Marc Seguí Levy

PROGRAMA ERASMUS A DINAMARCA

En un principi estava desitjant anar d’Erasmus a Noruega, si més no, el dia que ens van dir que teníem l’opció de fer-lo a Aarhus (Dinamarca), en aquell moment, sincerament, no sabia res d’aquesta ciutat, només sabia que era molt maca i que les daneses tenien bona fama.

Una vegada a Menorca, estic orgullós d’haver fet l’Erasmus, però sobre tot el fet d’haver-lo fet a Dinamarca tot i la pobre beca per un dels països més cars del món i les dificultats en trobar allotjament. El meu aprenentatge va començar així:

Quan estava a la finestreta de l’avió sobrevolant Dinamarca, vaig veure 4 aerogeneradors, 4 més, 5 més, 3 més, 6 més i així successivament, fins que vaig perdre el compte. L’Erasmus m’ha ratificat que Dinamarca és un país ecològic i renovable que aprofita els seus recursos, com és el cas del seu vent, no com a Menorca que encara tenim una central tèrmica que treu fum negre.

També, em va sorprendre el fet de que la gent danesa és molt respectuosa, honesta i sincera ja que paguen l’autobús voluntàriament amb les seves pròpies targetes a un sensor tot i que normalment no hi hagi revisors. Gent honesta no com els polítics espanyols. Quin avançat lloc és Dinamarca que quan vaig ensenyar el mòbil de la confirmació del pagament mensual al conductor d’autobús, aquest va contestar-me que no era necessari, només als revisors.

Després, quan vam agafar el tren vaig donar-me compte que podies entrar a l’estació sense pagar, però una vegada entraves al tren hi havia revisors. No hi havia barreres com a Espanya on alguna gent se les salta. També, quan va ser la hora el tren va començar a moure’s, quina puntualitat, això era gust, no com a Espanya. Una vegada dins el tren i parlant tranquilament, de sobte una dona se’ns va apropar i va dir-nos “Chicos aquí no podéis hablar” ja que era una “silence room”, em va sorprendre el fet de que en el tren hi hagués una sala per silenci.

Com que soc un amant de les bicicletes vaig llogar-ne una per 22€ al mes, sabeu perquè era un gust anar-hi?, doncs perquè estàs segur dels cotxes ja que quasi bé totes les carreteres tenen amplis carrils bici, la ciutat està plena de llocs per fermar la bici i fins i tot em va sorprendre el fet de que el centre de la ciutat bastantes bicis estaven sense candau.

A més, també vaig quedar bocabadat quan vaig veure una dona amb una bossa plena de llaunes i bòtils de plàstic, tirant-los tots a una màquina, vaig apropar-me i vaig adonar-me que la màquina la pagava per reciclar. Que et paguin per reciclar, ojala fos així a Espanya.

Amb el programa Erasmus a part de millorar el meu nivell d’anglès, m’ha aportat una gran experiència a un país estranger, en el meu cas un país nòrdic on he pogut vivenciar perquè estan tan avançats i sobretot respecte el meu àmbit, quina és la clau de l’èxit del seu sistema educatiu. Per tant, ha estat una experiència impressionant i molt enriquidora de la que m’emporto un gran aprenentatge (model educació, sistema polític i econòmic, cultura, tradicions, gastronomia) que m’ha donat autonomia i llibertat, m’he relacionat amb gent nova i alhora considero que ha estat un bon pas per experimentar què és el viure lluny de casa de cara a l’any qui ve si me’n vaig a estudiar fora i per millorar en les tasques culinàries.

Recomanaria sense cap tipus de dubte el Programa Erasmus perquè ha estat una experiència impressionant a Dinamarca de la que m’emporto un gran aprenentatge cap a Menorca d’un país capdavanter en educació, energies renovables i flexiguretat. Destacar la seva cultura de la bicicleta, fonamentada en la sinceritat, honradesa, professionalitat i la generositat. Al lloc de pràctiques, respecte els i les treballadors/es destacaria el seu treball en equip, la cooperació, el fet de que són cumplidors així com la distribució de tasques. Ressaltar que des de ben petits ja són altruistes i els danesos viuen ben feliços perquè ho ralentitzen tot, atès que aprofiten el temps suficient per fer les coses. Tot i l’alta pressió fiscal, en aquest país tot funciona perquè l’estat mira pels seus ciutadans reinvertint els seus alts impostos en educació gratuïta i fins i tot en subvencions d’estudis als majors de 18 anys. Tot i estar a la concorreguda ciutat d’Aarhus i a una ciutat massificada com Copenhague, vaig quedar sorprès per la tranquilitat, serenitat, calma, pau i silenci que desprenen els seus carrers i els seus parcs.

“El començament de la saviesa és el silenci”

GESTIONS

Una vegada sapigut que faríem l’Erasmus a Aarhus (Dinamarca), el lloc de feina i la setmana d’inici del període de pràctiques vam començar a cercar bitllets d’avió barats i allotjament proper al nostre lloc de pràctiques.

Per una banda, els bitllets d’avió varem comprar-los amb antelació a la pàgina web de vueling per estalviar-nos diners. Vam fer Menorca-Barcelona i Barcelona-Aalborg, tot seguit vam agafar a l’Aeroport d’Aalborg l’autobús número 12 en direcció a l’estació de tren d’Aalborg on vam agafar un tren de 2h cap a Aarhus.

Respecte l’allotjament, ens va resultar difícil trobar un apartament ja que va haver-hi un gran entrebanc. Al principi, vaig fer-me un compte a Airbnb i després de veure vàries ofertes, vaig trobar l’apartament perfecte pel que fa a preu, uns 950€ per cap tota l’estada (2 mesos i 2 setmanes) i per la seva proximitat a 7 minuts caminant del lloc de feina. Vaig posar-me en contacte amb la propietària amb la què vaig mantenir una llarga conversació, en un principi, semblava que l’acord estava a punt de materialitzar-se, si més no, al demanar-me quina edat teníem i jo contestar-li que teníem 19 i 21 anys, va fer marxa enrere i va dir que no ens el volia llogar. Les súpliques i els intents de persuadir-la van ser nefastos per una dona freda danesa que no volia jovenets marxosos al seu soterrani.

Va ser un pal, no obstant això, vam proseguir i vam trobar-ne en una pàgina web de residències d’estudiants anomenada StudentHousing compartida per na Mollie, una de les companyes de sociodependència que feien l’Erasmus a Dinamarca. La residència d’estudiants s’anomenava Skjoldhold Dormitory i estava situada a Bravand i aquí va ser on vam trobar el nostre apartament en el que passaríem la nostra estada. No feia mala pinta ja que el preu mensual no era car (400€ cadascú), l’únic desorbitat era el dipòsit (1170€ per hom). Tot i dificultats per entendre'ns amb ells per gmail, finalment vaig fer efectiva la transferència del dipòsit al seu compte bancari de Kollegiekontoret.

Una vegada l’allotjament decidit, els de la residència van dir-nos que no podíem entrar a l’apartament fins el dilluns ja que la consergeria no estava oberta ni els dissabtes ni diumenges i no podien donar-nos les claus. Al tenir el bitllet d’arribada agafat el dissabte, vam haver de passar dues nits a un hostal “barat” al centre d’Aarhus anomenat City Sleep-in 100€ cadascú. El dilluns ben dematí, a les 6h, vam agafar un taxi cap a la residència Skjoldhold Dormitory a 15min d’Aarhus on ens esperava el Jan amb eines de cuina atès que resultava ser que l’apartament no disposava de gots, coberts, paelles, etc. Una vegada arribats allà, ens vam trobar en què vam haver de pujar els mobles del nostre apartament (llits, cadires, taules) perquè aquest estava buit i que havíem de netejar l’escala del pis 1 vegada durant la nostra estada.També, cal dir que disposàvem de rentadora i secadora compartides amb altres estudiants, les quals per utilitzar-les havíem de pagar. També, la residència disposava d’un bar per a tots els i les estudiants equipat amb billar i futbolí. La setmana en la que ens tocava netejar, vam aprofitar el dimarts per a netejar, però quan estavem fent-ho, vaig trobar un full que posava que havíem de pagar 69kr per no haver fet neta l’escala el dilluns. Cal ressaltar que la informació transmesa pels treballadors de la consergeria no va ser clara, no van dir-nos que havíem de fer net l’escala el dilluns i que ells passaven a revisar-ho el dimarts, així doncs, vam haver de cercar-nos la vida ja que moltes de les coses vam haver de demanar-les. Com per exemple, resulta que a Dinamarca es paga per quinzena o a final de mes, és a dir, com ens va passar a nosaltres, si arribes al apartament el 25 de març, has de pagar com si haguessis estat des del 15 de març, al igual que si te’n vas el 2 de Juny has de pagar com si estiguéssis allà fins el 15 de Juny. A més a més, has d’avisar amb bastants dies d'antelació quan vols anar-te’n. Abans d’anar-nos, tot i netejar el pis minuciosament amb aspiradora i productes de neteja perquè ens retornessin el dipòsit, hem hagut de pagar 120€ entre els dos.

En definitiva, un cop he arribat a Menorca, si ho arribo a saber abans, hagués preferit viure en una casa llogada al centre d’Aarhus ja que almenys hagués estat equipada i segur que el contacte directe amb el propietari ens hagués donat moltes més facilitats que no haver d’estar contactant amb els de la residència per gmail.

PRÀCTIQUES AL KLUB A45

M’aixeco a les 9h, faig exercici, esmorzo, llegeixo els diaris esportius, comento amb el meu company, en Marc Parpal les notícies esportives i a les 12h agafo la bici per fer 7km cap al Klub A45, lloc on he realitzat les pràctiques del Grau superior en TAAFE. És un centre d’oci per a nens/es i joves de 10 a 18 anys que viuen a la zona nord del municipi d’Aarhus què es centra en formar als infants a partir d’una educació que es distingeix a la impartida a les escoles.

Aquest club pretén impartir una educació no-formal focalitzada en el temps lliure, distingint-se així de l’educació ensenyada als centres escolars, focalitzant-se en el temps lliure donant autonomia i llibertat als infants perquè així puguin elegir d’entre una gran varietat d’activitats (manualitats, música, jocs, cuina, play, ordinadors, activitats esportives, tradicions daneses..) i puguin participar de sortides a centres comercials, espais naturals, granges, parcs d’atraccions,..

Des del primer dia, el Klub A45 m’ha impressionat pels seus grans espais i les novedoses instal·lacions on m’ha sorprès la multitud d’activitats que hi realitzen, així en comparació amb els casals joves de Menorca, aquest club de temps lliure és espectacular i grandiós.

A més, pretén integrar als infants de diferents edats, unint-los a un mateix centre de manera que convisquin tots junts tot i la seva diversitat cultural, funcional, dificultats socials o econòmiques i així s’evitin els prejudicis i les discriminacions de la societat.

Personalment, m’he sentit molt a gust fent les pràctiques per la extraordinària relació amb els pedagogs, ajudant-nos a una fàcil adaptació i estant oberts a respondre en tot moment a possibles suggerències, qüestions i preguntes. A més a més, el fet de fer-les amb el meu company de classe, en Marc Parpal, las ha fet més fàcils ja que he pogut comunicar-me amb qualcú que parlava el meu idioma i alhora las ha fet més divertides ja que durant les hores en què no hi havia infants les passàvem fent partides de billar, tot i que, la majoria de vegades les guanyava jo.

Així mateix ha estat una feina molt agradable i ha estat el lloc de pràctiques perfecte on he pogut desenvolupar-me més en el meu àmbit, com és el de relacionar-me amb els infants i fer-los disfrutar amb la dinamització d’activitats lúdico-esportives. També he realitzat altres funcions en les que he anat assumint responsabilitats i en les que he millorat les meves habilitats com en les tasques culinàries i manuals. El que més valoro de la seva feina és la seva total dedicació als infants així com una cultura de treball focalitzada en l’organització i la distribució de les tasques, destacant la seva professionalitat, sinceritat i generositat.