Aquí us presentem els nostres editorials i cartes al director.

L'assetjament escolar està evolucionant, cada vegada va a pitjor. Els següents casos, en són un exemple.

Les bessones de Sallent (2023)

Dues germanes de 12 anys es van precipitar des d’un balcó. Una va morir i l’altra va resultar greument ferida. Posteriorment, es va saber que patien assetjament per diversos motius: una d’elles volia ser tractada com a noi i, a més, totes dues rebien burles pel seu accent. El cas, finalment, es va arxivar, tot i que es va confirmar que existia “cert” assetjament.

Dades recents del REVA i la USAV (cursos 2023–2025)

El registre de violències contra l’alumnat a Catalunya (REVA) va comptabilitzar 1.333 possibles casos d’assetjament escolar només a l’inici del curs passsat. Representen prop del 29% de totes les situacions de violència escolar. El Departament d’Educació ha remarcat la necessitat de millorar la prevenció i la detecció precoç.

Increment general dels casos d’assetjament

La USAV (Unitat de Suport a l’Alumnat en Situació de Violència) va registrar 2.799 possibles situacions de violència el curs 2023–2024, el doble que el curs anterior.

L’assetjament entre iguals és la forma més freqüent dins d’aquestes notificacions.

Des del curs 2020–2021 fins al 2023–2024 els casos gestionats han augmentat aproximadament un 200%, arrel de l’augment de les denúncies.

El cas de la Kira (2021)

La Kira, una noia de 15 anys, es va suïcidar i la seva família va assenyalar l’assetjament escolar com una causa possible. La investigació judicial, però, no va poder demostrar un bullying sistemàtic per part del centre educatiu. 

És una pena que passi això perquè hi ha molts nens i nenes que moren tenint tota la vida per davant.

El 8 de març, una data molt felicitada. Segur que algun cop li has dit a una dona: “Felicitats, és el Dia de la Dona.” Però, realment és un dia per felicitar? Pensa-ho: què celebrem? Sí!, el 2023 van morir 51.100 dones a mans dels seus familiars! És això un motiu per celebrar?

El Dia de la Dona no és una festa, sinó un crit d’ajuda. Un crit per aquelles dones d’Àfrica o a Orient Mitjà que no tenen accés a l’educació o que encara avui pateixen la mutilació genital femenina (MGF), una pràctica que els hi treu salut, dignitat i veu. Un crit per aquelles nenes a qui se’ls roba la infància, obligant-les a casar-se sent només unes criatures.

Nosaltres no lluitem per les dones dels països europeus, on almenys les lleis ens protegeixen. Lluitem per les que no poden lluitar, per les que han de viure amagant els seus somnis sota un vel imposat.

El pròxim 8 de març, no felicitis. Pregunta’t: què pots fer per canviar aquestes desigualtats? Actua. Cada petit gest pot ajudar a construir un món més just per a tots.

A mi no m’acaba d’agradar el Dia de la Dona. No és que estigui en contra de les dones, però trobo que és una mica injust que només es celebri un dia per elles i no n’hi hagi un pel mateix pels homes. Sempre es diu que volem igualtat, però llavors per què només hi ha un dia especial per a un sol gènere?

A més, a l’institut sempre ens fan fer treballs, murals i activitats sobre les dones famoses o la igualtat, però molts companys ni hi posen atenció i només ho fan perquè toca. Sembla més una obligació que una cosa realment important. Llavors, quin sentit té?

També em sembla que algunes persones només es recorden de la lluita feminista aquest dia. Durant tot l’any no fan res, però quan arriba el 8 de març, tothom penja coses a les xarxes i sembla que siguin molt feministes, però només per quedar bé.

Durant el 3r trimestre del curs 23-24 es va dur a terme una competició de futbol a l’institut Miami, que es diu Kings League, que va tenir molt d'èxit i va tenir tots els futbolistes del centre molt entretinguts.

Les normes de la nostra Kings League són una mica peculiars... per exemple: 

• Els entrenadors són els professors del centre i poden tindre entre un i dos equips.

• La competició es juga a un camp de mides de futbol sala.

• Cada equip té entre 6 i 5 jugadors, d'entre 12  i 16 anys.

• Cada equip té les seves cartes que afavoreixen als equips, com la del penalti shootout o dos minuts de gol doble.

• Les cartes es van donant durant els partits i es poden gastar o guardar-les per partits importants o per la final de la competició.

• Pel que fa als punts:

  • • si guanyes un partit aconsegueixes 2 punts però si fas alguna falta a l'equip contrari te'n resten 1

    • si empates te donen 1 punt però si tornes a fer una falta te tornen a restar 1 punt,

    • si no guanyes el partit i el contrari fa una falta te donen 1 punt

És importantíssim que tornem a organitzar una Kings League perquè amb aquesta competició ens podem distraure 15 minuts al pati i podem competir  amistosament amb els nostres amics.

Normalment, cada any l'institut Miami Platja organitza una excursió de tutoria a l’inici de curs amb els alumnes de 1r, 2n, 3r i 4t. Aquesta sortida és una activitat molt esperada pels alumnes, ja que és una bona oportunitat per gaudir de l'exterior i passar un dia diferent fora de l'aula i a la vegada conèixer millor els teus companys de tutoria i el teu tutor o tutora fora de l'aula. Aquest curs 24-25, però, no s'ha pogut fer per culpa del mal temps. 

Enguany, el vent fort i la pluja van fer difícil garantir la seguretat i el benestar de tots els participants, ja que les previsions indicaven que el temps no milloraria. Per tant, davant d'aquestes circumstàncies, s'ha decidit ajornar l'excursió fins a 3 vegades i al final s'ha hagut de cancelar. Ens nostres pares han rebut molts missatges de Dinantia, però finalment no s'ha fet.

Arran del debat al Parlament sobre l'ús del mòbil a les aules de casa nostra, encetem el nostre propi DeBaD sobre el tema. 

Els dispositius mòbils han evolucionat i han canviat les nostres vides des que es van crear. És ben cert que són terriblement útils i molt eficients tant per a la comunicació, la feina, diversió o, en general com vivim  el nostre dia a dia.

Malgrat les moltes aportacions positives de la tecnologia, sempre hi ha un “però” i és que actualment l'ús de mòbils, pantalles i dispositius ha arribat a perjudicar els més joves.

Tots estem d’acord que tota aquesta tecnologia pot donar-nos una comoditat més elevada, com l'accés a internet, comunicació instantània i accessibilitat, i les innombrables formes d'entreteniment. 

Els mòbils poden ser una bona opció fins i tot per a un menor d’edat, no alguna cosa per a la qual sigui desfavorable, però cada progenitor ha de tenir els avantatges i desavantatges presents i decidir quan és millor, quan és convenient o no, que els seus fills comencen a utilitzar-los.

A banda de tot el que hem dit anteriorment, ens preocupa el tema de l'addicció d'estar enganxats al mòbil o a l’ordinador tot el dia, la distracció a l'hora d'estar a classe o fent deures. 

També perjudiquen en la salut mental i sobretot la majoria de joves fan un ús excessiu fins i tot a la nit arribant a interferir en les hores de son.

Els experts suggereixen que l'edat adequada per lliurar un mòbil als fills no és fins que tinguin una edat adequada de maduresa i consciència social, entre 12-14 anys. Però avui dia els pares els regalen als fills ja sigui perquè se'ls demanen o perquè els seus amics i amigues ja tenen un, tenint així els mòbils en una edat no adequada, on els pares li han arribat a donar a alguns amb 5 o 8 anys, on  no són tan conscient de les seves accions.
Sobretot si s’utilitza el móvil a edats tempranes pot arribar a ser peligros per al desenvolupament social. Els joves necessiten relacionarse amb les persones de les seves edats i no a través de la tecnologia, perque d'aquesta manera es perden la interacció personal.

En conclusió, hi ha que fer un ús responsable del mòbil i donar-li exemple als joves, i decidir quan i en quin moment és el millor moment per a què comencin a fer uns de la tecnologia, per una altra part,  més que per la necessitat d’adquirir el telèfon mòbil, es tracta de d'haver fet un procés en el que es fa un procés d’informació, on els pares acompanyen i introdueixen poc a poc als menors a utilitzar el mòbil i les xarxes socials.

Una de les preguntes que més ens fa ballar el cap últimament és “a quina edat hem de tenir mòbil els joves?” La majoria de pares opinen que l’edat recomanable és als 12 anys, però últimament s’està difonent la idea d’allargar aquesta edat fins als 16 i, fins i tot, un petit grup de població, més radical, defensa l’edat dels 18 com la més apropiada. Però, en realitat, no hi ha una resposta correcta per a aquesta pregunta.

Al nostre institut, el 95% de l’alumnat ja té mòbil abans d’entrar en aquesta etapa educativa i aquest percentatge no només es produeix en el nostre institut sinó també a la majoria d’instituts.

Criteris importants

Evidentment, encara que no hi hagi una edat establerta per tenir el primer mòbil, els pares o tutors han de tenir en compte alguns criteris importants a l'hora de prendre aquesta decisió.

En primer lloc, la maduresa: l'adolescent ha de saber gestionar el seu temps en la pantalla, saber els perills que hi ha darrere de la pantalla i saber fer-ne un bon ús del mòbil. En segon lloc, cal establir-hi uns límits i, per últim, esbrinar si és necessari per a la seva formació escolar, si el centre educatiu de l'adolescent utilitzen apps com classroom.

I per què no?

Com ja hem dit, hi ha famílies que decideixen restringir als seus fills l'accés al mòbil fins als 18 anys, fins als 16 anys i la majoria fins als 12 anys (quan entren a l’ ESO). En els primers casos, però, els adults estan allunyant els seus fills de la realitat. Ara tots els joves anem amb mòbil i el fem servir molt. Pares, no donant un mòbil als vostres fills, esteu aïllant-lo del que és el món avui en dia.

Està clar que l’edat de l'adolescent és un tret a tenir en compte a l'hora de prendre una decisió tan important, però, més enllà de l’edat, el més important és la maduresa que tingui i la confiança que tingueu amb el vostre fill. Pares: parleu-ne primer i després decidiu, confieu amb els vostres fills.

Debat culinari

Últimament ha estat circulant una pregunta entre els cuiners, i un debat entre els alumnes de 3r de l’institut Miami: Quina és millor, la truita amb ceba o  sense ceba?

Sense cap mena de dubte la truita de patata amb ceba sempre serà la millor, perquè la ceba afegeix al plat molta més sucositat. Per a molts, la suavitat que la ceba atorga a la truita, li dona un toc dolç que és impossible d'aconseguir sense.

A més, la ceba conté vitamines A, B6, C i E i minerals com el sodi, el potassi o el ferro, i a més convé destacar que és una bona font de fibra i àcid fòlic.

No hi ha dubte que hi ha moltes variacions gastronòmiques d’aquesta recepta, ja que pot estar calenta, caramel·litzada o fregida. Gràcies a la ceba qualsevol pot donar toc més personal a aquest plat tan tradiccional, que tenim a totes les cases.

Si a casa teva la feien d’aquesta manera, llavors la millor truita, irremeiablement és la que porta ceba, sempre estarà més bona. 

Sucosa i esponjosa amb la ceba és més sabrosa. Dona-li la volta a la truita perquè serà gratuïta.

A l’institut hi ha una discusió de si la truita de patates ha de portar ceba o no. Quina és millor, la truita de patata amb ceba o sense?

Aquest debat no sols és a l’institut, també és a tot Espanya i aquesta opinió divideix la nostra societat en dos. 

A cada taula, hi ha opinions per a tots els gustos, fins i tot algunes opinions insensates. Hi ha qui pensa que la truita ha de portar ceba perquè li dona un sabor dolç però a mi em sembla un sabor innecessari.

Quant al debat de si incorporar o no la ceba als ingredients, no se sap tampoc quan es va iniciar i al final es redueix a una qüestió del gust de cadascun. Les persones la prefereixen amb ceba però la veritat és que els premis a la millor truita d'Espanya se l'han emportat durant dos anys consecutius truites que no contenien ceba; amb això, ja està tot dit.