La metodologia de funcionament de la cooperativa sol ser la sociocràcia.
Segons G.Enderburg i John Buck, “el terme sociocràcia es refereix a un model de governança i presa de decisions que permet que una organització es comporti com un organisme viu, capaç d’autoorganitzar-se. Per a fer això possible, la sociocràcia permetrà a tots els components de l’organització exercir el poder sobirà sobre la gestió de la totalitat, com és el cas dels organismes vius”.
Per a la sociocràcia, el poder no correspon a qui realitza aquesta funció sobre els altres, sinó que està repartit entre tota l’organització, assumint un lideratge compartit. Això implica que cadascú és responsable d’allò que fa i no s’amaga en factors externs, i també que la creativitat i les solucions poden arribar des de qualsevol lloc.
La sociocràcia es caracteritza per:
Estructura. L’autoritat es descentralitza el màxim possible en petites unitats organitzatives (en el nostre cas comissions), amb completa llibertat organitzativa i amb una fita a assolir.
Aprenentatge. Existeix una retroalimentació constant i tan ràpida com sigui possible.
Presa de decisions. Les decisions es prenen per consentiment. D’aquesta manera s’eviten els consensos que en el fons acaben donant poder a les minories amb abús de la seva capacitat de bloqueig o veto. Consentiment implica que ningú té una objecció a fer. I quan existeix aquesta objecció, s’ha d’explicar el fonament i, entre tots, es busca la manera de solucionar l’objecció. A més, tots els rols són escollits entre tots. Aquesta forma de presa de decisions serà utilitzada tant en les assemblees com en les comissions.