COMPOSICIÓ GUANYADORA
EXPLICACIÓ AL CORONAVIRUS
Des de fa molt de temps (potser 10 o 20 anys) tot anava molt bé però era una situació avorrida.
De cop i volta va aparèixer al mig de la ciutat una espècie de nau espacial que va dir el següent:
"Que ningú surti, això és un confinament- mentre que els apunten amb paper de vàter. Som els aliens i necessitem tot el paper de vàter d’aquesta ciutat"
Tots els habitants van quedar-se a casa menys el president. Es creia molt “guai” i va anar a fer una batalla contra aquells aliens. Però tots els soldats es van cagar i van marxar a corre-cuita. El president estava sol i no va poder escapar. Els aliens se'l van emportar a la lluna on va crear el covid-19 i el van utilitzar per arrasar amb tots els humans. El que no sap tothom és que un dels antics símptomes del coronavirus són les cagarrines. Van injectar-li el covid-19 al president i el van tornar a la Terra perquè ho propagués a tothom.
Així van acabar amb la raça humana i els Dodos, recentment extingits, van governar la terra. Però això només va durar fins que amb la falta de pol·lució van tornar els dinosaures, però el seu regnat també va durar poc... Fins que van tornar els organismes d'una cèl·lula.
Harroop Singh
El jurat valora: "Enhorabona. Hem valorat la teva gran imaginació, ens has posat dins d’aquesta nau espacial. Si hi hagués una pel·lícula tractant aquest cas, segur que la veuria tothom! També destaquem el teu to humorístic tractant els símptomes d’aquest virus tan maligne i com has relatat l’evolució humana".
COMPOSICIÓ FINALISTA
REFLEXIÓ
El passat 12 d’abril l'Eduard, el nostre director, ens va dir que a partir del divendres 13 d’abril no hauríem de venir fins que ells ens avisessin. Ens van dir que estiguéssim pendents dels mitjans de comunicació i que ja avisarien per la web de l'Institut Neus Català o per mail.
El president va decretar l'estat d’alarma. Això significava que hauríem de confinar-nos a casa fins a proper avís. Tot i així no podíem desconnectar totalment de l’Institut. Ens enviarien activitats i també reptes per a l'avorriment. A més a més, fèiem videoconferències amb els professors i companys per parlar amb ells, informar-nos i saber com ens trobem.
És estressant no poder sortir de casa, però no ens podíem queixar perquè hi havia gent a l’hospital molt malalta i nosaltres que estem aquí confinats però còmodes, no ens agradava. A part d'això el tema d’anar als supermercats era una bogeria. No sé que passava als supermercats, especialment amb el paper de vàter. No el trobaves... Per fi ho vaig entendre quan vaig consultar les xarxes socials. Hi havia un repte que consistia a fer esport durant aquest confinament i utilitzar-lo com a material per fer exercici. El confinament, tot i l’avorriment, ens ha aportat un fet molt positiu pel nostre planeta. El no sortir, ni viatjar, ni treballar, és a dir, a no moure’s amb qualsevol mitjà de transport, ha baixat molt la contaminació a molts llocs. Això és una cosa molt bona i fa dues setmanes era un tema molt greu i que ho segueix sent. Gràcies a aquesta pandèmia i a aquest confinament.
Molta gent creu que després d’això haurem après una lliçó i no tornarem a ser com abans. Però jo no estic del tot segura perquè després del que ha passat al món no hi confio. Sabent com és la humanitat que tothom es preocupa només de la riquesa i el poder, les persones i el seu benestar passen sempre a un segon pla.
Tornarem a ser com abans o treballarem junts per un món millor i net?
Hidaya el Bhira
El jurat valora: "Enhorabona, valorem com has redactat la situació actual que estem vivint en primera persona. Has fet una reflexió sobre el comportament humà molt interessant. Esperem que a partir de les teves reflexions la gent pensi en un canvi de mentalitat".
Felicitem a tots els participants. Podeu veure la resta d'obres seleccionades pel concurs clicant AQUÍ.