1r premi en català

El terra del carrer sembla un taulell d’escacs, però l’única diferència és que les rajoles blanques són vermelles. De les rajoles vermelles surten monstres ben diferents, però tots tenen una cosa en comú: són perillosos i cal evitar-los.

Però això és el que sempre m’han dit. Mai he vist els monstres fer mal a algú. Tinc curiositat. No passarà res si ho faig, no? Així que deixo d’evitar les rajoles vermelles i caic en una amb els ulls tancats.

Uns monstres m’envolten.

–Obre els ulls. –diu algú. Obeeixo.

I un món ple de color i vida s’estén davant els meus ulls, passejo pel que sembla un barri de monstres. Un d’ells m’ofereix un mica de menjar, el qual provo i m'acaba agradant. De cop, sento mal de cap.

Obro els ulls sobtadament. Veig el meu cos en una llitera de l’hospital des de la finestra.

–Era per això que calia evitar les rajoles vermelles. –diu el meu pare.