Dànae: cambra del sofriment

Jo soc Dànae, princesa d’Argos, filla del rei Acrisi i de la reina Eurídice.

Recordo la història molt clarament.

El meu pare, el rei Acrisi, un oracle li va advertir que el seu net l’enderrocaria.

El meu pare tenia tanta por de la profecia que em va fer tancar en una cambra de bronze on cap home em podria arribar.

Però el déu Júpiter va trobar una manera de fer-se amb mi, seduït per la meva bellesa intuïda a través de les escletxes de la meva presó. Empresonada com jo estava, es va transformar en una pluja d'or i a través del terrat de la meva cambra em va impregnar i em va deixar embarassada.

Vaig donar a llum tota sola a la meva cambra presó i vaig nodrir al meu fill en secret, fins que el meu pare, el rei, ens va sorprendre: acte seguit, va ordenar ficar-nos al meu nadó i a mi en un cofre i llançar-nos al mar a una mort segura, però vam sobreviure gràcies al poder diví de Júpiter i vam marxar a l'exili.

Vam acabar a les costes de l'illa de Sèrifos, on vaig conèixer un home bo anomenat Dictis, que va oferir-nos aixopluc a mi i el meu fill, però el seu germà, l'infame tirà Polidectes, es va enamorar de mi. Al principi vaig intentar ignorar els seus avenços, però les coses ràpidament se'n van anar de control, va enviar el meu fill Perseu a moltes missions perilloses per allunyar-lo de mi, i durant aquestes missions torturava Dictis, el seu propi germà, el més semblant que tenia el meu fill a una figura paterna. Ell m'exigia plaer, i si no complia, Dictis moriria.

Afortunadament, quan Perseu va tornar de la seva missió per matar la Medusa, de mirada petrificant, va utilitzar el mateix cap tallat de la Medusa per petrificar Polidectes i els seus servents. Per fi sóc lliure i mestressa del meu cos, però encara m’enrecordo com si fos ahir, tancada a la cambra de bronze a les fosques amb el meu petit…