RECURSOS BIBLIOGRÀFICS
Altres webs i PDF's d'interès
L’Institut Català de les Dones presenta la Guia d’ajuts per a dones en situació de violència masclista amb la voluntat de ser un recurs pràctic que estigui a l’abast de totes les dones del territori de Catalunya, per tal que aquestes puguin conèixer, reconèixer i sol·licitar els ajuts que considerin oportuns per garantir els seus drets.
El treball per a la igualtat d’oportunitats tracta d’eradicar les desigualtats que diversos grups socials pateixen pel que fa a les condicions d’accés, presència i permanència en diferents àmbits de la nostra societat.
Seguint amb la idea de donar recursos que ens permetin gestionar les relacions i el conflicte de manera positiva, presentem aquest petit dossier sobre comunicació no violenta (d'ara en endavant), on en fem una introducció, identifiquem les idees clau i hi associem activitats per a treballar-la a l'escola i a casa.
Segons això, podria semblar que la presa en consideració del llenguatge i el sistema de comunicació són un tema secundari o amb poca repercussió. No obstant això, lluny d'aquesta consideració, la mateixa Llei orgànica d'Igualtat Efectiva entre Dones i Homes li atorga una importància fonamental i es remet, en diverses ocasions al llarg del seu articulat, a la necessitat d'utilitzar un llenguatge incloent i no sexista.
Per tal d'actualitzar i millorar l'accessibilitat dels nostres recursos per la sensibilització en matèria d'igualtat entre dones i homes, el CIRD us ofereix la possibilitat d'accedir-hi i utilitzar-los a través d'internet.
La violència de gènere s'explica des de diferents perspectives i s'intenta atallar en funció de cadascuna d'elles. Aquest article pren una sèrie de plantejaments que contribueixen a l'erradicació de la violència de gènere atacant-la des del seu origen, treballant des de la prevenció.
El present Treball de Fi de Grau analitza el tractament de dos mitjans de comunicació com són El Periódico de Catalunya i La Vanguardia respecte les notícies de violència de gènere. Les peces analitzades pertanyen als mesos de gener, febrer i març d'aquest any 2016.
Aquest estudi pretén conèixer la perspectiva dels professionals dels sistema judicial envers la seva actuació respecte als casos de violència de gènere. Per tal de realitzar aquesta investigació, hem utilitzat una metodologia qualitativa i adoptat un caràcter merament exploratori del fenomen d’interès.
Propostes d’intervenció educativa a partir de la coeducació, com a prevenció de la violència de gènere. Davant d’aquesta greu problemàtica l’ autora planteja que és necessària una intervenció educativa que plantegi la construcció de les identitats de gènere, dels estereotips socials i de les relacions de gènere des d’una perspectiva de la coeducació, de l’educació dels valors i en el context de l’ escola inclusiva.
En el present article s'exposen els resultats i conclusions d'un programa de prevenció sobre la violència de gènere, dut a terme amb adolescents, en un Centre d'Educació Secundària. El programa estava dissenyat per a aconseguir canvis en les actituds individuals, els coneixements i les habilitats dels estudiants, amb els objectius d'aconseguir eliminar els mites i idees errònies subjacents al fenomen de la violència de gènere, així com capacitar a l'alumnat per a detectar i reconèixer el maltractament físic, psicològic i sexual.
La fustigació laboral i l'assetjament sexual a la feina són expressió de la violència de gènere molt estesa als espais laborals. Aquestes agressions produeixen malestars físics i psicològics a les dones afectades, així com de la seva situació econòmica i familiar. En aquest estudi exploratori amb abordatge quantitatiu, hem trobat a manera general i preocupant, que la totalitat del grup focal de treballadores participants relata haver patit fustigació en algun moment de la seva trajectòria laboral.
És un estudi que analitza les trajectòries laborals de dones professionals i no-professionals, residents a Santiago de Xile.
"La cenicienta que no quería comer perdices" va néixer a proposta d'un grup de dones maltractades que sentien que el final del conte: "i van ser feliços i van menjar perdius" els havia fet més mal que bé. La queixa la van recollir Nunila López i Myriam Cambrers i ara han fet un conte realista i actual.