Sant Jordi'22

I, per fi, ens vam poder veure les cares!

El curs passat va ser el Sant Jordi dels "nous començaments" i aquest també té un cert aroma a nou començament, ja que no feia ni una setmana que ens vam poder treure les mascaretes al Pius després de... Vaja, no cal posar ni dates ni números a totes les fulles del calendari que han caigut pesadament d'ençà que vam haver de confinar-nos.

I, com és costum, el certamen literari va tornar a posar a prova la imaginació dels alumnes (i professors): els de Català aprofitant l'any Joan Fuster i els seus aforismes, i els de Castellà somiant què passaria si personatges de diferents històries populars es trobessin.

També vam poder tornar a gaudir del "Mercapius", d'actuacions fetes pels alumnes, de ballar sardanes, fer castells... I vam tenir un record per a la nostra benvolguda Joana Camprodon, durant tants anys companya de qui vam tenir la sort de deixar-nos contagiar per la seva energia i alegria, que dissortadament ens va deixar l'any passat.