Salut laboral

La principal causa de disfonia és l'abús vocal; l'acte de forçar la veu. La veu té unes limitacions que cal respectar: s'ha de tenir molt clar que quan se sobrepassen sorgeixen determinats problemes generals i, també, problemes vocals.

Cal adonar-se de quina part d'aquests problemes són la conseqüència d'un mal ús de la veu i quina part ve provocada per unes condicions ambientals desfavorables. Generalment, però, es produeix una interacció de tots els elements. Per exemple: un lloc sorollós provoca que es forci la veu perquè no la sentim i, tot i no ser-ne conscients, es parla més fort del compte.

Si s'intenta classificar les causes dels problemes vocals es poden agrupar en dos grans blocs:

Causes internes

La principal causa de problemes de veu és l'anomenat abús fonatori, és a dir, forçar la veu. Moltes de les persones que tenen algun tipus de disfonia sovint han sotmès l'instrument vocal a un esforç excessiu. De vegades és un esforç puntual (per exemple, un crit mal fet) i de vegades és un esforç perllongat (com ara parlar molta estona sense descans, fent servir la veu tot i sentir fatiga vocal).

Les causes internes són les que estan relacionades amb la naturalesa de cada persona ("com som") o amb l'estat corporal de cada moment; hi ha dies que un se sent millor i dies amb menys vitalitat. Per això, cal tenir present el següent:

• La pròpia naturalesa. Cadascú té unes capacitats i unes limitacions, en funció de com és la persona. De vegades es tenen unes característiques vocals que no són les més idònies per exercir determinades professions. Per tant, hi ha persones més propenses a patir disfonies si la seva feina requereix un ús exigent de la veu.

• L'estat corporal i les malalties. Determinades malalties afecten directament el sistema fonador, per exemple un refredat o un mal de coll.

• El factor psíquic. És un factor que no sempre es té en compte i que cal saber observar. L'estat psíquic, que no es pot deslligar de l'estat físic, es manifesta en la veu que surt espontàniament. L'estat psíquic pot ser un condicionant important en l'ús de la veu professional.​
  

Causes externes

Les causes externes fan referència a factors o elements que estan presents en l'entorn:

• La pols ambiental o el guix són habituals en les escoles i quan es respira aquest polsim produeix un ressecament en el coll i les cordes vocals.

• El fum, com el del tabac, irrita les vies respiratòries. Les dades sanitàries mostren una relació molt directa entre algunes patologies vocals i fumar.

• L'alcohol resseca. A més, com que s'evapora molt fàcilment, els vapors d'alcohol també tenen poder ressecador.

• El soroll ambiental i la mala acústica d'una aula provoquen que es forci la veu. Moltes disfonies són provocades pel soroll ambiental.

• La temperatura afecta la qualitat de vida de tots els éssers vius. La societat actual està envoltada d'aparells de calefacció i refrigeració. L'aire condicionat produeix un aire fred i sec que pot ser molt agressiu per a les mucoses respiratòries. També determinats tipus de calefaccions ressequen l'aire i fan el mateix amb les mucoses, i les cordes vocals han d'estar ben hidratades.

• En un altre nivell, cal tenir present que les relacions humanes afecten les persones: poden modificar l'estat corporal i ser desencadenants indirectes de problemes en la veu per la tensió psíquica que poden generar.

No tots els estímuls ens afecten de la mateixa manera. És important saber què ens pot perjudicar, conèixer els elements de l'entorn que interfereixen en la nostra qualitat de vida i trobar-hi les solucions per minimitzar o evitar els problemes que comporten. A tall d'orientació, us donem alguns consells:

Si afecta la persona ...

Cal ...

Tabac, alcohol, líquids freds

Procurar evitar-los

Guix

No parlar mentre s'esborra o hi ha pols. Utilitzar retoladors

Pols

Garantir la neteja, ruixar el pati

Aire sec (calefacció, aire condicionat)

Hidratar-se (humitat a l'ambient), salivar

Parlar durant molta estona

Fer silencis i algun descans més llarg

Locals amb molta reverberació

Millorar l'acústica (materials aïllants del so)

Locals poc ventilats

Ventilar-los 5-10 minuts en cada canvi de classe

Soroll dels alumnes

No competir vocalment (callar, usar un objecte...)

Aire condicionat o corrent d'aire

Evitar-los, canviar de lloc o protegir-se amb roba (boca, coll, nas)

Refredats o malalties que afecten la veu

Respectar les limitacions vocals mentre duren

Com a conclusió, per a una bona salut vocal es recomana el següent:

No forçar la veu

No cal forçar la veu més enllà de les possibilitats. Això vol dir que cal parlar amb:

• Una intensitat adequada, ni massa fort, ni massa fluix. Una intensitat suficient perquè els alumnes escoltin bé, sense un excés de potència. Cal dosificar la veu perquè al llarg del dia es parla durant molta estona;

• Una tessitura, una altura del so que resulti còmode. Això és així quan en certs moments es poden fer sons més aguts i sons més greus. Si es parla en una tessitura massa greu, ja no es podrà parlar més greu i, per tant, és fàcil que s'estigui forçant la veu.

• Ritme, la durada dels sons que es produeixen; no parlar gaire ràpid, atès que sempre produeix més fatiga i dificulta la comprensió per part dels oients; aprofitar les pauses en el discurs per fer petits descansos vocals i mentals.
  

Descansar​

El descans s'ha de tenir en compte des de tres nivells:

• El descans de la veu, que es produeix especialment quan es deixa de parlar. També quan es llegeix, si es respecten les puntuacions del text, són petites pauses, moments en què es descansa i, després, es pot continuar fent servir una veu una mica més fresca.

• El descans del cos, que s'exerceix quan es busquen postures en què es reparteix el pes del cos en més punts de contacte.

- Quan s'està dret, els peus i la base del cos aguanten tot el pes.

- Quan s'està assegut, els malucs són el suport principal, tot i que de vegades també hi ha la possibilitat de recolzar-se en el respatller.

- Quan s'està estirat, diverses parts del cos toquen a terra, d'una manera molt repartida. Es distribueix el pes de manera que es fatiga menys cada part concreta del cos.

• El repòs profund del cos que es produeix quan es dorm. És molt important respectar les necessitats de repòs que el cos necessita.
  

Beure aigua

No és cap secret que beure aigua és una acció sana i necessària. És un component important del nostre cos (un adult té al voltant d'un 60% d'aigua i un nadó gairebé un 80%). És més important tenir la mucosa interior ben hidratada i, pel que fa a la veu, la mucosa que cobreix la zona de la laringe.

Quan es beu aigua s'aconsegueix:

• Que la mucosa entri en contacte amb l'aigua;

• Que l'aire interior sigui més humit;

• Que l'aigua arribi al sistema digestiu i el cos la incorpori i la reparteixi als llocs que ho necessiten; hidratació.

Així mateix, amb l'acció de beure aigua:

• No es parla (no es pot parlar mentre es beu) i es dóna un breu descans a la veu;

• Es mou la laringe fent un moviment similar al que es fa quan es mandreja: s'estiren els músculs i teixits dels cos. Després de parlar una bona estona, la laringe agraeix aquests moviments més amplis.

Si els problemes no milloren i els nostres recursos preventius no són suficients davant els problemes de veu, se'ns presenten dues qüestions:

A qui cal d'adreçar-se?

Si els problemes no milloren en 15 dies i els recursos preventius no són suficients davant els problemes de veu, us cal adreçar als professionals següents:

• Metges especialistes en trastorns de la veu que són:

- El foniatre, que és el metge que s'ha especialitzat en la veu: en fa el diagnòstic i en determina les pautes terapèutiques. Les seves directrius poden anar des d'una intervenció quirúrgica, fins a la senzilla recomanació de repòs. En el cas que sigui necessària, la reeducació vocal l'acostuma a fer un o una logopeda;

- L'otorinolaringòleg, que és l'especialista habitual que es pot trobar dins el sistema sanitari. És un metge especialitzat en el diagnòstic de patologies de l'oïda, el nas, la faringe i la laringe.

Aquests especialistes poden derivar els pacients al logopeda, que és la persona responsable de fer les sessions de reeducació de la veu i que ensenya els recursos i els exercicis necessaris per tenir un bon funcionament vocal.

• Metge del treball és l'especialista en medicina del treball del Servei de Prevenció de Riscos Laborals del Departament d'Ensenyament i és qui ofereix les mesures preventives adequades per a la patologia específica i per a les tasques de la persona. Així mateix, fa el seguiment del tractament que, si escau, ha recomanat l'especialista en foniatria o otorinolaringologia i orienta sobre les actuacions administratives que cal dur a terme.
  

Què​ cal fer?

1. Concertar una visita amb el metge especialista en trastorns de la veu.

2. Una vegada es disposi de l'informe que confirmi que els problemes detectats estan relacionats amb el lloc de treball, es recomana demanar visita al metge del treball del Servei de Prevenció de Riscos Laborals del Departament d'Ensenyament. Trobareu les dades de contacte a l'apartat Contactes dels s​erveis centrals i de les àrees territorials.

Els problemes relacionats amb la veu poden ser de diferents tipus: laringitis, edemes, quists, nòduls... La presència de nòduls a les cordes vocals, a causa dels esforços sostinguts de la veu, és l'única malaltia professional dels docents que ha estat reconeguda al quadre de malalties professionals vigent (Reial decret 1299/2006).