Emma Castelnuovo

Emma Castelnuovo va néixer a Roma el 12 de desembre del 1913 i va morir el 13 d'abril del 2014.

Gràcies al seu pare, el conegut matemàtic Guido, Emma va tenir una passió molt forta per les matemàtiques que la va portar a graduar-se en l'àmbit matemàtic al 1936. Primer, va començar a treballar a la biblioteca de l'Institut de Matemàtiques a l'actual "La Sapienza" i es va dedicar a la catalogació d'alguns llibres antics. Durant els dos anys que va estar a la biblioteca, va començar a interessar-se per les matemàtiques.

Al 1938, en aplicar-se a Itàlia les lleis racials i feixistes, li van fer pràcticament impossible a Emma (que era jueva) seguir treballant a la biblioteca, i li van impedir començar a treballar com a professora d'escola tot i haver-li assignat una plaça. Durant la guerra fins aproximadament l'alliberament de Roma, Emma va viure en les mans de la clandestinitat, amagant-se a casa de persones amigues, a hospitals...

Acabada la guerra, va començar el seu treball: revolucionar l'ensenyament de les matemàtiques a l'escola pública italiana, ella i col·laboradors es fixarien, sobretot, a reformar l'ensenyament de les matemàtiques al cicle "mitjà inferior", és a dir: 11-14 anys.

La proposta d'Emma, publicada a diversos llibres, va ser abandonar l'ús axiomàtic de la geometria euclidiana i substituir-la per un nou mètode que canviés el procés d'aprenentatge que s'havia caracteritzar fins llavors. La geometria euclidiana (tal com l'explicaven a classe) forçava la introducció d'entitats abstractes, a partir d'aquestes entitats, la deducció i enumeració de les propietats que van enllaçades a aquestes entitats. El mètode que ella proposava era justament el contrari: utilitzar objectes en moviment i, a partir de l'ús i l'observació dels objectes, activar la intuïció de l'alumnat. A partir d'aquest projecte que va fer Emma, els alumnes estimulaven hipòtesis i descobrien propietats geomètriques dels objectes. De tal manera que, els alumnes tinguessin més imaginació i independència.