Vam pensar, que la millor manera de saber els fets reals, i respondre a la nostra pregunta, el millor seria entrevistar a dones matemàtiques. Vam contactar amb Montse Rafel, una professora d'institut, un exemple proper i familiar. La segona entrevista en la va concedir Pilar Bayer, ja més coneguda a nivell internacional , i un exemple professional.

1. En quina edat vas tenir clar que volies ser matemàtica i ensenyar-ne als teus alumnes? Quina va ser la teva inspiració? I els teus referents?

Ho vaig tenir clar, en el moment que vaig tenir que decidir la meva carrera, es a dir, a 2n de batxillerat, i encara que m’agradaven bastant no hi pensava. Al moment d’escollir no vaig pensar en les diferents sortides (en el meu cas professora), vaig pensar simplement en ser matemàtica. Una de les meves inspiracions van ser els meus professors.

2. Durant la teva carrera, et vas plantejar algun cop estudiar una altra cosa?

No, de fet al contrari, les matemàtiques em van agradar molt, i potser m’hauria agradat estudiar i saber més coses sobre les matemàtiques.

3. Quina és la teva especialitat en el món matemàtic? Actualment no en tinc cap, encara que m’agrada molt l'àlgebra, l’aritmètica, les operacions i les equacions.

4. Si ara poguessis escollir, tornaries a estudiar matemàtiques? Sí, va ser una experiència que em va agradar molt.

5. Quin és el teu major referent matemàtic/a? Gauss, i Euler. Després d’ells i els seus descobriments les matemàtiques van evolucionar molt. També una professora, que es diu Pilar Bayer, que em va marcar molt.

6. Actualment, portes a terme alguna investigació? No, degut a la sortida que vaig escollir, ja que sóc professora.

7. Col·labores o has col·laborat en algun moment de la teva vida amb altres matemàtics? Abans de ser professora, vaig treballar en un grup de matemàtics, amb qui vaig programar una impressora HP amb color.

8. Què és el que has trobat més difícil durant la teva vida com a matemàtica? Quan era estudiant, i a final dels estudis, havia de fer un examen molt llarg i m’ho juga tot en aquest.

9. Alguna vegada has guanyat un premi important o significatiu per a tu? No, encara que m’he presentat en concursos de fotografies matemàtiques, i els recomano els meus alumnes que hi participin.

10. Com apliques les matemàtiques durant el dia a dia? Com a matemàtica, veus les matemàtiques en llocs que altres no? Com tothom, però hi ha persones que no veuen que per fer aquella cosa que estan realitzant, són necessàries les matemàtiques, en el meu cas, sí que ho veig, les localitzo i són conscient d’elles i la seva presència. Per exemple calcular mentalment moltes coses, o veig que per realitzar accions del dia a dia es necessiten matemàtiques (la trigonometria, per enviar coses al núvol, l’encriptació, per la predicció del temps, on són necessàries equacions complicades, etc).

11. Segons tu, tot té una explicació i un sentit matemàtic? Sí, a part, hi ha matèries com la física, que seríen inexplicables sense matemàtiques.

12. Creus que si tothom tingués més coneixements matemàtics que els requerits en la ESO (els obligatoris), tot funcionaria millor? Més que els que s'adquireixen en l’ESO, no és necessari, el que sí que ho és, és no oblidar el que s’ha après durant aquesta etapa.

13. Durant els anys de carrera has notat o has vist diferència entre el nombre d’estudiants per raó de sexe? Per exemple pel que fa al nombre o pel que fa al tracte rebut. En la meva època hi havia igualtat tant com estudiants i professors.

14. En els teus anys professionals has vist o has notat alguna diferència a nivell de sexe pel que fa a la promoció, obtenció de premis o bé ocupació de certs càrrecs? En el cas que hagis notat alguna diferència ens podries explicar alguna anècdota o situació concreta. En general, com a professors hi ha més dones que homes. Jo, que treballo en el sector públic no he notat cap discriminació de gènere, encara que una amiga enginyera del sector privat, afirma que els homes no cobren el mateix que les dones tenint el mateix càrrec, i que els tractes, també són diferents.

15. Quin consell li donaries a una noia que vol ser matemàtica? En el cas d’un noi li donaries el mateix consell? Creus que estem camí de la igualtat en el món matemàtic o encara hi ha molta feina a fer? Sí, els mateixos consells, que si li agraden endavant. Com a professora hi ha igualtat de condicions, almenys en el meu sector i en el meu institut.

16. Volem saber la teva opinió a la pregunta de la nostra investigació: “ Les matemàtiques s’oculten de les dones o som nosaltres que les ocultem de les matemàtiques? S’oculten a tothom per igual, segons jo també depèn del professor t’ha d’agradar i s’ha d’explicar bé. A part les matemàtiques tenen molt mala reputació, i pot ser que t’agradin però no ho sàpigues, per aquesta o qualsevol altra raó.

1. En quina edat vas tenir clar que volies ser matemàtica i ensenyar-ne als teus alumnes? Quina va ser la teva inspiració? I els teus referents? Des de sempre em van agradar les matemàtiques, encara que pensava que no en sabia suficient, va ser aquell el moment que vaig decidir anar aprenent-ne més. Cada vegada que no sabia una cosa nova, la volia aprendre. En el moment, que vaig tenir que elegir entre lletres o ciències, em vaig decantar cap a les ciències. l després, ja vaig elegir fer matemàtiques.

2. Durant la teva carrera, et vas plantejar algun cop estudiar una altra cosa? No, mai m’ho vaig plantejar. Tot i que va ser difícil, degut a que als anys 60, hi havien nombroses vagues i policies a la porta. Quan no podia assistir a classes, anava a casa i estudiava matemàtiques.

3. Quina és la teva especialitat en el món matemàtic? Teoria de nombres.

4. Si ara poguessis escollir, tornaries a estudiar matemàtiques? Sí, sense cap dubte. El que passa és que avui en dia hi ha moltes més opcions que a la meva època, i potser m'interessarien altres coses i potser derivar-me en biologia, física, química etc. El que no m’agradava era memoritzar per memoritzar, com fan les llengues (o l’antiga manera d’aprendre-les), el que realment m’agrada és raonar i descobrir.

5. Quin és el teu major referent matemàtic/a? Dels clàssics Carl Friedrich Gauss, ja que va marcar un abans i un després. Dels actuals, el matemàtic francès Jean-Pierre Serre. Com a noia Emmy Noether, que a l’igual que Gauss va marcar un abans i un després. La gent que és el meu referent, és aquella que és trencadora, i que en comptes de acomodar-se amb el que troben, busquen alternatives i creen teories i coses noves.

6. Actualment, portes a terme alguna investigació? Sí, sempre en la línia de la meva especialitat, estic seguint el procés del programa de Langlands, que és un programa molt ambiciós. M’agrada contribuir també en la rama de Gorō Shimura.

7. Col·labores o has col·laborat en algun moment de la teva vida amb altres matemàtics? Sí, des de que vaig acabar la carrera he procurat treballar amb altra gent, penso que si descobreixes una cosa, ho has de dir a algú, o explicar-ho, etc, sinó se t’oblida. Fins i tot, vaig fer la meva tesis amb la professora del batxillerat, que tenia 20 anys més que jo. I la vam presentar el mateix dia, posat que ella encara no tenia el doctorat. També vaig estudiar amb matemàtics alemanys. Tanmateix amb alumnes que volien fer la tesi (sempre que ha estat possible), etc.

8. Què és el que has trobat més difícil durant la teva vida com a matemàtica? No és una cosa difícil, sinó que requereix molta força de voluntat, l’organització del temps. Si estic fent una tasca matemàtica, em passa el temps volant, i he de parar, aquest és el punt que em costa, parar de fer matemàtiques i compaginar la vida laboral amb la personal.

9. Quin és el premi més significatiu o important que has guanyat? A la Universitat de Gotinga (Göttingen, on va donar classes Noether) van ficar la càtedra Emmy Noether, ho vaig guanyar i vaig poder ocupar la plaça d’Emmy Noether durant un estiu, en què vaig explicar teoria de nombres i parlar sobre Noether. De fet, vaig ser una de les primeres dones en aconseguir-ho. També vaig aconseguir la Medalla Xarxes Vives de Catalunya (premi que li atorgaren en el moment de la seva jubilació)

10. Com apliques les matemàtiques durant el dia a dia? Com a matemàtica, veus les matemàtiques en llocs que altres no? Sí. Avui en dia, tothom parla de les tecnologies digitals, i totes utilitzen les matemàtiques, encara que no tothom n’és conscient. Aquestes, transformen la informació en dígits i nombres que es calculen amb aritmètica. I m’agrada veure-ho en el dia a dia.

11. Segons tu, tot té una explicació i un sentit matemàtic? No, tot no. De totes les ciències que hi ha, les matemàtiques són les més fàcils, per exemple, tu pots passar informació a nombres (encriptar), i explicar moltes coses, però no pots passar el pensament d’una persona, o el creixement d’una planta amb nombres.

12. Creus que si tothom tingués més coneixements matemàtics que els requerits en la ESO (els obligatoris), tot funcionaria millor? Sí, per una raó de tipo social. Les matemàtiques ens diverteixen i distreuen, tenim la ment ocupada. A part, és molt bonic el moment de vèncer les dificultats que et posen. També ens ajudaria a relacionar-nos, la gent necessita un contacte més estret que parlar per xarxes socials. El problema és que per a que t’agradin les matemàtiques, te les han d’explicar bé i a poc a poc, no gaire lluny dels teus límits.

13. Durant els anys de carrera has notat o has vist diferència entre el nombre d’estudiants per raó de sexe? Per exemple pel que fa al nombre o pel que fa al tracte rebut. Sí, en la llicenciatura hi havia moltes dones, però en el doctorat, em vaig quedar sola, i a Alemanya, era la única professora dona. Però com que estava normalitzat, ningú criticava que els homes, fossin els ‘‘únics capaços de guanyar premis’’. Ara per sort, tot això ha canviat.

14. En els teus anys professionals has vist o has notat alguna diferència a nivell de sexe pel que fa a la promoció, obtenció de premis o bé ocupació de certs càrrecs? En el cas que hagis notat alguna diferència ens podries explicar alguna anècdota o situació concreta. Sí, durant molts anys es va donar per descomptat que els càrrecs eren pels homes, i quasi ningú pensava en les dones, però estava molt normalitzat i ningú s’ho plantejava.

15. Quin consell li donaries a una noia que vol ser matemàtica? En el cas d’un noi li donaries el mateix consell? Creus que estem camí de la igualtat en el món matemàtic o encara hi ha molta feina a fer? Els hi donaria el mateix consell, endavant! Si li agraden, mai he vist una persona que s'hagués penedit d’escollir matemàtiques (sempre que ho faci perquè li agraden)

16. Volem saber la teva opinió a la pregunta de la nostra investigació: “ Les matemàtiques s’oculten de les dones o som nosaltres que les ocultem de les matemàtiques? Penso que és un molt bon tema, el trobo molt adequat i interessant.