Me llamo Adam Bachiri y soy estudiante de pastelería. La pastelería es mi pasión, y cada día me motiva aprender nuevas técnicas y mejorar mis habilidades.
Me interesa crear postres que combinen sabor, estética y originalidad. Para mí, cada elaboración es una forma de expresar creatividad y atención al detalle.
Ya sea a través de recetas tradicionales o propuestas más modernas, siempre busco aportar mi propio estilo. Mi objetivo es seguir creciendo en el mundo de la pastelería y superarme en cada creación.
Avui ha sigut un dia entretingut però una mica estressant. A l’aeroport, a l’hora de facturar les maletes, hi havia un grup d’esportistes olímpics que feien una cua enorme. El vol va durar unes cinc hores i es va fer pesadet. Quan vam aterrar, ens van venir a recollir i vam anar en dos cotxes cap als apartaments. Allà ens van donar les claus i ens van explicar com funcionava tot.
Un cop cadascú era a la seva habitació, vam desfer les maletes i al cap d’una estona ens vam trobar tots a baix per anar a sopar. Vam acabar al restaurant Kalamaki, on vaig tastar un plat típic: "Chicken souvlaki". Era com un entrepà de pita amb pollastre i patates a dins, molt bo, tot i que jo hauria afegit alguna salsa o un toc dolç per millorar-ho una mica (manies de pastisser...).
Després vam fer una volta i vam prendre alguna cosa, i ja cap a l’habitació a descansar.
Avui ens hem llevat a les 7 del matí per començar el primer dia de pràctiques. Un cop a l’hotel, ens han donat esmorzar mentre esperàvem el nostre tutor, que resulta ser el mateix director. Quan ha arribat, ens ha fet una volta per les instal·lacions i després ens ha presentat al cap de cuina, en George.
Ens han posat a fer gofres i altres feines que ens anaven demanant. A les 11 hem fet una pausa fins les 12, i cap a la 1 hem tornat als apartaments.
Avui ha sigut un dia bastant tranquil. M’he llevat a les 7:20 i m’he dutxat per espavilar-me abans d’anar a les pràctiques. Un cop allà, el primer que hem fet ha sigut netejar la cuina. Després m’he posat a omplir el bufet i a revisar que tot estigués en condicions. Hem anat fent feina fins a les 14.30, que ha sigut quan hem plegat. En sortir, hem anat a comprar per fer el dinar. Hem cuinat arròs pilaf amb nata i pollastre . Després hem fet una mica de sofà mentre esperàvem els col·legues. Al cap d’una estona m’he canviat per sortir a sopar fora. Hem anat al Pizza Mia i, un cop hem acabat, hem donat una volta abans de tornar a l’apartament a descansar i jugar una partida a l’1.
Avui m’he llevat a les 7, m’he dutxat i cap a les pràctiques al Sun Hall Hotel. Avui hi havia més feina i ens han ensenyat algunes receptes locals. A les 14.30 hem sortit i hem anat a comprar verdures. Per dinar hem fet carn picada amb verduretes i arròs d’ahir. Després hem descansat una mica. Cap a les 17 hem anat a rentar roba i més tard hem anat al Salt Lake a veure la posta de sol i fer fotos. De tornada hem comprat patates i hem fet truita amb ceba. Després de sopar, hem anat a fer un tomb per la platja i a descansar.
Avui m'he llevat cap a les 7 y mitjame fet una dutxa arpida i hem sortit cap al hotel com avui no hi eran encara els altres nois de practiques teniem mes efina aixi que ens han separat als tres per que anem fen diferents tasques com tallar haloumi( formatge tipic) netejar sindria anar vigilant el buffet i netejant la cuina.Al tornar als apartaments hem cuinat el dinar hem fet una siesta ens hem llevat cap a l'hoa de sopar i hem sortit a sopar fora
Avui que era divendres m'he llevat a la mateixa hora de sempre per anar cap a les pràctiques avui ha sigut també un dia tranquil reposar bufet ajudar en la cuina en preparacions rient una mica amb els companys i esmorzar tranquil·lament a les 23 fins a les 12 que hem de tornar cap a dins a fer més feina després de terminar tot vam sortir uns 15 minuts abans, ja que avui hem d'anar a Nicòsia a fer una sortida cultural hem anat a les zones on es va produir part de l'invasió dels turcs i que ara fa que es separi el país amb una green line. Que està protegit activament la zona per militars, per a que no traspassi la gent i quarte'ls de l'ONU que marcan que l'altra costat és terra de ningú
Avui m'he llevat cap a les 9:30 del matí per posar la rentadora. Un cop vam posar la roba, vaig tornar als apartaments per fer-me una dutxa. Després de la dutxa, vaig anar a recollir la roba de la rentadora i a preparar l'esmorzar. Quan van ser les 12, vam sortir amb el professor cap a Kurion, un assentament arqueològic situat a una hora de Làrnaca en cotxe. Un cop allà, el pare del professor ens va fer unes explicacions sobre el lloc, i després vam continuar el nostre camí cap a la platja d'Afrodita, que segons la llegenda, té la capacitat de rejovenir a qui es banyi a les seves aigües.
Vam passar una estona a la platja. Jo vaig entrar a l'aigua, però no vam estar-hi gaire temps, ja que el professor volia portar-nos a una altra platja per banyar-nos-hi bé. Quan vam arribar a la nova platja, vam entrar a l'aigua i vam fer una cursa fins a la boya. Un cop sortits, en Gerard, la Vera, la Jana i jo vam anar a dinar a un restaurant que hi havia a prop.
Al tornar a l'apartament, vaig caure directament al llit, mort de cansament, i vaig dormir sense pensar-hi gaire.
Avui m'he llevat molt tard, cap a les 12 aproximadament. M'he aixecat per esmorzar, i tan bon punt he acabat, m'he quedat adormit a la cama, dormint unes altres 3 hores fins a les 16:00. Quan m'he despertat, aquesta vegada he decidit prendre’m un got de Coca-Cola i vaig començar a mirar la sèrie Black Mirror. Com que no tenia moltes ganes de sortir i seguia una mica cansat, li vaig demanar al Gerard, que havia sortit a dinar, si em podia portar un menú del McDonald's per sopar. Quan van arribar a casa, vaig sopar amb ells i, un cop vaig acabar, vaig anar directament a dormir perquè seguia esgotat, sabent que l'endemà tenia pràctiques i volia descansar per no llevar-me cansat.
Avui la meva companya, Vera, no es trobava bé, així que en Gerard s'ha quedat als apartaments amb ella per cuidar-la. Jo, per la meva part, he anat a les pràctiques. Com que no hi era cap dels dos, ha estat un dia força entretingut en termes de feina. He hagut de fer tot el que ells dos solien fer, i com que no hi havia massa gent, la feina s'ha resolt ràpidament. Les hores han passat volant, i quan m'he adonat, ja eren les 2:30. Era el moment de tornar als apartaments.
Un cop allà, m'he fet una petita migdiada fins a les 17:00. En despertar-me, tenia gana, però com els meus companys ja havien dinat, m'he preparat una pasta carbonara per al dinar. Quan vaig acabar, vaig sortir una estona a prendre l'aire. Cap a les 21:00 vaig decidir anar a sopar al Kalamaki, on vaig menjar un chicken souvlaki amb una Coca-Cola Zero. Quan vaig acabar, amb la panxa plena i només ganes de dormir, vaig tornar al pis i vaig caure directament al llit.
Avui m’he llevat a la mateixa hora de sempre, tot i que una mica més cansat. Quan m’he aixecat, m’he rentat les dents i he sortit cap a les pràctiques amb en Gerard, ja que la nostra companya segueix trobant-se malament. Al arribar, el nostre company de feina, Kyragos, ens ha portat unes begudes, com fa cada matí, i hem anat bevent mentre fèiem la feina.Hem tingut el descans a les 11, ja que avui no vam esmorzar, ja que anàvem picant coses mentre treballàvem. Durant el descans, vaig agafar 2 o 3 cosetes, vam menjar i ens vam asseure a la zona dels treballadors. Quan va acabar l’hora de descans, vam tornar a la cuina per començar a preparar el menjar per demà. Cap a les 14:30, ens vam acomiadar i vaig tornar a l'apartament.Vaig fer una petita migdiada fins a les 18:00. Quan m’he despertat, vaig anar a McDonald’s a dinar. Després de dinar, vaig tornar als apartaments i em vaig posar a veure una pel·lícula mentre els altres sortien. Quan vaig acabar la pel·lícula, vaig esperar que arribessin per obrir-los la porta i poder anar a dormir tranquil.
Avui ha estat un dia més a l'hotel. Quan hem arribat, el nostre company ens ha portat cafè i suc per esmorzar mentre xerràvem i ens fèiem unes rialles, ja que no hi havia gaire feina. Això ens ha donat temps per parlar i conèixer com viuen ells aquí a Xipre. Després d'esmorzar i fer les reposicions per al dia següent, hem seguit xerrant una estona més fins a les 14:30.Quan hem sortit i arribat a casa, no teníem gaires ganes de cuinar, així que hem decidit anar al McDonald's per dinar. Un cop a casa, hem dormit una estona. Jo m'he despertat més tard, cap a les 19:00, i ells han sortit a veure la lluna plena que es veia aquesta nit. Jo m'he quedat una estona més a casa, abans de sortir per fer-me uns espaguetis carbonara. Un cop he acabat de menjar, he sortit a fer una volta per agafar una mica d'aire i he tornat als apartaments. I així ha acabat el dia.
.Avui, al despertar-me, em feien una mica de mal les cames. He rentat les dents i he sortit cap a l’hotel. Quan he arribat, com sempre, ens han rebut amb el meu suc i el cafè amb llet que a en Gerard li agrada. Hem estat xerrant una estona mentre preparàvem la nostra zona de treball i ens començaven a assignar les feines. Un cop ens vam repartir les tasques, vam començar a treballar. Aquesta vegada, jo estava a la cuina, on m'encarregava de reposar el que es portava al bufet.El temps ha passat volant, ja que hem estat força entretinguts des de l’arribada. Quan va arribar l’hora de menjar, vam agafar una mica de menjar i vam pujar al menjador dels treballadors. Un cop allà, vam fer l’hora de descans, i després vam tornar a la cuina per acabar d’omplir els carros amb el menjar calent i fred.Més tard vam tornar cap als apartaments. Allà vam menjar una mica de pit de pollastre arrebossat. Un cop acabat el dinar, vam rentar els plats i vam fer una sesta. A la nit, cap a les 22:00, vaig sortir cap a un McDonald's. Vaig passar una estona més pel port i cap a les 23:30 vaig tornar als apartaments per dormir, ja que volia descansar per estar preparat per demà.
Avui m’he llevat content, ja que és divendres i és l’últim dia abans dels dos dies de descans. En arribar a la feina, ens hem adonat que no hi era el company que sempre ens porta el cafè i els sucs, així que avui només hem begut aigua. Tot i això, hem anat fent broma i xerrant amb els companys, així que el matí ha passat força bé.A l’hora del descans no teníem gaire gana, així que hem agafat 2 o 3 croissants per picar mentre parlàvem. En acabar el descans, hem reposat les safates i els carros, i finalment hem sortit cap a casa.De camí, hem passat pel supermercat per comprar el que necessitàvem per cuinar. Hem decidit fer unes hamburgueses amb formatge, ceba caramel·litzada, ou i patates fregides com a acompanyament. Després de cuinar i menjar, hem fet una bona migdiada.En despertar-nos, ja amb gana un altre cop, hem decidit anar a sopar a un restaurant que tenim al costat de casa. Hem menjat un club sandwich de pollastre amb patates fregides. Després hem fet una volta per la platja i finalment hem tornat als apartaments a descansar.
Avui ens hem llevat cap a les 9 del matí perquè havíem d’anar a fer la rentadora, comprar menjar i mirar quin regal li podríem comprar al nuvi que ens ha convidat al seu casament. Al final vam decidir regalar-li una ampolla de whisky, ja que ens havia comentat que li agradava.Quan vam tornar a casa, vam preparar pasta per dinar mentre fèiem temps perquè arribessin les 8 del vespre i poder anar cap al casament. Cap a les 6 de la tarda vam començar a arreglar-nos tots. Jo em vaig dutxar, em vaig posar guapo i a les 19:40 vam sortir cap al punt de trobada on ens havien de recollir.Vam haver d’esperar una mica, ja que van arribar uns 10 minuts tard, però cap problema: el que compta és que van arribar i vam poder anar-hi i gaudir de la nit del casament.Cap a les 12:30 de la nit vam tornar cap a casa, ja que el conductor que ens portava havia de treballar l’endemà a les 5 del matí i es volia llevar ben d’hora per descansar una mica.
Avui, com que era diumenge, ens vam llevar cap a les 13h, perquè estàvem força cansats després del casament d’ahir. La veritat és que no teníem gaire ganes de fer res, així que vam decidir anar a dinar a un restaurant italià que hi ha a la costa de la platja. Però, sincerament, la relació qualitat-preu no ens va convèncer gaire, així que no crec que hi tornem.Després de dinar, vam fer una parada a una botiga de souvenirs i vam comprar algunes cosetes per portar a la família i als amics. Quan vam arribar a casa, vam començar a parlar de què fer per sopar. Inicialment, teníem pensat sopar a casa, però al final els nostres companys van decidir que volíem sortir a sopar. Així que vam acabar anant a un Fridays.No vam demanar gaire, perquè ja havíem dinat força bé, i al tornar a casa vam passar la resta de la tarda a les nostres habitacions jugant a l'Uno amb dos companys més. També vam fer una mica de videodj, així que va ser una tarda tranquil·la però divertida.
Avui m'he llevat com sempre en els dias laborals cap a les 7:30 m'he rentat les dents i hem sortit cap a les practiques despres de estar treballant fins l'ora del descansa vam fer la pausa i vam tornara fer feina ja que no hi habia tanta vam anar carlat amb els companys sobre chipre que si ens agrada i com oh veiem fins l'hora de srotir com no teniem gaire gana de cuinar avui tampoc els meus comapnys van fer un poke bowl chino i jo vaig demanar un menu del mdonalds al terminar de menjar vam fotre una siesta fins les 19 de la tarde gaire be i com tenia cosas a la neveria i congelaor vam decidir que per sopar sopariam a casa un tacos de pollastre amb ou,formatge i salsa napolitana i ja vam anar a dormir cap a la 1.
Avui m’he llevat a la mateixa hora de sempre, m’he rentat les dents i hem sortit cap a les pràctiques. Un cop allà, hem esmorzat com cada dia i ens hem posat a fer feina. Ha sigut un dia tranquil, com sol passar, sense massa complicacions.Cap a les 14:30 hem sortit cap a casa i hem preparat uns macarrons amb salsa napolitana per dinar .Després de dinar, he fet una migdiada. Quan m’he despertat, els meus companys no hi eren, així que m’he posat a mirar una sèrie al mòbil.Al cap d’una estona he trucat a la meva mare i hem estat parlant una hora llarga. Quan hem penjat, vaig aprofitar per trucar als meus excompanys de feina i també vam estar xerrant una estoneta. Més tard, ja van tornar els companys.Vam estar parlant sobre què fer per sopar, però ningú tenia ganes de cuinar, així que vam acabar decidint fer un McDonald’s. Mentre menjàvem, vam jugar unes partides d’Uno amb la resta dels companys i després, ja més tard, cadascú va anar a dormir.
Avui ha sigut un dia bastant tranquil a les pràctiques. El senyor gran que sempre està amb nosaltres a l’hotel i ens cuida tant avui tenia festa (i demà també), així que no l’hem vist. Hem fet les tasques de sempre fins l’hora de sortir, res massa complicat, ja que tampoc hi havia gaire cosa per fer.Hem dinat allà mateix a l’hotel i, un cop hem arribat a casa, hem fet la típica migdiada de sempre. Quan m’he despertat, ja eren gairebé les 16:30 i teníem la trucada amb el nostre tutor de l’Erasmus. Hem estat parlant amb ell sobre com va l’estada, les tasques i també començant a organitzar la tornada.Després de la videotrucada, he tornat a l’habitació i he aprofitat per parlar una estona amb el meu germà i la meva mare. Ja cap a les 20:00, quan estàvem tots junts, vam decidir què fer per sopar... i després, directes a descansar.
Avui m’he llevat automàticament a les 7, però com que encara era d’hora, vaig decidir dormir una estoneta més. Quan em vaig aixecar i em vaig rentar les dents, ja vam sortir cap a les pràctiques.Quan vam arribar, ens vam posar directament a reposar productes. Després dels primers dies, ja ens hem situat i tenim bastant controlat tot el que s’ha de fer. Ja no ens van darrere tot el temps, perquè sabem el que toca fer i ho anem fent sols.En tornar a casa no teníem gaire gana, perquè havíem esmorzat força bé a l’hotel, així que vam decidir fer una migdiada d’una horeta. Quan ens vam despertar, el Gerard va voler fer mac and cheese a la seva manera. El vam deixar cuinar tranquil, al seu gust… i la veritat és que li van quedar molt bons!Després, el Gerard va decidir sortir, però jo vaig preferir quedar-me a l’apartament per començar a fer la maleta gran i anar organitzant-ho tot una mica.A l’hora de sopar, el Gerard i la Vera van sortir ells sols per celebrar l’aniversari de la seva relació, i jo vaig decidir fer-me un McDonald’s i me’l vaig portar a casa per menjar tranquil·lament.
Avui ha estat el nostre últim dia de pràctiques.Ens hem aixecat cap a les 7:30 del matí. M’he rentat les dents i hem sortit cap al lloc de pràctiques. En arribar, el nostre company ens ha portat l’esmorzar i hem anat treballant tranquil·lament fins a l’hora de dinar.Un cop acabat el dinar, ens hem posat a xerrar. El nostre cap de cuina ha parlat amb nosaltres i ens ha donat alguns consells. Ens ha dit que, com que som joves, hauríem de veure aquesta experiència més com unes vacances que com una feina, ja que només han estat tres setmanes, i que calia aprofitar i gaudir de l’estada a Larnaca.Quan hem sortit, hem preparat el menjar amb el que ens quedava per no llençar res. Després, la Vera i jo hem sortit a comprar alguns souvenirs, mentre el nostre company Gerard avançava una mica amb el receptari.Quan hem arribat a casa, ens hem anat tornant per fer el sopar, i finalment hem anat a descansar.
Avui ha estat l’últim dia, i en teoria havíem d’anar cap a Limassol a les 7:30.Però com que alguns companys no es trobaven gaire bé, vam decidir abortar missió. En Gerard, la Vera i jo vam anar a esmorzar al McDonald’s i, un cop vam acabar, vam tornar als apartaments i ens vam posar a dormir una altra vegada. Vam estar dormint gairebé fins a la 1 del migdia.Quan ens vam aixecar, en Gerard ja estava preparant el dinar mentre nosaltres avançàvem una mica el receptari. Després de dinar, cap a les 4 de la tarda, vam sortir els tres amb la Sofia i el Sergi a fer una última volta i comprar més souvenirs.En tornar a casa, vam continuar treballant en el receptari. Cap a les 20:15 vam sortir a sopar unes smashburgers, després vam fer un gelat i vam tornar al pis per descansar bé i estar preparats per agafar el vol l’endemà.
Avui el dia ha començat ben aviat. M’he despertat a les 3 de la matinada, ja que teníem dos taxis reservats a les 4 per anar cap a l’aeroport. Just aixecar-me, he aprofitat per revisar l’equipatge i acabar de preparar-ho tot. A les 4 en punt, ja estàvem tots llestos i hem sortit cap a l’aeroport amb les maletes carregades.
Un cop allà, el primer que hem fet ha estat facturar l’equipatge. Després hem anat a buscar alguna cosa per esmorzar i prendre un cafè, que ens anava molt bé per espavilar-nos. Mentre esmorzàvem, hem començat a recordar anècdotes i moments especials del viatge. Ens ha fet molta gràcia rememorar tot plegat.
Cap a les 6 ens hem dirigit a la porta d’embarcament per fer cua i entrar amb temps. A mesura que s’acostava l’hora de pujar a l’avió, em va entrar un sentiment de nostàlgia: deixar Xipre enrere em feia cosa, perquè han estat unes setmanes molt intenses i especials. Tot i això, també em venia de gust tornar a casa i retrobar-me amb la família.
A les 7 hem embarcat i, mitja hora més tard, l’avió s’ha enlairat. He intentat fer una migdiada, però només he pogut dormir uns trenta minuts, ja que hi havia força turbulències. La Vera no s’hi trobava gaire bé, així que vaig intentar tranquil·litzar-la. Després vam jugar una estona a l’Uno i a algunes aplicacions per entretenir-nos durant el vol.
A les 11:30 hem aterrat a Barcelona. Allà ens esperaven les nostres famílies, i vam aprofitar per explicar-los tot el que havíem viscut durant l’estada a Xipre. Tot i la pena per haver acabat aquest capítol, em quedo amb la satisfacció d’haver viscut una experiència única i molt enriquidora.
Valoracio Final:
Ara que aquesta experiència arriba al final, només puc dir que han estat 22 dies realment especials. Durant aquest temps, he pogut descobrir una cultura fascinant i una illa encantadora, plena de persones càlides i acollidores que ens han fet sentir com a casa.
Estic molt agraït per la manera com ens han rebut al Sun Hall Hotel. Vull destacar especialment en George, el cap de cuina, que m’ha deixat una gran impressió per la seva manera de liderar, la seva proximitat i la seva habilitat per dirigir una cuina amb alumnes en pràctiques vinguts d’una realitat tan diferent.
També vull donar les gràcies de tot cor a en Marc Blasco i al programa Erasmus+, que ens han brindat aquesta oportunitat única d’endinsar-nos en la cultura greco-xipriota i de viure moments que segur que no oblidarem. Agraeixo especialment també en Josep, que va estar pendent de nosaltres en tot moment i ens va donar seguretat en un entorn desconegut.
En definitiva, em sento molt afortunat per haver format part d’aquesta aventura. Me’n vaig amb records preciosos i, sobretot, amb una nova petita família que hem anat construint dia rere dia al llarg d’aquestes tres setmanes.