En Iulius és el pater d'en Marcus, d'en Quintus i de la Iulia; i el dominus d'en Medus, d'en Davus, de la Syra, de la Delia, etc. Per expressar aquestes relacions en llatí es necessita el genitiu, una forma del substantiu que acaba en -i per al masculí i el neutre, i en -ae per al femení: Iulius es pater Marci et Quinti et Iuliae. Aquestes formes solen acompanyar altres noms (pater Marci; dominus ancillae...) i en català ho solem expressar amb la preposició 'de'. En plural trobem les formes de genitiu -orum per al masculí i el neutre, i -arum per al femení: Iulius est dominus multorum servorum et multarum ancillarum.

El número pot indicar-se també amb el substantiu numerus convinat amb el genitiu plural: Numerus liberorum est tres. Així, les frases següents són fàcils d'entendre: Numerus servorum est magnus / numeros fluviorum est parvus. Per tant, paucus numerus liberorum equival a pauci liberi,  magnus numerus oppidorum és el mateix que multa oppida i magnus numerus insularum té el mateix significat que multae insulae.