hàbitat de les comunitats humanes del passat. Analitzar l’entorn on es van establir permet entendre les condicions que van fer possible la seva permanència en l’espai i en el temps.

Els recursos naturals constitueixen la base de la subsistència —alimentària, social i econòmica— de qualsevol comunitat. Es tracta d’una necessitat humana universal, independent de la cronologia o del context cultural, que condiciona l’organització del territori i les formes de vida.

Aquests recursos no només permeten l’autosubsistència, sinó també l’obtenció de matèries primeres essencials, tant materials com immaterials, que l’entorn immediat pot no proporcionar directament.

Entre aquests factors, el sòl ocupa un paper central. La seva fertilitat i les seves característiques físiques determinen la disponibilitat de recursos com aliments, fibres o fusta. En aquest sentit, l’elecció dels assentaments no respon a l’atzar, sinó que està fortament condicionada per factors econòmics i ambientals que influeixen en les decisions humanes sobre l’ocupació del territori.

Anàlisi de les traces d’ús i mecànica de les peces de percussió

L’objectiu d’aquesta línia de recerca és classificar les eines lítiques en funció de la duresa dels materials sobre els quals van actuar, especialment en contextos d’ús per percussió.

L’anàlisi es basa en el principi que la profunditat d’impacte és inversament proporcional a la duresa del material i a la superfície de contacte. Aquesta profunditat correspon a la superfície activa de l’eina i permet inferir-ne la funcionalitat.

Equipament

• Estereomicroscopi binocular Zuzi (7x–40x)

• Estereomicroscopi triocular Kyowa Optical (7x–40x), amb videocàmera Zuzi

• Microscopi digital Dino-Lite AD4113T-I2V (20x–200x), amb llum infraroja i ultraviolada

• Microscopi estèreo trinocular amb zoom (3,5x–200x), muntat sobre base extensible amb abraçadora i equipat amb càmera de vídeo 1080P (48 MP, sortides 4K/2K HDMI, USB i targeta TF)

Il·luminació

• Làmpada AmScope LED (6 W, 6500 K) amb braços flexibles

• Làmpades LED flexibles (3000 K), model Jansjö

• Reflexió especular per a detecció de defectes superficials

• Il·luminador circular Euromex (7 W) per observació homogènia

Aquest conjunt de tècniques permet una caracterització precisa de les traces d’ús i una millor comprensió de la mecànica funcional de les eines lítiques.