Opinió

DESPRÉS DE L'ESO QUÈ?

Des que comença l'ESO, els i les alumnes ens comencem a plantejar que voldrem fer en acabar l’etapa d’institut. Quan arriba l’últim any ens informem de millor manera, i els professors ens bombardegen d’informació sobre les diferents sortides que hi ha per a continuar estudiant, fer pràctiques o encarar-nos al món laboral. En aquest article explicaré des del meu punt de vista, com vivim el fet d’haver de decidir de cop el que volem estudiar o fer segons els nostres interessos i objectius pel nostre futur. 


Com ens han explicat moltes vegades, hi ha moltes opcions per a fer quan acabis l'ESO. Pel que sabem actualment, n’hi ha les següents: pots fer un batxillerat (científics, humanístic/social o artístic), cicles formatius (de grau mitjà) de l’àmbit que més t’interessis per treballar, o si no sempre pots introduir-te directament, amb el títol de l'ESO, en el món laboral i començar a treballar sense estudis superiors. I això és només l’inici, a part, ja t'avancen diferents sortides laborals segons la carrera que vulguis fer, llocs on pots estudiar, recomanacions i combinacions d’estudis segons els teus objectius… Aquesta informació ens la donen a vegades a tutoria com a coses d’interès o a algunes assignatures, on t’ajuden a encarar-te amb el que vols fer o veure quines coses t’anirien millor per a poder arribar a ser el que realment vols. 


Un cop tenim les opcions sobre la taula, molts de nosaltres ens trobem en una situació d’incertesa i moltes vegades de preocupació. Personalment, opino que aquest tema és un front obert amb moltes possibilitats, i moltes vegades em resulta aclaparador haver de decidir tantes coses en poc temps, sobretot sabent que seran decisions que marcaran el meu futur. També ens passa que molts no sabem realment en què tenim traça, o simplement, no ens hem plantejat quines coses ens interessen com per dedicar-hi tota la nostra vida laboral. Però gràcies a totes les ajudes que ens proporciona el centre, altres coneguts o familiars que ens informen, o professionals d’àmbits diferents que ens expliquen la seva feina, estem prou informats sobre totes les coses que es poden fer i això és una gran ajuda a l’hora de decidir. Tanmateix, considero que a vegades se’ns insisteix massa en el tema i per a mi, se’m fa una mica feixuc pensar que hauria de saber el que vull fer i que encara no haver pres una decisió. 

Com a conclusió, puc dir que decidir el nostre futur és una decisió complicada i desafiant, però que amb tots els recursos que se’ns proporcionen i una mica d’autoreflexió sobre el tema, tots i totes trobarem algun camí pel qual seguir. 


En aquestes pàgines web s’explica de manera detallada quines opcions hi ha a Catalunya per a fer estudis postobligatoris. Un dels enllaços és dels instituts Baix Empordà, on ens exposen les seves opcions i l’altre és l’explicació de manera genèrica des de la Generalitat de Catalunya. 


https://www.fpbaixemporda.com/

Estudis postobligatoris

https://www.educaweb.com/


Juno Saludes Arbós

PROJECTES TRIMESTRALS 


Al nostre institut es fan projectes alternatius a les classes l'última setmana de cada trimestre, exceptuant el primer de cada curs. És una cosa per la qual el nostre institut es diferencia molt del funcionament curricular dels altres de la zona. Es porta fent des que l’institut va obrir, i aquest any serà el quart des de llavors. 

Sempre ha funcionat molt bé i segueix sent així, i és una setmana molt entretinguda en la que sortim de la “normalitat” per provar activitats i aprendre coses que no aprendríem de cap altre manera, segurament. Els temes són molt diversos, perquè te’n facis una idea, hem fet des d'un projecte de circ a un de fotografia, a un on vam fer el nostre boc’n’roll a mà i en vam fer un videotutorial sobre el procés.

Els projectes acostumen a estar encarats a una part més artística, sigui fotografia, teatre o un espectacle de circ. 

La llista de projectes és la següent:


1r i 2n d’ESO:


Projecte Pirates

Projecte Cooperem per tornar als orígens: ens fem agricultores

Projecte Festes de primavera


3r ESO:

Projecte Entrepans la Sureda

Projecte Contes Tragirats

Projecte L’espectacle més gran del món


4t ESO:

Projecte Introducció a la fotografia

Projecte Fem les maletes


Projecte Posem fil a l’agulla

Projecte Tips and go away!



La varietat entre aquests destaca, i és que en trobem alguns artístics, com ja he comentat, però també en tenim alguns més informatius, com el de pirates i corsaris, on vam fer excursions a zones rellevants geogràficament i històricament a l'època. 



SALUT MENSTRUAL A L'INSTITUT LA SUREDA

A La Sureda donem molt importància al fet de mantenir una bona salut menstrual individual. És per això que volem garantir un bon entorn per les persones que necessitin suport en aquest tema i que potser ara o en un futur necessitin assessorar-se. Per aquesta raó vam enviar un formulari a totes les persones que menstruen de l’Institut La Sureda. Esperàvem la resposta del professorat, que ens pogués explicar experiències i del mateix alumnat que vegades pot sentir-se perdut. Bàsicament, hem fet un recull de respostes que ens poden ajudar a entendre millor a què estan sotmeses aquestes persones i què senten quan passen la regla cada mes. Aquestes les podeu consultar a l’enllaç en cas que es vulgui aprofundir encara més en el tema i analitzar els resultats de manera exhaustiva. A més es podrien aprofitar els percentatges per a futurs treballs i estudis fets a les diverses assignatures del centre.


Un cop observades les dades obtingudes, es pot veure com n’es de sorprenent el fet que un 76% (aproximadament) tenen dolor a la part baixa de la panxa i que un 6% d’aquest percentatge són persones que es queden incapacitades per a fer vida normal. A part, també ens han respost persones que tenen malalties relacionades amb l’aparell reproductor femení i que condicionen negativament en el dolor de la menstruació, com per exemple la malaltia endometriosis. A les respostes veiem la necessitat d’exposar més casos i exemples sobre la menstruació, ja que hi ha moltes persones que no se senten representades, perquè la seva simptomatologia no és comuna, en comparació al que s’acostuma a parlar i explicar a les xerrades.


En general, les conseqüències de la menstruació estan infravalorades i com s’ha parlat diverses vegades a l’assignatura de Biologia i Geologia, a molts llocs del món es pateix pobresa menstrual. Aquesta seria la dificultat i mancança de productes sanitaris o per arribar a  obtenir-ne. També la poca educació d’higiene sobre el tema i sobre la seva gestió de deixalles. És per tots aquests fets, que és important conèixer com és la vida diària de les persones menstruants i, per tant, com podem facilitar una major comoditat i salut per aquestes.


Formulari sobre salut menstrual


Judit Baserba Barrena


ORGANITZACIÓ VIATGE FI DE CURS 4t-ESO

Aquest final de 4t d’ESO de la primera edició de l’Institut La Sureda, com probablement ja sabeu, l’alumnat s’ha encarregat, juntament amb l’AFA i amb l’ajuda d’un comitè compost per alguns alumnes, professors i tutores, de l’organització del viatge de fi de curs amb destinació a Roma.


És cert que no tot ha estat fàcil i que realment ha resultat molt més complicat del que semblava en un principi. Aquest comitè era responsable de les activitats per a la recaptació de diners, per tal que a l’hora de pagar el viatge ens resultés a tots i totes les participants, més econòmic. Tanmateix, organitzar les activitats i projectes ha estat, en moltes ocasions, un mal de cap, ja que en ser bastants persones opinant d’un mateix tema hi havia molta diversitat d’opinions respecte al que volíem fer. A part, sempre havíem de tenir en compte que el benefici havia de ser molt més gran que no pas el que invertíem. També, és d’importància afegir el fet que l’institut és un espai verd i que, per tant, havíem de tenir en compte en tot moment la utilització de materials reciclables, productes de proximitat i de km 0, aprovació de direcció, etc. No és un fet que critiquem, ja que considerem que tot ha estat necessari per fer les activitats de la millor manera possible segons l’ètica del centre, però és veritat que ha alentit una mica el nostre desenvolupament de les tasques.


En conclusió, penso que realment tenim una gran oportunitat en poder escollir quin tipus d’activitats fem per a recaptar diners. No obstant això, està clar que no és just que algunes persones es carreguin la feina, per aquesta raó pels pròxims viatges les persones que col·laborin en aquestes haurien d’estar més repartides per a fer una divisió equitativa de la feina i de les tasques individuals de cada un.


Judit Baserba Barrena


COMPETÈNCIES BÀSIQUES


Els dies 16 i 17 d’abril es van dur a terme les proves de competències bàsiques les quals es realitzen cada any arreu de Catalunya amb l’objectiu de veure el nivell acadèmic dels alumnes en diverses assignatures. En concret, els exàmens van ser dels àmbits de llengua catalana, castellana, estrangera (anglès) i també de matemàtiques i cientificotecnològiques, aquesta última engloba conceptes de tecnologia, física i química i biologia.


Durant aquests dos dies, el funcionament va ser el mateix. Es van fer tres proves el primer dia i dues durant el segon, fent alguna classe abans i després dels exàmens. Quan aquests començaven havíem d’anar a la classe que ens corresponia, i després col·locar-nos amb la taula girada respecte com estem normalment per assegurar que ningú copiés ni fes servir intel·ligències artificials. Després havíem d’esperar a rebre els exàmens i fer-los amb els anunciats a l’ordinador marcant les respostes que creiem correctes al full de respostes. Un cop finalitzada l’hora de prova (a anglès disposàvem 15 minuts de més) havíem de valorar la dificultat d’aquestes i recollir de manera ordenada per finalment, retornar a la classe i seguir amb la jornada. En general, l'opinió sobre la dificultat i els temes dels exàmens ha estat positiu, ja que tampoc ens han semblat massa difícils. És cert, però, que aquests no eren gaire imaginatius i que podien resultar una mica complicats d’explicar amb cada context individual.


Tot i ser fàcils, considero que realment no són gaire útils i que el fet que només surtin uns conceptes concrets sense gaire a veure amb els continguts del mateix any no serveix per res. A més hi ha assignatures que tenen la intenció de puntuar dins la matèria les notes obtingudes amb els exàmens de competències, el que tampoc em sembla just, ja que els alumnes es juguen una nota més en una prova la qual no es poden preparar. Sense tenir en compte que alumnes amb un itinerari no científic també han d’afrontar les proves cientificotecnològiques, el que no representa un problema, però sí una manca de sentit.


Judit Baserba Barrena