2n premi en català

Era un dia qualsevol d’estiu, cigales brunzien a l’exterior. A través de la finestra s’hi veia el mateix de sempre. No passava res fora del comú, res era nou, tot semblava la repetició del dia anterior i això el molestava.

Se sentia robat del dret a les noves experiències, però no tenia ningú a qui dirigir la seva ira a part de si mateix i això l’esgotava…..

Va ser llavors quan un fort tro es va sentir a l’exterior. En qüestió de pocs minuts el temps va canviar radicalment i es va posar a ploure a bots i barrals.

Ell, sorprès, va acostar-se a la finestra i va decidir canviar-se per sortir al carrer. Va començar a agafar la roba adient de l’armari per sortir mentre sentia com la pluja queia amb més i més força a mesura que passaven els segons. Mentre es posava la roba anava mirant per la finestra de tant en tant. Amb cada nova mirada s’emocionava cada vegada més per sortir i igual que la seva emoció, la pluja i el vent semblaven enfortir-se amb cada cop d’ull que donava a l’exterior. En qüestió de pocs minuts el vent i la pluja van arribar a nivells comparables als d’un huracà i, conseqüentment, ell va afanyar-se encara més per sortir.

Finalment va acabar de canviar-se i va precipitar-se cap a fora de la seva habitació. Baixant ràpidament les escales tan emocionat que no va adonar se que el so de la pluja ja no se sentia, va arribar al rebedor i obrí la porta i…. el cant de les cigales el va despertar a la seva habitació, un dia d’estiu com qualsevol altre i a través de la finestra es veia el mateix de sempre.