A les formes d'acusatiu singular que ja hem vist (-um, -am, -um) es corresponen les formes d'acusatiu plural (-os, -as, -a). Així, el plural filii es converteix en filios quan s'utilitza com a objecte del verb transitiu: Iulius duos filios habet; de la mateixa manera, filiae es transforma en filias (Iulius et Aemilia unam filiam habent, non duas filias. Quant al neutre, la forma d'acusatiu plural és igual a la del nominatiu: Iulius multa lilia in horto suo habet.

El mode imperatiu també té formes en plural, quan dues persones o més reben l'ordre de fer alguna cosa. Aquesta forma acaba en -te: Marce et Quinte, Iuliam vocate! Tacete, pueri! Audite! En els temes consonàntics (la tercera conjugació) s'afegeix una vocal breu -i- davant de les desinències en plural: Discedite, pueri!

En aquest capítol apareixen noves formes del pronom anàforic is, ea, id, que en plural són ii, eae, ea. A l'acusatiu i l'ablatiu aquest pronom presenta les mateixes desinències que el substantiu que substitueix. Així, l'acusatiu singular és eum, eam, id i el plural és eos, eas, ea; l'ablatiu singular és eo, ea, eo i el plural és iis per als tres gèneres. El genitiu singular té una desinència especial igual per als tres gèneres eius i el plural té les mateixes desinències que els substantius eorum, earum, eorum.