A la frase Iulia cantat, la primera paraula designa la persona que fa l'acció, és el subjecte, i el verb designa l'acció en si. Amb aquests dos elements la frase funciona perfectament. Passa el mateix amb frases com Iulia plorat; Marcus ridet; Aemilia venit; etc. 

Ara bé, a la frase Marcus Iuliam pulsat, no en tenim prou amb els elements Marcus i pulsat, ja que el verb pulsare necessita un altre element per completar el seu significat: cal afegir allò que és colpejat, l'objecte que rep l'acció del verb (CD). Això és així, perquè es tracta d'un verb transitiu. Sempre que ens trobem verbs transitius (p. ex.: pulsare, videre, vocare, interrogare, respondere, audire, verberare, etc.) necessitarem un element diferent del subjecte i el verb que, en llatí, s'expressa en acusatiu, que en singular sol acabar amb la lletra -m (masc. -um, fem. -am, neutr. -um). Altres exemples són: Quintus Marcum videt; Quintus Marcum pulsat; Iulia Aemiliam vocat.

En el text trobem exemples com Iulia plorat, quia Marcus eam pulsat. Aquí la paraula eam fa referència a Iulia i està en acusatiu. Es tracta d'un pronom anafòric, que fa referència a un nom que s'ha mencionat abans, en aquest cas, Iulia. En acusatiu, la forma masculina és eum i la femenina eam.

En canvi, a les frases Quis me vocat? i Iulia te vocat, me i te són pronoms personals en acusatiu de primera (jo) i segona (tu) persona respectivament.