L'IREC - Sal Cardonensis Project

Directors del projecte: Alfons Fíguls i Olivier Weller

Títol del projecte: Sal Cardonensis Project

Codi alfanumèric: 2018-SCP

Àmbit de recerca: Antropologia de la sal

Investigadors: Agustín Fuentes, Fidel Grandia, Katia Hueso, Aitor Henestrosa, Mireia Martínez, Judit Pons, Thomas Xaver Schuhmacher, Raül Segarra i Mercè Vendrell.

Prehistòria: Alfons Fíguls, Thomas Xaver Schuhmacher, Olivier Weller

Protohistòria i Història Antiga: Mireia Martínez i Raül Segarra

Edat Mitjana: Ferran Ruz

Història Moderna i Contemporània: Agustín Fuentes i Aitor Henestrosa

Eines SIG: Judit Pons

Geologia: Fidel Grandia

Biologia: Mercè Vendrell

Termins: 2018-2028

Introducció

La Vall Salina és un jaciment miner i arqueològic, excepcional i singular que fa des de més de 6200 anys s’explota. La sal cardonina ha jugat uns rols molt importants que han influenciat en les transformacions econòmiques i socials al llarg del temps.

El projecte que s’exposa aquí es treballa amb la nova disciplina proposada pel Dr. Marius Alexianu de la Universitat Alexandru Ioan Cuza (Iasi, Romania) l’any 2012: l’antropologia de la sal. El Dr. Alexianu vol anar més enllà de les Ciències socials i les Humanitats, planteja que hi ha una infinitat de disciplines que tenen com a objecte l’estudi del clorur sòdic. Proposa sobrepassar-les amb la utilització d’altres camps que permeten descobrir altres aspectes que es complementen perfectament en l’estudi de la sal i la humanitat. És a dir, s’ha creat una sinergia entre els diferents camps del coneixement.

Tot plegat, des d’una òptica el més àmplia possible, però no com a una exigència, sinó com a una necessitat generada per una realitat inqüestionable: la sal és el mineral que ha condicionat més la vida humana, des dels aspectes materials a les qüestions espirituals.

El nom del projecte és el resultat de combinar les dues llengües franques per excel·lència: el llatí (passat) i l'anglès (present).

Aquest projecte pretén posar en relleu el rol que tingué l’halita cardonina al llarg de la història i a l’hora donar-li un ús social i turístic perquè els resultats de la investigació han de ser compartits amb la ciutadania.

Vall Salina de Cardona. Els cercles representen els afloraments salins.

Resum del projecte

La Vall Salina és un excepcional jaciment on discorren 6200 anys de la mineria de la sal. Representa a la vegada l’únic jaciment de sal gemma d’Europa occidental accessible directament des de la pròpia superfície, com també l’explotació d’halita més antiga d’Europa. Una sal que ha tingut un rol molt important al llarg de la història per a Cardona i el seu entorn.

Per tal de poder analitzar el comportament humà envers la sal s’ha plantejat un projecte a llarg termini, a 10 anys, el Sal Cardonensis Project, on estudiem la totalitat de les reaccions del comportament humà davant la sal en el marc general de les interrelacions entre els éssers humans i la natura, on l'ésser humà, com a part de la natura, s'aprofita, a múltiples nivells, d'aquest mineral essencial.

Objectius del projecte

El principal objectiu del projecte és estudiar els efectes que ha generat el flux circular de la sal cardonina al llarg de la història. És una investigació de les relacions socials i econòmiques que s’estableixen a partir dels participants en l’activitat econòmica relacionada amb la sal. Ho plantegem a partir d’un flux circular molt senzill i aplicable a cada període històric.

Partim de l’explotació de sal (producció) i l’output d’un bé econòmic de múltiples aplicacions com és la sal que arriba als consumidors, els quals gràcies als seus béns econòmics faciliten la xarxa d’intercanvis o comercials.

Estat de la qüestió arqueològica

Des del fa més de 6200 anys, l’home ha explotat gairebé ininterrompudament l’halita que aflora al Salí, primer mitjançant una explotació preindustrial a l’aire lliure per convertir-se en una activitat industrial a partir de l’obertura del Pou del Duc, la primera mina de sal subterrània, oberta entre 1902 i 1905.

El sistema de producció va des de l’explotació dels recursos de propietat comuna fa més de 6200 anys a un sistema d’operació controlada des finals del Neolític-Calcolític fins a l’actualitat. La presència d’elements no miners, de cuina i constructius confirmaria, a falta d’estructures d’habitació, l’ocupació i control de l’explotació d’halita per part de determinades comunitats des del Neolític final.

A la Vall Salina, hi ha una concentració de sal gemma, silvinita, carnal·lita i guix, que en funció del període històric han suscitat un important interès econòmic intrínsec.

L’activitat productiva i d’intercanvi/comercialització, considerem que va ser important pels habitants de Cardona des del Neolític fins el 1716, quan amb el Decret de Nova Planta s’establí el monopoli reial de la sal i la riquesa passà a mans del rei d’Espanya. A partir del 1870, es reactivà l’activitat productiva i de comercialització amb mentalitat liberal; sent el punt més àlgid els darrers 61 anys amb gairebé 38 milions de tones de mineral.

Recomanacions

Bibliografia

Aranda, J., & Suñé, J. (2007). Estudi petrogràfic de les eines polides del terme municipal de Cardona (Bages). A A. Fíguls, & O. Weller (Ed.), Prehistoric and Protohistoric Workshop. Cardona 6 de desembre del 2003 (p. 119-126). Cardona: Institut de recerques envers la Cultura (IREC).

Bonache, J. (2007). Aplicación de algoritmos de Clustering a la clasificación del utillaje de piedra pulimentada lítica de Cardona (Cataluña, España). A A. Fíguls, & O. Weller (Ed.), Prehistoric and Protohistoric Workshop, Cardona 6 de desembre del 2003 (p. 135-140). Cardona: Institut de recerques envers la Cultura (IREC).

Fíguls, A. (1989). Aproximació a l'entorn arqueològic de la Vall Salina: la interacció amb el medi. Butlletí del Patronat Municipal de Museus de Cardona(6), 15-23.

Fíguls, A. (2004). El projecte arqueològic: Recuperació dels menhirs i els sepulcres neolítics i megalítics del terme municipal de Cardona Bages: La prospecció a la vall de Coma, Cap del Pont, Planès i Pla de Bergús. A M. Genera (Ed.), Actes de les Jornades d’arqueologia i paleontologia 2001. Comarques de Barcelona (p. 187-203). Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Fíguls, A. (2013). Assaig metodològic per a l’anàlisi de les eines lítiques mineres de tall i de percussió de la Vall Salina de Cardona (Bages). Bellaterra: Treball fi de Màster, Universitat Autònoma de Barcelona.

Fíguls, A. (2020). Das Vall Salina von Cardona (Katalonien): Abbau anhand mechanischer Methoden während der mittleren Jungsteinzeit 2 in Katalonien (4.200-3.300 v.u.Z.). A T. Stöllner, A. Aali, & N. Bagherpour Kashani, Tod im Salz. Eine archäologische ermittlung in Persien (p. 75-82). Bochum: Nünnerich-Asmus Verlag & Media.

Fíguls, A. (2021). L’explotació del Salí cardoní i l’influx a les comunitats del Neolític mig ple establertes en la Depressió Central Catalana, Prepirineu Central català i Pirineu andorrà. Bellaterra: Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona.

Fíguls, A. (En premsa). Salt mining using lithic tool. A 3rd International Congress on the Anthropology of Salt. Vitoria: Añanako Gatz Harana Fundazioa/ Fundación Valle Salado de Añana.

Fíguls, A., & Bonache, J. (1997). Estudi del material lític del Museu de Sal Josep Arnau (Cardona, Bages). A XXXIX Assemblea intercomarcal d’estudiosos. Cardona 22 i 23 d’octubre de 1994 (p. 143-162). Cardona: Foment Cardoní-Patronat Municipal de Museus de Cardona.

Fíguls, A., & Weller, O. (2006). La primera explotación minera de sal gema de Europa: "La Vall Salina" de Cardona (Barcelona). A I. Rábano, & J. M. Mata-Perelló (Ed.), Patrimonio geológico y minero: su caracterización y puesta en valor. Vo Congreso Internacional sobre patrimonio geológico y minero, St Corneli-Cercs, 2004. (p. 103-116). Madrid: Instituto Geológico y Minero de España (IGME).

Fíguls, A., & Weller, O. (2008). La primera explotación minera de sal gema de Europa (4500-3500 B.C.). La “Muntanya de Sal” y la “Vall Salina” de Cardona (Cataluña, España). A B. Castellón (Ed.), Sal y Salinas: Un Gusto Ancestral (Vol. 51, p. 19-29). México: Diario de Campo (Instituto Nacional de Antropología e Historia).

Fíguls, A., & Weller, O. (2008). La minería de la sal durante el Neolítico medio en la Vall Salina de Cardona (Bages, Catalunya). Tecnología, producción, utillaje lítico y prácticas experimentales. A M. S. Hernández, J. A. Soler, & J. A. López (Ed.), IV Congreso del Neolítico Peninsular, 27-30 de noviembre de 2006 (Vol. II, p. 184-192). Alacant: MARQ. Diputación Provincial de Alicante.

Fíguls, A., Bonache, J., Aranda, J., Suñé, J., Vendrell, M., González, J., . . . Sanz, J. (2007a). Neolithic exploitation of halite salt at the Saline Valley of Cardona Catalonia, Spain. A A. Fíguls, & O. Weller (Ed.), 1a Trobada internacional d'arqueologia envers l'explotació de la sal a la prehistòria i protohistòria. Cardona, 2003 (p. 181-200). Cardona: Institut de recerques envers la Cultura (IREC).

Fíguls, A., Weller, O., & Grandia, F. (2011a). La Vall Salina de Cardona: los orígenes de la minería de la sal gema y las transformaciones socioeconómicas en las comunidades del neolítico medio catalán. A F. J. Abarquero, & E. Guerra (Ed.), Los yacimientos de Villafáfila (Zamora) en el marco de las explotaciones salineras de la prehistoria europea (p. 49-83). Valladolid: Junta de Castilla y León.

Fíguls, A., Weller, O., Bonache, J., & González, J. (2007b). El método de producción minera durante el neolítico medio en la “Vall Salina” de Cardona (Cataluña, España). Estudio del utillaje lítico y prácticas experimentales de explotación minera. A N. Morère (Ed.), Las salinas y la sal de interior en la historia: economía, medio ambiente y sociedad. Inland salt works and salt history: economy, enviroment and society (Vol. I, p. 73-98). Madrid: Universidad Rey Juan Carlos – Editorial Dykinson.

Fíguls, A., Weller, O., Grandia, F., Bonache, J., González, J., & Lanaspa, R. M. (2013). La Primera Explotación Minera de la Sal Gema: La Vall Salina de Cardona (Cataluña, España) The First Mining Exploitation of Rock Salt: The "Vall Salina" of Cardona (Catalonia, Spain). Chungara, Revista de Antropología Chilena, 45(1), 177-195.

Fíguls, A., Weller, O., Grandia, F., González, J., & Bonache, J. (2010). La indústria lítica polida del Solsonià: estudi de la matèria primera, distribució de les eines polides i intercanvi a la Depressió Central Catalana i Prepirineu central català durant el neolític mitjà a Catalunya. A L. Fàbregas (Ed.), 2n Col·loqui d'Arqueologia d'Odèn. Home i Territori. Darreres investigacions al Prepirineu lleidatà 2006-2008 (p. 29-38). Solsona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

Fíguls, A., Weller, O., Grandia, F., González, J., & Bonache, J. (2011b). La primera explotació minera de sal gemma: la Vall Salina de Cardona (Bages). A Tribuna d’Arqueologia 2009-2010 (p. 85-111). Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Fíguls, A., Weller, O., Schuhmacher , T., Martínez, M., Segarra, R., Lanaspa, R., . . . Henestrosa, A. (En premsa). The Vall Salina: more than 6500 years of halite exploitation. Cardona, the salt of history. A M. Alexianu, R. Curca, O. Weller, & A. Dumas, First International Congress on the Anthropology of Salt. 20–24 August 2015 “Al. I. Cuza” University of Iași. Iași: University of Iași.

Fuentes, A. (2001). L'activitat productora de la sal a la Cardona contemporània (s. XIX-XX). A E. Barrera, & A. Serena (Ed.), La sal (p. 67-75). Cardona: Patronat Municipal de Museus de Cardona.

Grandia, F. (2007). Introducció a la geologia de la formació salina de Cardona. A A. Fíguls, & Weller, O. (Ed.), 1a Trobada internacional d'arqueologia envers l'explotació de la sal a la prehistòria i protohistòria (p. 19-24). Cardona: Institut de recerques envers la Cultura (IREC).

Pons, J., & Fíguls, A. (en premsa). Topography and toponymy of Vall Salina of Cardona. An approach to a singular space. A 3rd International Congress on the Anthropology of Salt. Vitoria: Añanako Gatz Harana Fundazioa/ Fundación Valle Salado de Añana.

Schuhmacher, T. X., & Fíguls, A. (2007). Una punta de lanza de Cardona (Bages, Barcelona). A A. Fíguls, & O. Weller, Prehistoric and Protohistoric Workshop. Cardona, 6 de desembre del 2003 (p. 19-36). Cardona: Archæologia Cardonensis II Institut de recerques envers la Cultura (IREC).

Vendrell, M. (2001). Estudi florístic a l'entorn de la Muntanya de Sal. A E. Barrera, & A. Serena (Ed.), La sal (p. 101-111). Cardona: Patronat Municipal de Museus de Cardona.

Vendrell, M. (En premsa). Landscape sequence of Vall Salina of Cardona: from the potential vegetation to the current vegetation. Halophyte species. A 3rd International Congress on the Anthropology of Salt. Vitoria: Añanako Gatz Harana Fundazioa/ Fundación Valle Salado de Añana.

Weller, O., & Fíguls, A. (2006). Première extraction de sel minier : place et rôle du sel de Cardona dans le Néolithique moyen catalan (4200-3500 avant J.-C.). Les Cahiers du Sel(19), 17-26.

Weller, O., & Fíguls, A. (2006). Première extraction de sel minier: place et rôle du sel de Cardona dans le Néolithique moyen catalan (4200-3500 avant J.-C.). Les Cahiers du Sel(19), 17-26.

Weller, O., & Fíguls, A. (2007). L'intercanvi com a dinamitzador econòmic del Neolític mitjà a Catalunya i la primera explotació minera de sal gemma d'Europa: la vall Salina de Cardona (Barcelona). Cota Zero(22), 101-111.

Weller, O., & Fíguls, A. (2007). Première exploitation de sel gemme en Europe: organisation et enjeux socio-économiques au Néolithique moyen autour de La Muntanya de Sal de Cardona (Catalogne). A A. Fíguls, & O. Weller (Ed.), 1a Trobada internacional d'arqueologia envers l'explotació de la sal a la prehistòria i protohistòria. Cardona, 6-8 de desembre del 2003 (p. 201-219). Cardona: Institut de recerques envers la Cultura (IREC).

Weller, O., & Fíguls, A. (2008). Première extraction de sel minier: place et rôle du sel de Cardona dans les échanges communautaires du Néolithique moyen catalan. A M. S. Hernández, J. A. Soler, & J. A. López (Ed.), IV Congreso del Neolítico Peninsular, 27-30 de noviembre de 2006 (Vol. I, p. 353-360). Alacant: MARQ. Diputación Provincial de Alicante.

Weller, O., & Fíguls, A. (2010). Las herramientas líticas del Solsonià: distribución de los útiles de corneana e intercambios durante el neolítico medio catalán". La “Vall Salina” de Cardona y la minería de la sal. A S. Domínguez-Bella, J. Ramos, J. M. Gutiérrez, & M. Pérez (Ed.), Minerales y rocas en las sociedades de la prehistoria (p. 214-223). Cádiz: Ed. Grupo HUM-440, Universidad de Cádiz.

Weller, O., & Fíguls, A. (2012). Los intercambios a media y larga distancia y el rol de la sal en el Neolítico medio en el Altiplano y Prepirineo central catalán. A M. Borrell, F. Borell, J. Bosch, X. Clop, & M. Molist (Ed.), Xarxes al neolític. Circulació i intercanvi de matèries, productes i idees a la Mediterrània occidental (VII-III mil·lenni aC) (Rubricatum, 5 ed., p. 201-211). Gavà: Museu de Gavà.

Weller, O., & Fíguls, A. (2013). Die erste Steinsalzgewinnung Europas und der Tauschhandel als wirtschaftlicher Dynamisierer der mittleren Jungsteinzeit in Katalonien. Archäologisches Korrespondenzblatt, 43(2), 159-173.

Weller, O., Fíguls, A., & Grandia, F. (2007). Première carrière de sel gemme européenne : le Vall Salina à Cardona Catalogne, Espagne. Technologie, minéralogie et pétrologie de l’outillage lithique. A Dumitroaia G., D. Monah, O. Weller, & J. Chapman (Ed.), L'exploitation du sel à travers le temps. Actes du colloque international de Piatra Neamt. Roumanie, 21-24 octobre 2004 (p. 115-134). Piatra Neamt: Muzeu Piatra Neamt.

Page updated

Report abuse