DIADA DE SANT ANTONI:

El passat divendres dia 18 de Gener els cursos de 2n ESO van anar al poliesportiu de Maó, a realitzar unes activitats esportives que les duen a càrrec els alumnes de taffe de primer cicle. Les activitats és van realitzar a la pista coberta de dalt, al camp d'atletisme, dalt les grades i a l'aula que hi ha dins el poliesportiu. Les activitats van ser dinàmiques i molt divertides es nota que els de taffe s'ho havien currat i s'ho havien preparat molt bé. A continuació us deixam una mini entrevista a un al·lot de taffe per saber un poc la seva opinió sobre les activitats.

TIR AMB FONA:

Aquest joc prové dels antics foners, habitants dels poblatstalaiòtics de les illes Balears, coneguts per la seva habilitat en el maneig de la fona com a arma defensiva i d’atac, o fins i tot per caçar. Aquestes armes es feien amb cabells o amb espart i amb el seu ajut podien llançar projectils amb molta força, especialment pedres, als enemics. En l’edat mitjana, la fona fou substituïda per l’arc i la ballesta; però a Menorca es va fer servir per defensar la costa dels atacas dels pirates nord-africans fins ben entrat el segle dinou.

Tanmateix, tot i que la fona va deixar d’utilitzar-se com a arma, mai no es va abandonar del tot el seu ús, ja que els al·lots la van continuar emprant per practicar el tir en jocs de provatures que feien al camp o en un terreny suficientment gran, on jugaven a veure qui arribava més enfora o bé, en menor mesura, qui endevinava un objectiu; pràctica que va donar lloc al joc de tir amb fona.

Aquest joc d’habilitat té, actualment, dues modalitats:

a) La punteria: encertar una diana amb la fona a una distància de 30, 60 o 90 pases.

b) Llarga distància: es tracta de llançar la pedra tan enfora com sigui possible.

El material utilitzat és simple:

La fona o bassetja, que pot ser de lli, de cànem, d’espart, de pell, de pèl, de pita, de llana o de qualsevol altre material d’origen vegetal o animal; però no és reglamentari utilitzar fones fetes amb materials sintètics.

LLUIS

Quan va començar a practicar el tir amb fona?

Només tenia 9 anys quan vaig començar a competir. Un amic del meu germà tenia una fona i li va regalar. Jo la vaig agafar i vaig començar a improvisar. Va ser casualitat, vaig aprendre pel meu compte.

Quina és la clau d'aquest esport?

La fona és una corda trenada i a un costat té una anella que t'has de ficar al dit. La pedra es col·loca en mig i l'altre cap l'agafes amb la mateixa mà. Fas rodar la pedra un parell de vegades per damunt del cap, allargues el braç i obres la mà, de manera que la pedra surt disparada.

Es pot emprar qualsevol pedra?

En competicions empram "macs". Jo concretament utilitzo pedres d'un tamany una mica més gros que un ou de gallina.

Hi ha molta afició al tir amb fona a l'Illa?

No, ara només som cinc persones que practiquem el tir amb fona a Menorca. La gent no s'enganxa perquè no es tracta d'un esport molt constant i has de practicar pel teu compte. Actualment estem promocionant l'esport a través del programa del Consell "Illa Escola". També fem tirades populars as Mercadal, on tothom que vulgui pot provar-ho.

I a la resta de les Illes?

A Mallorca hi ha al voltant de 250 persones i a Eivissa són uns quaranta.

En què consisteixen les competicions de tir amb fona?

Les competicions són de precisió. Hi ha una diana de llenya d'un metre per un metre amb un cercle de ferro en mig. Si toques el cercle de ferro et donen dos punts i si toques la llenya és un punt. Els homes es col·loquen a una distància d'aproximadament 20 metres i les dones una mica més a prop.

S'han de tenir unes característiques físiques especials per practicar aquest esport?

No. És una habilitat motriu i una vegada agafes el moviment l'aprenentatge és progressiu. No és necessari tenir unes qualitats físiques determinades, fins i tot a Eivissa hi ha una dona de 70 anys que continua tirant.

Recentment vas participar en un documental a Israel...

Si, l'abril de l'any passat em van telefonar de l'History Channel. A través d'una productora anglesa volien demostrar si diversos fets de la Bíblia eren possibles. Un dels tants era demostrar si David va poder matar Goliat d'una pedrada al front. Vam anar a rodar a Jerusalem (Israel) durant cinc dies. Teníem un sensor de 10 centímetres quadrats que mesurava la força de l'impacte i, segons els seus estudis científics, una pedrada mortal havia de ser de 300 newtons. El sensor es trobava a 25 metres, pràcticament no el veia. A la quinta o sexta pedra vaig tocar el sensor, que va marcar al voltant de 360 newtons. Així va quedar demostrat que en David va poder matar Goliat.