ISERNIA

Punt de trobada a les portes del centre. Són les 4:00 am i és hora de partir cap a l'aeroport de Palma.

A les 5 ja som a l’aeroport. Amb els nirvis hem dormit poc. Frissam de facturar, deixar l’equipatge i comprovar que no ens fa falta cap document. Però, quan arribam als monitors de facturació encara estan tancats!

A les 12.30, després de més de quatre hores d’agònica espera, agafam l’avió de Barcelona a Roma. Ja falta menys!

És el primer dia de feina. Les primeres hores són protocol·làries. Anam a l’auditori a l’acte de presentació, amb tots els participants, autoritats municipals, himnes, banderes…

A continuació, és l’hora de berenar tots plegats i posar fil a l’agulla amb una activitat sobre l’assetjament.

Havent dinat feim la primera visita turística de la mobilitat. Passejam pel centre d’Isèrnia. Ens en mostren els llocs més significatius (la catedral i el seu soterrani, ple de restes de l’època romana), les fonts, la torre del Campanile… Són llocs plens d’història, que s’han hagut de reconstruir, de vegades a causa dels freqüents terratrèmols que afecten la regió i, altres cops, a causa d’episodis bèl·lics, com el bombardeig nord-americà del 10 de setembre de 1943 que va destruir carrers sencers i va causar la mort de 4000 persones.

Acabam el dia amb una visita a l’Ajuntament, on ens rep el batle, que fa un discurs abrandat sobre els valors d’Europa i la necessitat de treballar tots plegats per canviar la situació i invertir el procés de canvi climàtic.

Quan sortim, ha començat a ploure amb més força. Tothom se’n va cap a “casa” a descansar i compartir moments amb la que, durant una setmana, serà la nostra família.

Ens aixecam prest. Ha deixat de ploure però fa un ventet fred que talla. Els cims de les muntanyes dels voltants estan ben enfarinats de neu.

Avui, segon dia d’activitats, toca anar a la Universitat del Molise, on ens han preparat un seguit d’exposicions i tallers sobre la presència amagada de la química dins la nostra vida diària. Hi hem anat a peu. Una caminadeta de gairebé una hora que ens ha permès cremar una petita part de l’energia que ens aporta una dieta rica en pasta.

Pel camí també podem conversa amb els amics i fer-ne de nous.

A migdia, hem tornat al poble i hem anat a fer un dinar ben guanyat!

Horabaixa hem anat al Museu Paleolític de la Pineta, situat al lloc on, durant la construcció d’una autopista, es va localitzar un jaciment on fa 600000 anys els primers homínids d’Europa s’alimentaven de fauna gegant (rinoceronts, bisons, cèrvols gegants…) amb l’ajuda d’eines de pedres de sílex i pedra calcària. Hi han trobat les restes d’un elefant que feia gairebé cinc metres d’alçada. Impressiona una mica!

A les sis tornam a l’institut. Avui toca sopar i anar a dormir prest, perquè demà, a les 6:50, hem d’agafar l’autobús per anar a Nàpols, ciutat mil·lenària plena de vida, bressol de la pizza i de les figuretes de betlem.

Nàpols no ens ha decebut. Al contrari, ha estat tan poderosa, generosa i seductora com un dels personatges que ha aportat a la civilització universal, Sofia Loren.

A les set del matí ja érem dins el bus per fer les dues hores que ens ens separaven de la capital de la Campània. Les cares de son, les lleganyes i les marques dels llençols a la cara eren la tònica general.

Nàpols ens va rebre amb una exhibició de tràfic dens i escandalós com poques vegades n’hem vistes.

A les 9 ja érem a la Cittá della Scienza, una immensa instal·lació on ens han separat en dos grups que han treballat per torns. Mentre un grup visitava la secció dedicada al cos humà, plena de propostes interactives divertidíssimes, l’altre visitava la secció dedicada als habitatges sostenibles i autosuficients i la secció dels insectes. N’hi havia alguns que es podien tocar, com la taràntula i unes cuques de Magadascar.

No només de ciència viu l’home. Acabades les activitats ja era l’hora de dinar i ens hem dirigit cap al centre. La ciutat ens ha tornat a acollir amb una mica més de trànsit passional i unes bones vistes del Vesuvi.

Hem dinat de pizza al restaurant San Carlo, al costat del Castelnuovo (en part construït pel mallorquí Guillem de Sagrera amb pedra de cala sa Nau). Al menú, tan sols dues pizzes, la Margheritta (universalment coneguda) i la Marinara (amb tomàtiga i all). Qualsevol de les dues era senzilla però excel·lent.

Avui els alumnes i els professors hem treballat per separat.

Al matí, els alumnes han quedat al centre per fer activitats esportives i compartir experiències sobre un model de vida sana.

Mentrestant, els professors han anat al mercat del dijous a conèixer els productes locals de temporada. També hem pogut visitar l'associació de dones que fan artesania amb puntes de coixí. Per si no ho sabíeu, moltes de les màscares del carnaval de Venècia són fetes amb randes elaborades a Isèrnia:

Després de la pausa del berenar, els alumnes han fet una activitat sobre la química i el medi ambient i els professors una sessió d'intercanvi sobre el tractament de la diversitat en cadascun dels centres educatius.

De matí, ... darreres activitats, exposam les nostres feines. És hora de començar els comiats, ens certificam amb el Director del centre i les organitzadores. En Pere Antoni ha fet un discurs en nom de tots els alumnes. Ho ha fet beníssim.

Capvespre, ... arriba la tristor. Suècia parteix el mateix divendres, perquè surten a les 6:00 de Roma... La resta ho farem progressivament l'endemà. Ciao Isèrnia!!!!!

A les 4:00 de la matinada agafam el minibús cap a l'aeroport de Roma. No volem disgusts ni amb el trànsit ni amb la paperassa afegida per mor de la Covid-19.

A les 6:00 ja som a l'aeroport. Els mostradors de facturació estan tancats. Toca esperar amb paciència.

L'avió s'enlaira puntualment a les 10:30. Hi ha vent que provoca turbulències en el moment d'enlairar-nos. Una mica de por. Durant el camí es repeteixen algunes turbulències.

A les 13:15 arribam a Madrid. Tenim gana i ganes d'arribar a Mallorca, però el nostre avió no parteix fins a les cinc.

Passam el temps revisant els missatges de la resta d'equips que ja han partit d'Isèrnia cap als seus llocs d'origen. Els suecs han arribat amb retard a París i han perdut el vol d'enllaç cap al seu país. N'hauran d'agafar un altre més tard i no arribaran a casa fins a les 12 de la nit.

Dissabte capvespre, el vol Madrid-Mallorca és puntual i va com una seda. Aterram a Mallorca on ens esperen els nostres, després de dies fora de casa, amb els braços oberts i tots els cors reconfortats...

Emocions a flor de pell i moltes de coses per contar.