El rapte de Proserpina

Jo soc Proserpina i la meva mare és Ceres, la deessa de l’agricultura i del creixement de les plantes, i el meu pare és el totpoderós Júpiter, déu del cel i el raig. Una dia qualsevol, estava passejant tranquil·lament amb les meves amigues recollint flors, i Plutó, el déu sobirà de la mort que habita a l’inframón, em va veure. Es va enamorar perdudament de mi i, sense més, assegut en un carro negre tirat per quatre cavalls negres em va raptar per portar-me amb ell al seu fosc regne per fer-me la seva dona. Mentrestant, la meva mare em va buscar desesperadament per tot arreu i, apenada, va deixar que les flors s’assequessin i també va deixar de sembrar de manera que no va créixer més el blat ni els fruits als camps. 

Per fortuna, el meu pare Júpiter va arribar a un acord amb Plutó i sis mesos a l’any el meu marit em permet retornar a la superfície de la Terra per estar amb la meva estimada mare, la qual contenta dona pas a l’esplendor de la primavera i l’estiu; els altres sis mesos visc sota terra amb el meu espòs Plutó, com la llavor que s’enterra; és l’època de la tardor i de l’hivern, quan la meva mare em troba tant a faltar que els camps i els boscos són un reflex de la seva enyorança envers la filla perduda.