Dominus et servi
La forma verbal emprada per donar ordres es diu imperatiu (llat. imperativus, del verb imperare). En llatí l'imperatiu es forma en singular simplement amb el tema verbal, p. ex: voca! (1a conjugació, tema en -a), tace! (2a conjugació, tema en -e), veni! (4a conjugació, temes en -e). Quan el tema acaba en consonant, s'afegeix una -e breu: pone! sume! (3a conjugació, temes en consonant).
A la frase Medus discedit, quia is pecuniam domini habet, el nominatiu Medus està substituït pel pronom anafòric is, també en nominatiu. El nominatiu d'aquest pronom només s'utilitza per donar èmfasi (en aquest cas, Medus s'oposa a Davus). Quan no cal emfatitzar el subjecte, s'utilitza el verb sense pronom: Medus non respondet, quia abest.
El genitiu d'is és eius (per als tres gèneres): In sacculo eius (: Iulii) est pecunia. En canvi, quan es fa referència a alguna cosa que pertany al subjecte de la frase, s'utilitza l'adjectiu possessiu reflexiu suus -a -um en comptes d'eius. Iulius servum suum Medum videt (l'esclau és d'en Iulius, que aquí és també el subjecte; si l'esclau fos d'un altre, utilitzaríem eius). Els pronoms possessius de primera i segona persona són meus -a -um, tuus -a -um.
La terminació de la paraula Italia varia quan es diu, per exemple, Italia non est insula i Roma est in Italiā. Això és així, perquè la terminació de les paraules en llatí canvia després de la preposició in, i agafa la forma del cas ablatiu (masc. -o, fem. -a, neutr. -o). Així:
fluvius: in fluvio
provincia: in provinciā
oppidum: in oppido.
Quan l'antecedent a què fa referència una oració de relatiu és neutre, s'utilitza la forma neutra del pronom relatiu quod, tant pel nominatiu com per l'acusatiu. Per exemple: Medus videt baculum, quod in mensa est; i Baculum quod Iulius habet est magnum. Així, la forma dels tres gèneres del pronom relatiu és qui, quae, quod.