l'assetjament d'Eurídice

Em dic Eurídice o, millor dit, em deia Eurídice, perquè us parla des de l’inframón l’ombra de la nimfa Eurídice. Tothom coneix la meva tràgica història; tothom sap que el meu estimat espòs, el músic Orfeu, fill del déu Apol·lo, va venir a rescatar-me a la profunditat dels inferns després que un mal dia una víbora em va picar provocant-me la mort; i que casi ho va aconseguir, casi perquè quan jo ja estava de nou amb un peu a la superfície on habiten els vius, el meu estimat es va capgirar per comprovar si li seguia i en aquell just moment el déu dels inferns, Hades, em va fer retornar cap als inferns. 

Això ja ho sap tothom; el que no sap tothom és que el que dia que em picar la mortífera serp jo estava distreta recollint fruites al bosc i el jove Aristeu, un altre dels fills del déu Apol·lo, es va fixar en mi. Irrefrenable en els seus desitjos, Aristeu es va llançar sobre mi i jo vaig intentar escapar però em va acorralar, vaig ensopegar i vaig caure en un niu de serps verinoses. 

La resta de la meva història ja la sap tothom; el que ha caigut en l’oblit és que vaig ser víctima de l’assetjament del jove Aristeu, del qual vaig intentar fugir fins trobar-me amb la mort. 

Text elaborat per Lluc Soler i Gerard de Cara (II BAT), amb les veus d'Amy Scorza i Sara Sánchez (I BAT)