La majoria dels joves que acudeixen a l'espai (Palau Alós) tenen entre 16 i 25 anys, són en la seva gran majoria de gènere masculí.

Gran part dels joves van migrar sols i no tenen suport familiar ni social a la ciutat. Tampoc parlen o entenen l'espanyol i el català. Alguns joves als quals el projecte estava destinat es troben en situació de carrer i/o consumeixen tòxics i veuen el Palau Alós com un refugi.

Necessitats dels joves del Palau Alós

• Suport per a aprendre l'idioma parlat a Barcelona (català i/o castellà)

L'idioma és molt important perquè ens ajuda a fer coses que necessitem tots els dies, com menjar, dormir, parlar amb altres persones i accedir a recursos com els serveis socials. Quan parlem, podem dir el que volem o necessitem, per això, l'idioma és una eina bàsica que ens permet desenvolupar-nos en la nostra vida diària.

• Informació sobre serveis de salut i prevenció inclosa la salut mental

La immigració pot ser considerada com un factor de risc per a la salut mental. Aquest procés de migració moltes vegades pot ser molt traumàtic. Ja sigui per les motivacions que han empès a aquests joves a emigrar (guerres, pobresa, injustícies socials, cerca d'un futur millor, etc), el viatge de migració en si (situacions molt pròximes a la mort, abusos, etc) i l'arribada al país receptor (prejudicis i rebuig per part de la població local, falta de xarxa social, familiar i acompanyament).

Totes aquestes circumstàncies fan que puguin trobar-se en una situació de molta vulnerabilitat i d'alt risc d'exclusió social. Sumant a tot això, el fet que molts d'aquests joves viuen al carrer, consumin tòxics i/o delinqueixen. Aquest escenari configura una salut mental escassa o vulnerable. A més, no oblidem que es troben en l'adolescència, una etapa difícil en si mateixa.