L'assetjament de Dafne

Transcripció de l'àudio

Ara que ja no soc una nimfa i que he perdut la meva forma humana us explico com vaig acabar així. Un dia el déu Apol·lo sense saber per què em va començar a perseguir desitjant unir-se a mi. Però jo fugia més veloç que la brisa lleugera i no em deturava en sentir les seves declaracions d’amor. Em deia: t’estimo; no corris tant t’ho prego; deixa de fugir. Apol·lo mogut per l’esperança i jo per la por, ell era més ràpid i no em permetia un moment de repòs; va encalçar la meva esquena i va llançar el seu alè sobre els meus cabells escampats pel coll. Jo vaig empal·lidir esgotada i, vençuda per l’esforç de la vertiginosa fugida vaig cridar al meu pare, el rei del riu Peneu: “Ajuda’m pare! Ajuda’m! Destrueix la meva figura, aquesta que m’ha fet ser massa desitjada!” I així és com em vaig convertir en un llorer, per evitar que el déu Apol·lo consumís el seu amor vers a mi.

Text elaborat per Emma Martin i Pau Ortal (II BAT), amb la veu d'Emma.