Andròmeda

La meva mare, la reina Cassiopea, que és la més bonica de tot el regne, s’ho té ben cregut; no la qüestiono, perquè jo, Andròmeda també soc molt bonica gràcies al fet que he sortit a ella. Un dia les nimfes enfadades amb la meva mare, de tant de presumir, van decidir queixar-se al seu pare, el rei del mar Posidó. Aquest, per venjar les seves nimfes, va cridar un monstre marí, el Cetus, que va posar en perill a tot el regne de Cassiopea, la meva mare. 

Després, se li va ocórrer que per salvar el regne havia de sacrificar la seva filla, per tant, a mi. Em van encadenar en una roca, però, per sort, va venir un heroi, un tal Perseu i descaradament va demanar-li a la meva mare casar-se a mi a canvi d'alliberar-me. I és així com vaig passar de ser sotmesa i empresonada, a una esposa d’un gran heroi, sense ni obrir ni la boca; “uff”, quina sort que vaig tenir.