REDACCIÓ DEL TREBALL

— Ara que tot just començo he de redactar la introducció?

— Sí, perquè escriure ajuda a posar ordre mental i a precisar les idees disperses.

La introducció és una de les parts més importants d’un bon Treball de Recerca, juntament amb el sumari (o índex) i les conclusions.

Un bon sumari i una bona introducció són la millor entrada al TdR.

Aquesta introducció és totalment provisional: la retocaràs a fons més endavant.

Es tracta de posar per escrit les decisions preses anteriorment: el que hem dit sobre el què i el com i en quin ordre. Per tant, a la introducció hi explicarem:

- L’objecte o el tema del treball: explicaràs en què consisteix, el què (quina és la pregunta de recerca, quin és el problema que es pretén resoldre, quina és la hipòtesi, quina és la llacuna que es vol omplir, etc.).

- La motivació personal que t’ha empès a triar el tema.

- La rellevància científica, social, tecnològica, acadèmica, etc. del tema, dit d’una altra manera, per què creus que aquest tema té interès.

- La metodologia: › has d’explicar detalladament com has fet el TdR

› quines tècniques o instruments hi has utilitzat (si ho creus pertinent)

› quin treball de camp has fet

› quina bibliografia has consultat

› quins programes informàtics (només els específics)

› com ho has fet

- Presentació breu dels apartats del sumari, ja que la introducció és la porta d’entrada a la resta dels apartats del treball (això, evidentment, ho ajustaràs al final del TdR, quan ja tinguis tot el text redactat i tancada l’estructura definitiva).

- També inclourem en la introducció el marc teòric o el context, tot i que opcionalment podria ser fora de la introducció, com un capítol a part.

En un TdR hi ha parts que són d’opinió, d’interpretació o de creació pròpia, però tota la resta, que de vegades és la major part del TdR, és informació que prové d’algun lloc, que tu has obtingut d’algun lloc.

Les fonts d’informació són els llocs, textos, etc. d’on nosaltres obtenim informació. És un fet evident i essencial que, una vegada triat el tema del TdR i abans d’intentar aportar el nostre granet de sorra original al tema tractat, ens hem de documentar.

Els investigadors passen la major part del temps de treball buscant, identificant, localitzant i avaluant fonts d’informació ja publicades sobre el tema de què volen tractar per tal d’actualitzar-ne els coneixements.

Podem dir que hi ha tres tipus de fonts d’informació:

- fonts primàries: informació original, ni filtrada ni interpretada

- fonts secundàries: les que sintetitzen, interpreten i organitzen la informació

- fonts terciàries: guies o portals amb informació sobre fonts secundàries

Actualment hi ha més informació que mai sobre qualsevol tema, tant impresa com per Internet. El problema, en aquest moment, no és trobar informació sobre un tema, sinó trobar la informació més adequada a les teves necessitats concretes.

Per començar l’aproximació al tema, pots consultar una enciclopèdia, per tenir una visió global del camp d’estudi en què estàs entrant.

Tot seguit és molt útil localitzar un llibre imprès recentment sobre la matèria del teu TdR. Busca’l al catàleg en línia de les biblioteques públiques: https://biblioteques.gencat.cat/ca/inici

A la biblioteca pública, els bibliotecaris et poden orientar en la cerca d’informació. Per localitzar articles de revistes pots tenir present el portal RACO: https://www.raco.cat/index.php/index/search

En general, per avaluar una font d’informació cal tenir present:

- l’autoria (qui es fa responsable del contingut)

- l’actualització (mira si hi consta la data de publicació)

- l’editorial (quina entitat fa pública aquella informació)

- el rigor del contingut.

En major o menor mesura, durant la confecció del TdR hauràs de convertir la informació dispersa que tens en moltes pàgines web, articles, llibres, etc. en un sol text.

Així ho faràs, per exemple, per escriure el context, o el marc teòric, o altres parts del treball. Això vol dir que de molts textos n’hauràs d’extreure informació i sintetitzar-ho tot per fer-ne un de sol, el teu. L’exercici de síntesi és inevitable en qualsevol TdR.

No facis un TdR a base de copy-paste (copiar i enganxar): això és un autèntic desastre!

Com hem dit abans, es poden copiar i reproduir algunes frases o fragments, però sempre s’han de posar entre cometes i citant-ne la font, l’autoria (perquè si no es fa així es considera plagi); tot i així, no s’ha d’abusar d’aquesta pràctica. I encara que facis servir les teves pròpies paraules per reproduir idees d’algú altre, extretes de la documentació, també n’has d’indicar la font.

a) Primer, hi ha la presa de contacte amb la informació que has cercat i de la qual ara ja disposes.

Has de tenir a mà la informació localitzada: en paper, en fitxers de Word, en PDF, en adreces preferides, de la manera que sigui, però ben guardada i de manera que no es barregi amb d’altres coses. I després s’han de classificar els documents disponibles.

b) Segon, l’anàlisi.

Ha arribat el moment de llegir atentament tots els documents.

S’ha de poder identificar bé la informació continguda en cada document: és recomanable subratllar o marcar els passatges que tracten de cada subtema (pas 1) i, si cal, prendre’n alguna nota manuscrita al marge (si tens el document en paper) (pas 2). El millor és fer les dues coses alhora, simultàniament: mentre subratlles o marques parts del text o paraules clau en el document, també pots anotar en un dels marges algunes paraules o expressions al·lusives al subtema de què tracten.

No és recomanable que vagis dels documents originals, subratllats o no, directament a la redacció.

El procés més efectiu és que, després de subratllar i prendre notes en els documents originals, traslladis aquesta informació principal que n’has extret a fitxes (pas 3).

Quan parlem de fitxes ens referim a fulls A4, que pots fer a mà o bé directament amb ordinador (amb Word o amb qualsevol altre processador de textos).

Has d’obrir tantes fitxes com subtemes vagis identificant. En Word, cada fitxa seria un document diferent. Com que els subtemes pengen del tema central, han de ser vàlids per classificar la informació que extreguis de cada document.

Aquests subtemes han d’estar vinculats al sumari provisional que ja havies fet. Però res no impedeix que vagis modificant tant el sumari com l’obertura de noves fitxes o subtemes a mesura que avanci la lectura de les fonts o documents originals

També es pot donar el cas que una fitxa –que ja és un subtema– contingui més d’un subtema secundari o petites ramificacions. Però no n’abusis; si hi ha moltes ramificacions, és millor obrir noves fitxes amb nous subtemes.

En cadascuna d’aquestes fitxes, fulls o documents de Word hi has d’anar anotant les informacions que vagis extraient de la lectura de cada document i que afecten el subtema del full o fitxa.

És normal que en fer la lectura del segon o tercer document hagis de crear subtemes nous i, fins i tot, que hagis de moure alguna informació que havies posat anteriorment en un altre calaix (o subtema).

És necessari que prenguis nota, breument (crea’t el teu sistema d’abreviatures), d’on extreus cada informació que t’apuntis (pas 4). I això per dos motius:

- a) perquè quan redactis el text pot ser que et calgui tornar als documents originals per ampliar i concretar alguna informació, i

- b) perquè en el text final hauràs de citar la procedència de la informació que has fet servir, i això tant en les citacions dins del text, com a la bibliografia final.

- És molt important que estableixis un criteri de citació de la bibliografia (consulta els apartats 15 i 16) i, per tant, que guardis la referència de totes les consultes. T’ajudarà a estalviar temps!

Com a conseqüència, es pot donar el cas que de la lectura del primer document n’hagis extret, per exemple, 9 informacions que classificaries, per exemple, en 3 subtemes diferents; en la lectura del segon document podries identificar-hi, també per exemple, 12 informacions, algunes de les quals anirien a les fitxes dels subtemes que ja tenies obertes i algunes altres potser et demanarien obrir una fitxa i un subtema nou. I així ho aniries fent –subratllar o anotar al marge o anotar a la fitxa– amb tots els documents que utilitzis.

c) Depuració

Subratllat o marcat, anotat al marge i fetes les fitxes a mà o en Word, ara cal seleccionar o depurar les informacions extretes. O sigui, revisar què ens quedem i què no (pas 5).

També cal establir una jerarquia o un ordre entre les informacions disponibles per a cada subtema o fitxa. Es tracta precisament de combinar, integrar i reordenar les informacions procedents de documents diferents segons la lògica del tema o subtema que tractis i, evidentment, no per l’ordre d’aparició de la informació.

d) Síntesi

Si les accions de l’anàlisi han estat ben fetes, la síntesi no hauria de ser especialment difícil. Es tracta, en definitiva, de fer aflorar les informacions obtingudes i de vincular-les adequadament.

Començarem a redactar la síntesi a partir de l’ordre establert en el sumari provisional, que no deixa de ser un esquema dels continguts i dels subtemes. L’esquema o sumari provisional només ha de contenir els enunciats de les parts, és el guió de la redacció que iniciarem tot seguit, i no hem de perdre el temps posant-hi continguts.

Un cop recuperat el sumari provisional o esquema, finalment començarem a redactar. Ho farem seguint l’esquema o el sumari provisional (pas 7) i anant a les fitxes o documents Word amb els continguts de les informacions (pas 8).

Tot i que no és el moment d’explicar-ho, convé recordar la funció dels connectors sintàctics a l’hora d’enllaçar frases (idees) i paràgrafs (subtemes) (pas 8). L’habilitat per vincular, enllaçar i construir passarel·les entre les informacions és cabdal, perquè és allò que dona unitat i coherència al TdR. Només eventualment, i quan sigui estrictament necessari, tornarem als documents originals que has utilitzat (pas 10).

EN RESUM:

PAS 1: subratllar o marcar allò interessant.

PAS 2: anotar al marge les idees principals.

PAS 3: copiar o resumir allò subratllat o marcat a la fitxa corresponent.

PAS 4: anotar de manera abreujada el document d’origen després de cada part copiada o resumida.

PAS 5: depuració dels continguts de les fitxes

PAS 6: confeccionar l’esquema a partir de la informació de les fitxes.

PAS 7: redactar la síntesi seguint l’ordre del sumari provisional…

PAS 8: …però utilitzant el contingut de les fitxes dels subtemes.

PAS 9: tenir especial cura dels connectors sintàctics.

PAS 10: contrastar o consultar, si cal, els documents originals.