Inés Adrián Abad

Article escrit al juny de 2022

Soc n’Inés Adrián, estudiant menorquina de 19 anys. Aquest any he acabat de cursar el CFGS d’Educació infantil. Després de fer els mòduls teòrics va arribar la part pràctica del cicle que es tracta d’invertir 400 hores en un centre de treball (en aquest cas en una Escola Infantil) i també dur a terme un projecte d’atenció a la infància en el mateix centre.

Durant el curs, se’ns va comentar l’oportunitat de fer les pràctiques a un lloc diferent mitjançant el Programa Europeu Erasmus al país d’Itàlia, Irlanda o Finlandia. Malgrat que en un principi creia que era una possibilitat bastant llunyana, em feia il·lusió poder viure a un país diferent i experimentar una cultura i manera de fer diferents del que estic acostumada. Concretament tenia ganes d’anar a Irlanda perquè fa uns anys uns familiars van estar-hi i em van comentar que els hi va agradar molt. Així mateix, volia anar-hi per practicar i millorar l'anglès (aquest i l'irlandès són els idiomes oficials, tot i que el més emprat és el primer).

Una vegada em van donar el vistiplau per participar-hi es va començar la preparació per a l’Erasmus, el que inclou realitzar el curs de preparació lingüística OLS per a practicar l’idioma. També, es fan trobades setmanals en anglès orientades a preparar el viatge, cercar allotjament, mirar els vols... D’altra banda, intentava veure els vídeos, les pel·lícules i llegir els llibres en anglès el màxim possible.

Després, la sol·licitud va ser aprovada a un centre infantil ubicat a Dungarvan. El nom d’aquest poble significa "el fort de Garbhan". A continuació, es donen algunes dades que poden ser d’interès referents a la zona. Actualment al poble hi viuen uns 9.000 habitants (dades de juny del 2022). Quant a la seva geografia, es troba en la desembocadura del riu Colligan, que divideix la ciutat en dues parts unides per un pont en forma d'arc. És una localitat situada al comtat de Waterford, al sud de la República Irlandesa, a prop de les muntanyes Knockmealdown, de la costa de l'oceà Atlàntic. Posseeix un port i nombrosos petis comerços que donen vida al lloc com pubs, restaurants, tendes… D’ençà que la Greenway es va remodelar el lloc reb molt turisme interessat a fer la ruta en bicicleta. També, als afores hi ha presència de granges i, per tant, activitats ramaderes així com la venda de llet i elaboracions de formatge típiques.

El centre infantil on vaig fer l’Erasmus s’anomena Le Chéile. Va ser construït per a la comunitat l'any 2009. L’espai utilitzat és el baix d’un edifici d’oficines. L’horari d'obertura és de dilluns a divendres de 8:30 a 17:00 hores. El seu objectiu és proporcionar l'entorn més adequat possible perquè els infants desenvolupin les seves habilitats socials, personals i educatives. Així mateix, la seva missió és oferir uns estàndards d'atenció excel·lents per al desenvolupament infantil. Mitjançant un entorn càlid, acollidor, segur i afectuós, aspiren a estimular-los perquè es desenvolupin al màxim a través del joc, l'aprenentatge, les interaccions i les experiències adequades segons l'edat i l'etapa on es troben.

La franja d'edat dels infants usuaris és d’1 a 5 anys, és a dir, els serveis engloben la primera infància, on predomina la descoberta de l'entorn, el joc, l'experimentació, el gaudi i el vincle amb la persona adulta. Actualment, uns 100 infants estan matriculats (maig del 2022). Podem diferenciar 8 aules: Wobblers (1-2 anys), Toddlers i Cruisers (2-3 anys), Jellyfish, Starfish i Maids (3-4 anys) i, per acabar, Dolphins i Sharks (4-5 anys). Cal destacar que els grups s'estableixen segons la demanda de cada curs escolar. Així mateix, compten amb vint-i-set educadores, una cuinera, una secretaria, una coordinadora i una directora; el recompte total del personal del curs escolar 2021-2022 és de 31.

Pel que fa a les pràctiques, aquests van incloure ajudar a les educadores de l’aula en les activitats de la rutina, la neteja, l’alimentació i en les propostes infantils. Va ser molt important establir una bona comunicació amb elles i parlar prèviament de les activitats a fer. Pel que fa a la supervisió de l’estada, d'una banda es va comptar amb el suport de la supervisora de l’Erasmus, i per l’altra banda, de la coordinadora del centre, qui va contestar totes les preguntes i dubtes que em van sorgir tant pel que fa al funcionament del centre com en la posada en marxa del meu projecte. Les educadores es van trobar disposades a ajudar-me en la implementació de les activitats que vaig dissenyar.

L’experiència de l’Erasmus a Dungarvan ha estat molt enriquidora tant a l’àmbit professional com personal. L’amabilitat i acolliment de les persones irlandeses, tant al centre de treball com a fora, m’ha ajudat a gaudir del viatge. Les 10 setmanes van passar ben de pressa i ja havia de tornar a Menorca!

En conclusió, tot i que el projecte i l’experiència a Irlanda en general han presentat dificultats, superar-les fa créixer com a persona. Es pot dir que el present projecte ha representat un aprenentatge continu; una experiència molt enriquidora que ha suposat grans reptes a tots els nivells, tant professionals com personals. També, és una forma d'ampliar les amistats, descobrir paisatges, practicar l'idioma del lloc i gaudir de vivències noves. És una experiència que no s’oblida mai. Si es pogués resumir tot en una frase seria: ha estat una aventura!